Serrà, sòl (o salt) d’en

Serrà, sòl (o salt) d’en GEO/LING Zona de tallserrat situada a l’O del cap des Llibrell a la zona des Castellar, a la vénda de Cala Llonga, del municipi de Santa Eulària des Riu.

Està urbanitzada per habitatges unifamiliars a la seua part interior orientats cap a les seues belles vistes a la mar; s’hi han instal·lat diversos establiments de restauració, algun gairebé a peu de mar, on hi ha una platja d’arena gruixuda i de pedra.

Pel que fa al nom, la gent de Cala Llonga parla de “sòl d’en Serrà”, però, seguint Enric Ribes, etimològicament és ben clarament un “salt d’en Serra”, i així està documentat i apareix, p. ex., al mapa topogràfic de la zona de l’Institut Geogràfic Nacional. Així, efectivament, hi ha aquest desnivell, aquest salt, que fa que les aigües d’escorrentia s’hi precipitin.

El que passa és que el genèric salt s’ha anat fent opac a Eivissa, i a la part de llevant de l’illa la pronuncien sòl. A Formentera, p. ex., repoblada amb gent dels quartons de Portmany, per una banda, i de Xarc i Balansat per l’altra, coexisteixen les dues variants del genèric (salt i sòl) en el topònim salt d’en Feliu, que també és, efectivament, un salt, un desnivell on l’aigua, en córrer, s’hi abocava.

Pel que fa a l’antropònim, com que els Serres són més aviat rars en aquesta zona, almenys els primers anys del s. XXI, aquesta raresa explicaria el pas de Serra a Serrà, potser per interferència de l’espècie de peix habitual a les aigües pitiüses. [JAR]

Descàrregues

Col·laboradors