Spengler, Christine

Spengler, Christine (Alsàcia, França 1945) ART. Fotògrafa.

És una de les primeres fotògrafes de guerra que han tengut un reconeixement internacional.

Spengler té una casa d’estiu a cala Gració, on sol passar una part de l’any, on escriu i on dissenyà una sèrie de vuit cartells (fotomuntatges) per a la Conselleria de Turisme de l’aleshores Consell Insular d’Eivissa i Formentera, tres d’Eivissa i dos de Formentera, editats el 1992.

Criada a Marsella, quan tenia 8 anys, els seus pares se separaren i passà a viure amb uns oncles al carrer de Velázquez de Madrid; fou alumna del Liceu Francès i allí desenvolupà el seu interès per la literatura, a la vegada que freqüentava El Prado, on admirava pintors com Velázquez i Goya.

A la mort del seu pare (1965), tornà a relacionar-se amb el seu germà menor Eric, fotògraf de moda amb qui emprengué un llarg viatge a través del Sàhara fins al Txad. Fou allí, amb 25 anys, quan Spengler va descobrir per casualitat la fotografia: va presenciar un atac de rebels tubus a helicòpters francesos, i com que pensà que ningú no es creuria la seua descripció escrita, demanà al seu germà que li deixàs la seua Nikon de 28 mm de gran angular, màquina que passà a convertir-se en el seu fetitxe professional. Els dos germans foren retenguts durant tres setmanes i allí ella va decidir fer visibles les víctimes de totes les guerres.

Tornada a Europa començà la seua carrera i durant més de trenta anys ha retratat dones i al·lots afectats per conflictes bèl·lics d’Irlanda del Nord, Vietnam, Cambodja, Eritrea, Amèrica Central, Kosovo, Líban, Iran, Afganistan i Irak.

El març de 1973 la notícia del suïcidi del seu germà va fer que la seua obra passàs al blanc i negre. Deu anys més tard tornà a Alsàcia i després de la visita de la tomba d’Eric començà una nova trajectòria artística amb acolorits fotomuntatges amb retrats de persones properes envoltades per pètals de flors i trossos de vidre. Aquesta va ser la fórmula que emprà en els seus cartells sobre Eivissa i Formentera, contraposant text i imatges, com un bust de Tanit o pageses voltades de vidres, flors d’ametllers, cactus i estrelles de mar.

El seu primer llibre fou Toreros toreros, 2003 (1989 ed. francesa amb textos de Christian Lacroix), sobre la seua infància madrilenya. Les fotos de guerra han estat publicades a Life, Paris-Match, Time, Newsweek, Gaceta Ilustrada, El País, The New York Times i Le Monde i en una recopilació: Années de guerre, 1970-2002 (2003).

El primer volum de la seua autobiografia, Una femme dans la guerre (1999), fou publicat també en castellà com Entre la luz y la sombra: autobiografía de una corresponsal de guerra (1999); un segon volum es va publicar el 2009, Una femme dans la vie: historie d’une psychanalyse.

Ha rebut diferents premis en reconeixement a la seua labor, com el World Press Photo. El 2010 presentà a París un llibre d’autor amb fotos i textos sobre Eivissa que publicà la Cambra de Comerç. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments