Teatre Pereira

Teatre Pereira SOC Fou el resultat d’un vell projecte de teatre públic, demanat des de mitjan s. XIX per diversos ciutadans amants de la cultura i del teatre que freqüentaven les sales de teatre de la Sociedad Artística i del Casino del Comerç , conegut també com l’Acadèmia del Poble , desapareguts a la darreria d’aquell segle a causa de les expropiacions que es feren per a l’ampliació dels molls del port d’Eivissa.

Aquest teatre es va construir a la ciutat d’Eivissa mitjançant la societat Sandoval i Cia, creada a final de 1897, en la qual pogueren participar totes les persones que volgueren mitjançant l’adquisició de bons per a l’aportació de capital, de treball o de materials necessaris per a la seua construcció. Aquesta societat va tenir tres principals accionistes: Abel Matutes Torres , propietari del solar on s’havia de construir el teatre (que havia estat adquirit a l’Ajuntament d’Eivissa per subhasta pública, el 14 de juny 1897, pel preu de 1.000 pessetes), Josep Tarrés Espinal i Mercedes Sandoval i del Castillo, esposa del comandant militar d’Eivissa, Vicent Pereira i Morante . Aquestos accionistes varen invertir 16.000 pessetes cada un per a la construcció del teatre. A més a més, 17.000 pessetes del capital total que fou invertit en aquesta obra s’aconseguiren mitjançant la compra de bons per part d’un centenar d’homes del món empresarial, d’oficis liberals o terratinents que tenien capital, treballadors o materials per poder participar en aquesta empresa, préstecs que foren retornats amb interessos als petits inversors.

El 15 de juliol de 1897 es va fer la petició oficial al Ministeri de la Guerra per a l’obtenció del permís per construir el teatre circ en una zona militar polèmica, ja que el solar on s’havia de construir estava prop de les murades i de s’Estacada que limitaven la ciutat, tota sota control militar. L’autorització per a la construcció es va obtenir el 3 de setembre d’aquell any, després de presentar unes modificacions que s’havien de fer en l’estructura i les grades proposades. Les obres de construcció s’iniciaren a principi del mes d’octubre de 1897 i l’obra exterior s’acabà el 4 de setembre de 1898. Un mes després s’iniciaren les obres d’habilitació de l’interior: els decoradors del teatre i del teló de boca foren els escenògrafs Moragas i Alarma de Barcelona. El mes d’abril de 1899, el Teatre-circ Pereira ja estava acabat. Les despeses totals de la construcció i decoració foren de 65.000 pessetes.

Fou inaugurat el dia 6 d’abril de 1899, encara que el bar del teatre s’inaugurà a final de 1898, data que posa el frontis del teatre. La inauguració va ser amb la representació de les obres Juan José de Joaquín Dicenta i Sueño dorado, obra còmica a càrrec de la companyia dramàtica de Joaquim Carpinell de Barcelona.

Durant molts d’anys, el bar i el teatre foren arrendats a diversos empresaris eivissencs. S’ha de destacar que, cap a l’any 1918, el teatre-cinematògraf fou arrendat als empresaris Joan Roig Tur i Pere Oliver Tur. L’any següent, Joan Roig Tur es féu també amb els drets d’explotació del bar del teatre. L’any 1921, el teatre tengué unes reformes importants, en què s’allargà la sala, es portà endarrere l’escenari i es reconvertiren les grades de la planta baixa en llotges, com ja hi havia al primer i segon pis. La part alta del teatre fou habilitada per a les classes populars: s’hi posaren grades i bancs correguts de fusta. Amb aquesta ampliació s’aconseguí una capacitat per a unes 450 persones. A partir de l’any 1930, Joan Roig Tur fou l’arrendatari únic del teatre i del bar per la mort del seu soci. L’octubre de 1931, Joan Roig posà en funcionament el cinema sonor, que fou estrenat amb la pel·lícula El desfile del amor.

Aquest empresari es féu militant del Partit Socialista, a l’adveniment de la Segona República. Per aquest motiu, el 16 de setembre de 1936 Joan Roig hagué de fugir d’Eivissa a l’arribada de les tropes nacionals. El teatre fou saquejat i, fins a l’any 1940, es destinà a lloc d’estada de les tropes del general Franco. Durant aquell període de temps, Pere Matutes Noguera comprà totes les accions de l’empresa Sandoval i Companyia i llogà el teatre al seu germà Abel i al seu soci i apoderat Francesc Vilàs Planas. El bar del teatre fou llogat a Josep Bernat.

Al Teatre Pereira, s’hi feren, des de la inauguració, teatre, sarsueles, varietats, concerts, circ, vetllades de boxa, balls de societat i actes socials i polítics. Com a cinematògraf funcionà des del dia 20 d’abril de 1904 fins a la seua clausura.

Aquest teatre ha estat el més representatiu de la ciutat d’Eivissa i encara conserva la fesomia exterior des de la seua construcció, amb afegits posteriors als costats del balcó principal. L’interior conserva la forma i la distribució de l’època de la reforma de l’any 1921. A principi dels anys vuitanta del s. XX s’hi feren reformes en el mobiliari: es canviaren les butaques de fusta per altres d’entapissades, s’entapissaren les llotges i es canvià el teló de boca del s. XIX, de lona decorada, per un de tela de vellut, al mateix temps que s’hi instal·là un equip de projecció de cinema amb les millores tecnològiques de projecció i sonores d’aquell temps. L’any 1987, el Teatre Pereira deixà de funcionar definitivament.

L’any 2007, els propietaris demanaren la declaració del Teatre Pereira com a bé cultural per a la protecció del monument. L’any 2009, els propietaris iniciaren els tràmits de reforma integral del teatre per tornar-lo a posar en funcionament per a usos diversos, sense perdre el seu caràcter, que s’ha mantengut durant tants d’anys. [JaTP]

Descàrregues

Col·laboradors