Schulten, Adolf

Schulten, Adolf (Elberfeld, Westfàlia 1870 — Erlangen, Baviera, 1960) HIST Arqueòleg i historiador.

És famós tant per les seues contribucions a diversos camps de l’arqueologia i l’epigrafia espanyola com per la seua obra Tartessos (1922), molt controvertida per les seues teories sobre els orígens de la cultura tartèssia que situa a Creta o a Anatòlia (Lídia).

Realitzà dues visites a Eivissa, una el 1919-20 durant unes tres setmanes, per Nadal, i una altra el 1935; durant la primera visita va escriure un interessant diari que publicà molt més tard com un article de sis pàgines en el Deutsche Zeitung für Spanien (1944, núm. 582). Schulten és el primer alemany, amb la possible excepció de l’arxiduc Lluís Salvador, a redactar una descripció substancial de l’illa una dècada abans de les fetes per Walter Spelbrink , Walter Benjamin o Raoul Hausmann .

Schulten havia nascut en una família benestant: el seu pare era executiu de Bayer; estudià a les universitats de Gotinga, Bonn (doctorat en geologia, 1892) i Berlín, on fou alumne de l’epigrafista Theodor Mommsen, autor de la monumental Història de Roma. Fou catedràtic d’història antiga, primer a Gotinga (1896-1907) i després a Erlangen, prop de Nuremberg. Les seues excavacions entre 1905 i 1912 a la ciutat celtibèrica de Numància (Sòria) foren descrites en quatre volums (1914-31), però el projecte fou interromput per la Primera Guerra Mundial.

Finançat per l’Institut d’Estudis Catalans va poder tornar a Espanya amb el propòsit d’examinar la costa llevantina peninsular per a una edició de l’Ora maritima del poeta llatí del segle IV Aviè; amb aquest motiu va venir a Eivissa per primera vegada. El diari de Schulten conté la següent descripció del Museu Arqueològic d’Eivissa: “Impressiona molt per la completa absència d’armes, tan abundants en altres col·leccions d’antiguitats ibèriques. Però per què s’havien de preocupar de les armes els astuts cartaginesos? Ells, amb or, compraven tots els soldats que necessitassin”. La pescateria eivissenca li semblava “les aules de mercats dels romans”. Parlant del Puig des Molins, diu: “Quan s’aconsegueix la confiança dels habitants del puig, aquestes persones pacífiques t’acullen en els seus cors, invitant-te a parlar i a descansar”, i segueix “Poques vegades he vist tantes oliveres com a Eivissa —un símbol de pau perdurable, tal com ha gaudit aquesta illa afortunada al llarg de molts de segles”. També va tenir temps de “banyar-se en ple hivern, avantatge meravellós d’un viatge hivernal al Mediterrani! Com es pot llegir aquí Homer! És per complet el seu món!”.

S’entusiasmà amb el paisatge de la flor d’ametller —aquell any ja florit per Nadal— i mostrà la seua aversió per la salsa de Nadal, “ingredients xocants, un plat dolentíssim”. Realitzà quasi a diari excursions a l’interior, unes vegades amb un carret de dues rodes i altres a peu. “La penúria i els grans terratinents són igualment desconeguts... Ni tan sols hi ha política. Els diaris són plens de notícies positives, que avui la senyora tal celebra el seu aniversari, que s’espera el senyor tal altre dia en el proper correu... A Eivissa no hi ha delinqüents”. Després d’una visita al port de Sant Miquel —“un port on Crist donà les tres veus!”— Schulten comentà que la riquesa natural de l’illa espera el desenvolupament i després pregunta. “Espera? Ha de ser explotat tot i tots?”.

Hi ha descripcions interessants des Cubells, de Formentera i des Vedrà i també del consum d’alcohol dels mariners danesos que es trobaven a Eivissa per carregar sal. Una gran tempesta va ajornar la seua tornada a València i li va rompre el paraiga, fet que li provocà l’observació surrealista que “en tota l’illa no hi ha persones que facin paraigües...”. Finalitza amb la següent reflexió: “Com gaudiré d’aquestos últims dies concedits per la tempesta! Moltes persones han buscat l’illa afortunada en oceans llunyans, però jo l’he trobada aquí mateix”.

L’edició crítica d’Avieni Ora maritime (Barcelona 1922) fou el primer volum de la prestigiosa col·lecció “Fontes Hispaniae Antiquae”. Les reconstruccions de Schulten sobre el text de l’edició anterior, molt confós i basat en una font grega anterior, el dirigiren el 1920 per segona vegada —la primera fou el 1910— cap al Coto de Doñana, a la desembocadura del Guadalquivir, a la recerca de Tartessos. La seua esperança, que mai no pogué realitzar, era descobrir una ciutat enterrada tan important com la Troia de Schliemann. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments