Seht, Jutta von

Seht, Jutta von (Kiel, Alemanya 1918 — Eivissa 2009) SOC Promotora cultural i artística.

Filla d’un terratinent criador de cavalls, la mare era filla d’un comerciant d’origen polonès. Passà a residir amb la mare a Bremen quan els pares se separaren. La progenitora es tornà a casar amb Ferdinand Garbrecht, que era d’una dinastia cervesera, i el 1930 es traslladà amb tota la família a Colòmbia per dirigir l’empresa Bavaria, que acabava d’adquirir. Entre 1933 i 1939 tornà a viure a Alemanya, on cursà estudis en un internat per a fills de l’aristocràcia rural i després passà a una escola de formació agrària, propera a Kiel, que preparava joves per a les hisendes de les excolònies alemanyes del continent africà, lloc on va néixer el seu interès per l’art popular i els estudis etnogràfics, que després li serviren per a les seues activitats eivissenques.

En començar la Segona Guerra Mundial retornà a Colòmbia i desenvolupà la seua afició per l’equitació. Durant els anys quaranta i cinquanta dirigí una prestigiosa boutique de Bogotà, Aglaya, activitat que li permeté visitar diverses vegades Nova York per seleccionar l’última moda.

Arribà a Eivissa el 1957 per visitar la seua mare, que s’havia retirat a cala Pada i que es trobava delicada de salut; l’any següent Jutta von Seht es casà amb Emil Schillinger, expilot de la Luftwaffe. El matrimoni dirigí l’hotel-restaurant El Corsario, propietat d’Anna von Osterberg; hi inauguraren una galeria d’art que arribà a tenir fama internacional com a punt de reunió d’artistes d’art contemporani, i que fins a 1963 va dirigir el ceramista Antonio Ruiz i on va veure néixer el Grup Ibiza 59 . A començament dels anys seixanta dirigiren també un altre popular establiment, el restaurant-hotel Delfín Verde, al port d’Eivissa.

La casa de camp del matrimoni, can Miquel des Collet, molt prop de Can Negre, adoptà el nom de casa Schillinger i fou el segon projecte de construcció d’una casa pagesa d’Erwin Broner (1962) que incloïa dos annexos. Quan el matrimoni se separà, Jutta va comprar la casa d’estiueig que l’arquitecte Josep Lluís Sert havia dissenyat a Can Pep Simó (1965) i que fou la primera de les sis cases que Sert va projectar en aquell indret.

El seu interès per a l’artesania tradicional fou entusiasta i constant, i així recordava els seus temps a Colòmbia i la bellesa de l’art popular, cosa que la va decidir a comprar algunes peces i exposar-les a Eivissa, primer a El Corsario i després a la botiga que va muntar amb el nom de Galeria d’Art Popular Can Negre (1968). L’enfocament artesanal i tradicional era un fort contrast amb l’art modern i abstracte d’El Corsario. Sempre comptà amb la col·laboració de tres ceramistes: Joan Planells Riera “Daifa”, artesà que recuperà les formes de terracotes cartagineses, Antoni Marí Ribas “Frígoles” i Joan Marí Guasch “Serra”. Després també va obrir una botiga a la plaça de Vila, dins del recinte emmurallat, El Mohan (1970-98), nom d’una divinitat selvàtica colombiana, lloc que omplí de meravellosos objectes d’art i d’artesania.

El 1986 creà l’Associació Cultural Can Negre, que propugnava l’amor per l’artesania ben feta i que sumava els valors de simplicitat i utilitat de la Bauhaus; Jutta va posar la seua biblioteca a disposició de dissenyadors i creadors, estimulant l’experimentació amb noves formes, sempre que fossin pràctiques. Durant la dècada dels vuitanta muntà dues exposicions a “Sa Nostra” i la dècada següent “Oficis tradicionals”, també en el mateix espai. Durant una dècada va mantenir una exposició permanent a l’Hotel Royal Plaza, de la qual tenia cura juntament amb el seu col·laborador, el dissenyador Joan Ribas. Quan tancà per raons de salut les dues botigues, els fons foren repartits entre diverses col·leccions particulars i una bona part foren adquirits per Vicent Marí per decorar l’agroturisme de Can Correu, a Sant Carles de Peralta. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments