Savions, vénda des (o de Cas)

Savions, vénda des (o de Cas) GEO Vénda del poble de Santa Gertrudis de Fruitera, al terme municipal de Santa Eulària des Riu.

Ocupa l’extrem més oriental del poble: les terres que queden entre el riu de Santa Eulària i els cimerols de sa Talaia de Sant Llorenç. La seua extensió és d’unes 383 ha; limita al N amb la vénda de sa Picassa, a l’O i el S amb la de Can Llàtzer (a l’altra banda del riu), a l’E amb la des Novells i es Trull d’en Vic (del poble de Santa Eulària des Riu) i al NE amb la de Bellmunt (del poble de Sant Llorenç de Balàfia, municipi de Sant Joan de Labritja).

Fins al s. XIX les seues terres formaren part de la vénda de Can Llàtzer, però l’elevat nombre de cases n’aconsellà la divisió, que es féu per on passa el riu, també anomenat torrent de Beniformiga, nom d’una antiga contrada que també formaria part d’aquesta nova vénda. El terreny s’eleva progressivament cap al N i NE, des de les terres més baixes properes al riu, amb terrasses fluvials que s’eleven esglaonadament a partir de la mateixa llera del riu. El punt més baix se situa a uns 60 m s.n.m. A poca distància del riu, però, els pendents es van fent cada vegada més forts; es tracta dels vessants sud-occidentals de sa Talaia de Sant Llorenç, com el puig d’en Roig (192 m d’altitud), el puig d’en Font o d’en Riera (183 m) i el puig de s’Avenc (159 m). Aviat els pendents encara augmenten més, fins que al límit de la vénda s’arriba als diversos cims, el puig des Pi Alt (259 m), la mateixa Talaia de Sant Llorenç, dita popularment puig de s’Emissora (280 m) i el puig d’en Coll (242 m).

Les aigües superficials baixen per les canalades que es formen entre tots aquestos puigs fins que arriben a l’àrea plana, on s’infiltren per alimentar l’aqüífer de la vall del riu, sense arribar a formar, en aquest sector, torrents subsidiaris del principal. El riu de Santa Eulària, tradicionalment, hi havia portat un cabal considerable, que va anar disminuint a partir de la segona meitat del s. XX, per la sobreexplotació del seu aqüífer. Des d’aleshores el cabal ha mantengut unes característiques espasmòdiques: és abundant en èpoques de pluges importants i pràcticament inexistent en èpoques de sequera. D’entre els sorgiments naturals d’aigua destaca la font Patrona o font d’en Vicent Fontet, documentada històricament i on se solia fer ballada.

Els sòls són al·luvials, vermellosos i de bona qualitat a les proximitats del riu, però es van tornant cada vegada més calcaris, blanquinosos i pedregosos així com hom se n’allunya, a les zones més elevades. La cota de nivell dels 100 m determinava, tradicionalment, la separació entre les terres treballades i les zones que es deixen a la vegetació natural, tret d’algunes collades més planeres en zones elevades que també es treballaven. Aquesta vegetació natural està composta per pins, savines i l’habitual brolla d’arbustos pròpia d’Eivissa, amb romanins, cepells, ginebres, etc. També hi han estat i hi són abundants les savines, especialment als marges i a les zones de vegetació més esclarissada.

Amb el canvi de model econòmic que suposà l’arribada del turisme, cada vegada més terres que es treballaven s’abandonaren i han anat sent colonitzades per la vegetació natural. Les terres menys productives, a les zones més elevades que abans es treballaven, han estat les primeres a deixar-se de cultivar. El mateix ha passat amb la llera del riu, que en no usar-se i cuidar-se ha estat ocupada per un dens canyissar, que també ha ocupat espais que abans eren d’altres espècies pròpies de llocs humits, com argelagues o baladres.

El poblament és dispers, tot i que s’hi ha produït una important densificació durant les darreres dècades del s. XX. S’ha passat de devers una trentena de cases, situades especialment a la zona de límit entre la terra treballada i el bosc, i enmig de les terres treballades de les zones més elevades, a pràcticament el doble d’habitatges, una part dels quals s’ha edificat a la part alta de la muntanya, per aprofitar les magnífiques vistes cap a Santa Eulària i cap al pla de Vila sencer.

Tot i la presència de l’aigua del riu i d’aigua subterrània, només una part molt petita del territori es dedica a cultius intensius, en horts situats prop de les cases o a les terrasses més baixes del riu; en alguns s’han substituït les hortalisses per cítrics, especialment tarongers. La major part de les terres conreades es dedica als cereals, amb presència d’arbres, però curiosament amb una densitat prou inferior a l’habitual a Eivissa, fins i tot amb àmplies feixes senceres només amb algun garrover ben aïllat. Els arbres més habituals són els garrovers i les figueres, amb menys presència d’ametllers i oliveres. Cal destacar també la presència de parres, en forma de petites vinyes i amb llargues camades envoltant camps de cultiu. Al voltant de cases de nova construcció o d’altres que han estat reformades s’han creat jardins amb vegetació més o menys exòtica.

Pràcticament no hi ha altres activitats econòmiques en tota la vénda, tret d’algunes cases que han esdevengut habitatges vacacionals. L’eix bàsic de comunicacions és l’anomenat camí de Cas Savions, que recorre la vénda d’E a O, per la plana en paral·lel al riu, des de la carretera de Sant Joan (surt només uns metres al N del pont d’en Llàtzer) fins a la carretera de Santa Gertrudis i Sant Miquel, a la qual arriba després de tornar a traspassar el riu pel pont d’en Taltavull. D’aquest camí, en surten els que arriben a cada una de les hisendes, tots de terra tret d’un que té alguns trams asfaltats i que és el que s’endinsa més en la zona elevada. Tot el sòl d’aquesta vénda està classificat com a sòl rústic comú.

Les véndes no tenen cap consideració oficial en el planejament en vigor de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments