Serra i Orvay, Vicent

Serra i Orvay, Vicent (Sant Jordi de ses Salines 1869 — Eivissa 1952) SOC/LING Prevere, filòleg i astrònom. Fill d’una família de propietaris rurals del pla de ses Salines, la dels Serres de cas Margalits. L’any 1881 ingressà al Seminari d’Eivissa i el dia 24 d’abril de 1892 celebrà la primera missa a l’església de Sant Jordi de ses Salines. Va ser vicari de Jesús i de Sant Antoni de Portmany. L’any 1895 guanyà la canongia a la Catedral d’Eivissa. L’any 1898 fou nomenat rector del seminari d’Eivissa, càrrec que va ocupar fins a la seua mort. Impartí classes de matemàtiques, de física i química, de filosofia i de grec al mateix Seminari. El 1906 se celebrà a Eivissa el primer centenari de la presa del vaixell pirata El Papa pel corsari Antoni Riquer i predicà a la Catedral un sermó ben documentat sobre la commemoració. L’any 1912 fou nomenat president de la Comissió Diocesana del Tercer Congrés de Música Sacra celebrat a Barcelona. L’any 1919 fou nomenat vicari capitular, càrrec que va exercir fins a l’any 1927 i durant tots aquells anys va treballar intensivament per recuperar el Bisbat d’Eivissa, que havia estat suprimit pel Concordat l’any 1851. El 1927 el català Salvi Huix i Miralpeix fou nomenat administrador apostòlic d’Eivissa amb dignitat de bisbe i Mn. Serra i Orvay fou nomenat vicari general durant tot el seu mandat a Eivissa. El mateix any 1929 el bisbe Huix inaugurà el Primer Sínode Diocesà i es creà una comissió de pastoral, a la qual pertanyien Mn. Vicent Serra i Orvay i Mn. Isidor Macabich i, del treball d’aquella comissió, en va sortir el Catecisme de sa Doctrina Cristiana , publicat en català dialectal l’any 1930 i també en castellà. La història de la llengua catalana a Eivissa no pot fer-se sense tenir en compte la contribució de Serra i Orvay, sobretot en el primer terç del segle XX. El seu interès pel català va néixer a partir de la conferència que el filòleg mallorquí i canonge Mn. Antoni Maria Alcover Sureda va pronunciar l’any 1902 al Cercle Catòlic d’Acció Social sobre el diccionari que volia impulsar. Els uní una important amistat i Vicent Serra es convertí en el seu enllaç per a l’estudi de la llengua catalana a les Pitiüses; va donar a conèixer la “Lletra de convit” perquè els eivissencs participassin en la gran taxa lexicogràfica que Alcover estava iniciant, l’elaboració d’un diccionari exhaustiu de la llengua catalana com acabaria sent el Diccionari català-valencià-balear . L’any 1906 Serra va participar al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, amb una comunicació titulada “Apreci amb què és tinguda a Eivissa la llengua pròpia. Ullada dalt dalt a algunes qüestions de gramàtica eivissenca”. Aquesta participació va significar la primera vegada que es donà a conèixer el parlar català d’Eivissa i Formentera davant un auditori científic, format per 3.929 congressistes, tant de comarques de parla catalana com figures rellevants de la lingüística romànica europea. El contengut sociolingüístic de la intervenció de Serra i Orvay al Primer Congrés presenta un doble interès: d’una banda denuncia la castellanització de la llengua a Eivissa, situació que compara amb una malaltia, i d’una altra banda es declara defensor de l’ensenyament de les primeres lletres als infants en la llengua materna catalana. Denuncia alguns prejudicis dels eivissencs davant la llengua catalana, que els fa renunciar a parlar-la. Il·lustra amb exemples un gran nombre de castellanismes que s’han introduït a la parla de la ciutat d’Eivissa i dóna mostres i analitza amb elogis la parla del camp. Acaba amb unes observacions sobre fonètica i morfologia del català d’Eivissa. Mn. Serra i Orvay va ser un col·laborador constant del Diccionari, enviava fitxes de paraules que eren incorporades a la “calaixera” que feia d’arxiu dels materials filològics, i aquest interès li va valer el qualificatiu de “col·laborador de poca son” per part de Mn. Alcover. El Seminari va ser el lloc de trobada per a la recerca lingüística. Era, efectivament, un bon punt i l’espai adequat per trobar la variació lingüística del català d’Eivissa de joves de diferents zones. Alcover i el seu equip de recerca aprofitaren el fet que Serra fos el director del centre i que des d’allí projectàs la seua ascendència sobre els estudiants i els rectors de les parròquies d’Eivissa i Formentera. Així, Serra es convertí en la persona de confiança d’Alcover a Eivissa, illa a la qual viatjà almenys cinc vegades més per recollir materials lexicogràfics. En les posteriors eixides filològiques per les Pitiüses que va fer Mn. Alcover per recollir materials, Serra i Orvay va actuar sempre com a guia i introductor dels enquestadors als pobles i les persones de tota l’illa. Alcover, el febrer de 1909, estudià la fonètica amb una dotzena de seminaristes. Visità Sant Josep de sa Talaia amb companyia de Serra i de Macabich. En la crònica del viatge, publicada en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, explicava la bona disposició del Seminari, dels seus moradors i de la riquesa lèxica de la llengua catalana de les Pitiüses: “Quedem esglaiats de la gran riquesa del vocabulari eivissenc, però sobretot de la baldor i l’esplendidesa de les formes verbals. No recordem haver-ne trobat tantes d’especials tan interessants a cap de les comarques catalanes, valencianes ni balears. Beníssim!”. S’acomiada el text donant les gràcies a Serra, a Macabich i a altres col·laboradors. La tercera visita documentada va ser entre juny i juliol de 1917 i hi entrevistà també gent de Formentera. Serra era considerat per Alcover una autoritat lingüística i eren freqüents les consultes filològiques que li feia i, d’altra banda, també eren continus els elogis cap a Serra per part del mossèn mallorquí: “L’Il·lm. Sr. Vicari Capitular, Mn. Vicent Serra i Orvay és l’enamorat més fi i més vitenc de la nostra llengua a Eivissa”. Mn. Serra i Orvay també va conèixer i va col·laborar amb un altre filòleg català que igualment va venir a Eivissa i Formentera a documentar materials lingüístics, Mn. Antoni Griera i Gaja , el qual va recollir, entre altres materials, la transcripció fonètica del conegut romanç “Com voleu germans que canti”. La publicació de l’estudi “El parlar d’Eivissa i Formentera” de Griera, l’any 1913, va aixecar una forta polèmica, sobretot amb Alcover, que li va rebatre moltes conclusions justament basant-se en consultes particulars fetes a Vicent Serra. A partir de l’any 1921 Mn. Vicent Serra i Orvay va organitzar el Centre d’Acció Lexicogràfica, amb seu al Seminari d’Eivissa , amb la funció de “replegar tot el vocabulari vivent d’arts i oficis i professions d’Eivissa en el que tengui de més característic i vitenc”. Per donar-los suport, i aprofitant la seua visita de 1921, Alcover els va fer una sèrie de conferències en què els va explicar diversos temes gramaticals i els va introduir en la tasca de redacció del Diccionari. En comentar la creació del centre, l’eclesiàstic mallorquí digué: “Molt esper d’una gent tan entesa i formal”. Com a estudiós de l’astronomia, vocació tardana que inicià quan ja tenia més de 30 anys, i després d’encarregar per simple curiositat un llibret de la matèria en francès, s’inicià en aquest l’estudi, que el dugué a desenvolupar importants treballs; s’ha de parlar de les dues conferències pronunciades l’any 1917 i publicades anys més tard amb el títol Dos conferencias de divulgación astronómica. També va publicar un opuscle titulat Explicación astronómica del Fin del Mundo Bíblico i articles a les revistes Urania i Ibérica. Va ser membre de la Sociedad Astronómica de España y América i de l’Asociación Española para el Progreso de las Ciencias. Participà a diversos congressos, com el Congreso Científico Hispanolusitano, de Sant Sebastià, l’any 1947, al qual contribuí amb un treball sobre la densitat del firmament. A més de fer nombroses conferències sobre astronomia i dels articles esmentats, mantenia correspondència amb directors d’observatoris astronòmics de tot el món, entre els quals n’hi havia amb el Dr. Stein de l’Specola Vaticana, part de la qual s’ha conservat. Va morir al Seminari d’Eivissa l’any 1952. L’any 1927, en reconeixement als seus mèrits docents, culturals i religiosos, l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia declarà Mn. Vicent Serra Fill Il·lustre del municipi; també declarà l’any 2009 “Any Vicent Serra Orvay”, en commemoració de la visita que va fer a Sant Josep juntament amb Mn. Alcover. Se celebrà amb una gran varietat d’actes (presentació de llibres, cicles de conferències, teatre, música, activitats astronòmiques...). L’any 2011 aquest mateix ajuntament en ple i per unanimitat decidí donar el nom de Biblioteca Vicent Serra Orvay a la biblioteca de Sant Jordi de ses Salines. [MTT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments