Siguan i Soler, Miquel

Siguan i Soler, Miquel (Barcelona 1918 — 2010) SOC Entre 1934 i 1936 estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (UB). Durant la guerra, que li interrompé els estudis, passà pel front de Terol i per un camp de concentració. Es llicencià en filosofia i lletres l’any 1941. El 1947 es traslladà a Londres, on començà els estudis de psicologia industrial a la London School of Economics. El 1951 ingressà al Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’any 1952 es doctorà en filosofia per la Universitat de Madrid. El 1962 ocupà la Càtedra de Psicologia de la Secció de Filosofia de la UB. De 1966 a 1976, dirigí l’Escola de Psicologia d’aquesta universitat. Aquells anys exercí un important paper com a impulsor de la creació de la Secció de Psicologia en el marc de la llicenciatura de filosofia i lletres, simultàniament a Madrid i a dues universitats catalanes, la UB i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Dirigí primer el Departament i posteriorment la Secció de Psicologia de la UB, fins que s’hi va crear la Facultat de Psicologia. Es jubilà l’any 1986 i el 2008 fou degà honorari de la Facultat de Psicologia i professor emèrit de la UB. En l’àmbit internacional va ser el primer president del projecte LINGUAPAX de la Unesco des de la seua fundació a Kíev el 1987. La Comissió Europea li encarregà la preparació de l’informe Les llengües minoritàries a Espanya, Portugal i Grècia. Miquel Siguan va escriure llibres sobre psicologia científica, va dirigir o coordinar l’edició de llibres, va redactar pròlegs i va elaborar publicacions autobiogràfiques. Va publicar articles científics en diverses llengües, i molts de divulgació científica, a més de dirigir tesis doctorals. En la seua obra criden l’atenció no només la quantitat i la qualitat de les aportacions, sinó també la seua extraordinària diversitat temàtica, que va fer de Siguan un clàssic i un pioner en infinitat de camps, com p. ex. plurilingüisme i educació. Probablement cap altre psicòleg espanyol no s’ha interessat per tants temes ni ha obert tantes línies de recerca com Miquel Siguan. Va ser investit doctor honoris causa per les universitats de Ginebra, de Sevilla i del País Basc, i el 2008 per la UAB. Va ser president de la Sociedad Española de Psicología i de l’Association de Psychologie Scientifique de Langue Française i membre del comitè directiu de nombroses associacions científiques internacionals. Va rebre molts premis, entre els quals figuren el Nacional de Literatura, el Barreiros de Psicologia Industrial, el Simarro de la Universitat Complutense de Madrid i el de la Sociedad Española de Psicología. Ha estat condecorat amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, concedida per aquest Ajuntament, amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya (1988), i també amb la Medalla d’Or al Mèrit Investigador de la Fundació Catalana per la Recerca i la Medalla al Treball Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya. Des de l’any 1959 passava llargues temporades a Eivissa, juntament amb la seua família, en una casa que li projectà el seu amic l’arquitecte Erwin Broner. Integrat dins el món intel·lectual de l’època va participar a l’obra col·lectiva Teorías de Ibiza publicada l’any 1983 per Libros de la Gorgona amb un article titulat “Inventario personal”. També va escriure alguns articles que fan referència a les illes d’Eivissa o Formentera, com “Un futuro llamado Ibiza” (La Vanguardia), “La otra cara de la medalla” (Diario de Ibiza) i “Formentera mon amour” (La Vanguardia). [NRB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments