Santa Gertrudis de Fruitera

Santa Gertrudis de Fruitera GEO Poble de l´illa d´Eivissa que pertany al municipi de Santa Eulària des Riu. Té una extensió de 33,5 km2 i una població de 2.053 habitants segons dades de la revisió del padró de 2009. Limita al N amb Sant Miquel de Balansat, a l´O amb Sant Mateu d´Albarca, al SO amb Sant Rafel de sa Creu, al S amb Jesús, al SE amb Santa Eulària des Riu i a l´E i NE amb Sant Llorenç de Balàfia. El formen les véndes des Poble, de Cas Serres, de Cas Ramons, de sa Picassa, de Cas Savions, de Can Llàtzer, de Santa Maria, de Parada i de Fruitera.


Geografia

Espai físic


Geomorfologia

Santa Gertrudis pertany a la unitat estructural de Sant Rafel. La major part del territori té materials de l´època quaternària, encara que també del miocè, com les margues al S del poble, i del juràssic, a la serra des Forn Nou. Pel que fa al relleu, les planes formen una important part del paisatge de la parròquia ja que són conreades aprofitant les seues fèrtils terres; és el cas del pla Roig, que ocupa bona part de la parròquia. El S d´aquesta plana és la part més elevada del pla de Vila, a la plana d´en Vidal, al NE del poble, al límit amb Sant Llorenç de Balàfia. Envoltant les planes hi ha els puigs que en molts casos serveixen de partió amb les parròquies de la rodalia i d´on es recull l´aigua que enriqueix les terres de la parròquia.

Aquest poble està situat al centre geogràfic de l´illa i és una de les tres parròquies d´Eivissa que no toca amb la mar. Gairebé tot el territori es troba situat a més de 100 m d´altitud, tot i això no és una àrea gaire accidentada. El puig més elevat de Santa Gertrudis és sa Torreta (344 m), a la serra des Forn Nou, al NO, just al límit amb Sant Mateu. El puig d´en Bassetes, al N, té 263 m. I a llevant hi ha el puig des Pi Alt (258 m), al massís de sa Talaia de Sant Llorenç. La majoria d´elevacions són per davall dels 300 m d´altitud. La serra d´en Costa, que assoleix una altura de més de 150 m, està situada a llevant del camí Vell de Sant Mateu, entre els puigs de Can Cases Noves i des Fontasser. Al S hi ha petites elevacions que tan sols contribueixen a ondular el paisatge.


Biogeografia


El clima característic d´aquest poble és el mediterrani sec amb hiverns suaus i estius càlids. Per tant no hi ha diferències destacables amb la resta de l´illa.

Pel que fa a la vegetació natural de Santa Gertrudis de Fruitera, encara que una part important del territori del poble és de conreu, també hi ha zones amb vegetació forestal i matollars. Les pinedes són la vegetació arbòria més comuna encara que al sotabosc hi ha molts d´arbustos xeròfits esclerofil·les, és a dir, de fulles petites, coriàcies, reforçades per teixits mecànics, com són el coscoll, la mata, l´olivella, l´ullastre, la savina i el ginebre. També hi predominen els xeròfits de fulla acicular o estreta, els espinosos i malacofil·les, que són plantes que presenten fulles blanes que es marceixen quan hi ha eixut. En són alguns exemples el cepell, el romaní, la garlanda, la ginesta o les estepes. A les torrenteres i a les zones baixes la presència del baladre assenyala l´existència de sòls humits. En alguns camps de conreu, als camps d´ametllers i de garrovers, hi ha una vegetació ruderal i segetal amb roselles, bolig o llevamà. Aquestos tipus de vegetació són cada vegada més comuns per tot arreu i acoloreixen els camps a la primavera.

Els sòls de Santa Gertrudis es poden dividir en dos grans tipus: d´una banda, la terra fonda de les planes, profunda, vermellosa i amb poques pedres i d´una gran fertilitat, en part resultat de la deposició dels torrents, i d´una altra, la terra prima dels llocs més elevats i amb una major inclinació, més pedregosa, amb un color més blanc i molt menys rendible agrícolament que l´anterior. A més, aquesta última en molts de llocs està coberta de bosc.


Hidrografia

Pel que fa a la xarxa hidrogràfica superficial, Santa Gertrudis té alguns dels cursos fluvials més importants de l´illa, sobretot el riu de Santa Eulària, que amb 94,42 km2 forma la major conca hidrogràfica de l´illa i travessa Santa Gertrudis de NO a SE. La seua feina d´erosió, transport i dipòsit de materials ha conformat també una important conca hidrològica amb abundants aigües subterrànies, intensament aprofitades per l´home, així com una terra rossa sedimentada al llarg dels anys pel riu i que ha estat aprofitada per a l´agricultura.

El torrent de Fruitera és l´altre dels cursos d´aigua importants de la parròquia i de l´illa, amb una conca hidrogràfica de 56,57 km2. Desguassa cap al S i, en confluir amb altres torrenteres, forma la séquia Llavanera (Llavanera, sa ), que ha configurat una altra gran plana al·luvial al pla de Vila i desemboca a la badia d´Eivissa.

Altres torrents de menor importància són el torrentó de Can Serra, que neix al bosc de Can Serra i que discorre cap a llevant, on aviat rep el nom de torrent d´en Bofí i finalment conflueix amb el riu de Santa Eulària; el torrent de sa Plana d´en Vidal, que neix a Sant Llorenç de Balàfia, cap al S fa de partió amb la vénda de Parada, del poble de Santa Gertrudis de Fruitera, i transcorre per la part de llevant de la plana d´en Vidal. Un altre torrent és el de sa Marina, al S de sa Talaia de Sant Llorenç, que endega les seues aigües al riu de Santa Eulària. Al vessant SO del puig de sa Marina també hi ha el canal del mateix nom, igualment situat a la vénda des Savions.

També s´ha de parlar dels canals, torrentons acondiciats agrícolament, que es troben per moltes àrees del territori de Santa Gertrudis, com són el de Fruitera, que s´uneix amb la séquia Llavanera; el de n´Andreu i d´en Pep Serra, situat al NE del nucli de Santa Gertrudis, a ponent del camí de sa Plana d´en Vidal, o el des Mal, una canalada situada a la banda de llevant de la serra des Forn Nou, a la vénda de Cas Ramons.

Quant a àrees humides, a la vall del riu de Santa Eulària hi ha nombrosos pous i sénies, però una de les millors formes tradicionals d´aprofitament de l´aigua al riu han estat les basses, que no són més que petites represes que elevaven el nivell de l´aigua per canalitzar-la i regar considerables extensions de terreny. Va arribar a haver una vintena de basses a Santa Gertrudis; alguns exemples eren la bassa d´en Miquelí, la des Passadís o la de s´Escanyacà, entre d´altres.

Pel que fa a les aigües subterrànies, la parròquia té també un gran nombre de fonts, algunes molt abundants; n´és una la de sa Fontassa, que es troba situada a la vénda des Poble. Altres fonts de la parròquia són la d´en Costa o des Taronger, la d´en Joan Rafal, la d´en Joan Armat, la d´en Miqueló, la de sa Pedra, la d´en Tanqueta o d´en Simon, la de Cotella, la de cas Ramons, la d´en Macià, la d´en Pintat o de ca na Marqueta, la font Patrona i la des Covards. Pel que fa a pous, hi ha el d´en Ribes, molt prop de l´església, el d´en Tanqueta, el de s´ Escanyacà, el des Cans, el d´en Joan Serra o el de sa Font Patrona, entre altres. El pou d´en Gatzara està considerat el centre geogràfic de l´illa.

Un fet destacable és la contaminació que varen patir pous de la zona propera al nucli per la pèrdua de benzina en un dels tancs de l´estació de servei de la zona. Aquest fet va produir que les aigües subterrànies no poguessin ser utilitzades per al consum humà.


Població

Tradicionalment, Santa Gertrudis havia estat un poble agrícola amb una densitat de població no gaire elevada, ja que el desenvolupament turístic dels anys setanta del segle passat no havia transformat la seua estructura tradicional pel fet de no tenir sortida a la mar. Santa Gertrudis, com la resta de l´illa, havia tengut un poblament dispers. El nucli del poble gairebé no tenia població i la majoria de la gent es dedicava a l´agricultura a les terres de la plana al·luvial del riu de Santa Eulària.

Però la gran pressió urbanística que ha sofert l´illa a final del s XX i principi del XXI ha transformat el seu nucli urbà així com els seus camps, encara que en menor mesura si es compara amb altres àrees de l´illa d´Eivissa.

Santa Gertrudis, segons dades del padró municipal de 2009, compta amb 2.053 habitants, dels quals 391 formen part del nucli de població. La resta, 1.662, es troben disseminats. La població d´aquesta parròquia representa l´1,58% de la població de l´illa i el 6,56 % del total del municipi de Santa Eulària des Riu. S´ha de dir que el nucli de Santa Gertrudis ha crescut molt els darrers anys. Majoritàriament s´hi han construït cases unifamiliars i alguns edificis de poca alçada, intentant, en general, mantenir el perfil del poble.


Activitats econòmiques

Sector primari. L´agricultura en aquest poble, com a la resta de l´illa, ha tengut un caràcter familiar i havia estat les darres dècades del s XX el suport principal de les famílies del poble. Santa Gertrudis ha comptat sempre amb una major abundància d´aigua, la qual cosa ha permès que hi hagi algunes explotacions de caire més comercial i que elaboren productes típics eivissencs que després venen a diferents establiments de l´illa. A diferència d´altres pobles d´Eivissa, hi ha més sembrats de regadiu, com hort o cítrics, encara que també hi ha vinya, ametllers, oliveres, garrovers, figueres i cereals.

Encara que potser a Santa Gertrudis l´agricultura té una importància major que a la resta de l´illa, la gent que es dedica al camp majoritàriament ho fa a temps parcial. Com a la resta de l´illa, a les zones boscoses, dècades enrere s´hi obtenia calç, a partir de la pedra viva calcària dels puigs, per mitjà dels diferents forns que es poden trobar pels boscos, la majoria en condicions d´abandonament total. Els boscos també eren explotats per obtenir carbó i fusta, així com pega, per a la qual cosa utilitzaven sitges i forns de pega.

Sector secundari. Pel que fa al sector secundari, s´han de destacar l´empresa Companatge i la Granja de Santa Gertrudis, que pertanyen a la indústria agroalimentària i que són les dues empreses més grans que hi ha a l´illa d´aquest sector, on té un caràcter residual.

Sector terciari. Santa Gertrudis, en no tenir sortida a la mar, no ha estat un poble que hagi tengut un desenvolupament turístic gaire important. Ha estat a final dels anys noranta del s XX i a principi del s XXI quan s´hi han instal·lat alguns hotels rurals aprofitant antigues cases pageses. Aquest tipus d´establiments turístics busquen mantenir l´harmonia amb el medi que els envolta, ja que són cases pageses restaurades, encara que en molts de casos ampliades, amb un petit nombre d´habitacions.

El que hi ha al nucli del poble és una oferta de bars i restaurants als quals arriben visitants d´altres zones de l´illa, turistes i gent que viu al mateix poble.

Pel que fa a les comunicacions principals, per Santa Gertrudis de Fruitera passen la carretera PM-804, que uneix la ciutat d´Eivissa amb Sant Miquel de Balansat, i la PM-812-2, que uneix Sant Llorenç de Balàfia amb Sant Rafel. La PM-804-1 uneix Santa Gertrudis amb Sant Mateu.


Ordenació territorial


La major part de la parròquia de Santa Gertrudis és considerada sòl rústic. Només el nucli urbà és sòl urbà; els terrenys que l´envolten són considerats sòl de transició que delimiten el seu creixement. S´ha de destacar que la serra des Forn Nou, al NO de la parròquia, està catalogada com a àrea natural d´especial interès (ANEI) i altres punts concrets, com el puig de sa Torreta i altres puigs propers, tenen una protecció màxima, és a dir, estan catalogats com a àrees d´alt nivell de protecció (AANP). El S de la mateixa serra està catalogada com a ANEI però les terres de cultiu de les parts baixes són una àrea rural d´interès paisatgístic (ARIP). El puig d´en Bassetes, al NE de la parròquia, també compta amb una protecció especial, ja que està catalogat com a ANEI, mentre que el cim del puig és AANP. [MaTT]


Història

El decret d´erecció de la parròquia de Santa Gertrudis és de juliol de 1785, juntament amb la resta de parròquies foranes quan es va erigir el bisbat d´Eivissa. S´assignaren a aquesta parròquia un total de 136 cases, que quedaren distribuïdes de la manera següent: 71 a la vénda des Port, 8 a la des Rubió, 12 a la de Santa Maria, 31 a la de Cala Llonga i 14 a la de sa Picassa. La tradició oral diu que, mentre s´acabava el temple parroquial, es digué missa a can Puig, al puig d´en Bet, situat a mestral de l´església, ja en el camí que va cap a Sant Mateu d´Albarca.

El decret del bisbe Manuel Abad y Lasierra diu: “Just al mig de l´illa, que és la part més allunyada de totes les vicaries, perquè aquestes foren edificades a les costes, correspon a un indret on brolla una copiosa font anomenada sa Fontassa, malgrat que les generoses aigües no tenguin altra utilitat que la de fundar-hi una nova parròquia, per tal que, amb la immediata assistència del rector i la possibilitat de participar en les celebracions religioses, siguin més fàcils el poblament de les terres i el seu conreu. Per tot això ha semblat convenient d´establir una parròquia nova en el mencionat indret, dedicada a la verge santa Gertrudis, el terme de la qual té devers una llegua, confinarà amb les parròquies de Sant Miquel, Sant Antoni [sic], la Mare de Déu de Jesús i Santa Eulària, de les quals s´han pres per formar-lo rodalies que tenien a la part més interior de l´illa. Les famílies de Santa Gertrudis passen de cent.”

Cal corregir l´errada del decret quan diu que confina amb Sant Antoni, ja que realment limita amb la parròquia de Sant Rafel.

També establia un cementeri suficient per donar sepultura als difunts. L´indret en què es proposava construir el temple sembla que havia pertangut a l´alqueria de Fruitera, a la porció del pla de Vila assignada a Balansat, per tant era de la vicaria de Sant Miquel. Aquest indret sembla que corresponia a les antigues alqueries de Beniformiga i Xerhabil, del temps de la dominació andalusina. El terme que li va ser assignat eren les següents explotacions, que més endavant esdevengueren véndes: Cas Savions, Can Llàtzer, Fruitera, part de l´alqueria de Santa Maria, l´alqueria de Cas Serres i Cas Ramons; únicament el nom de la vénda de sa Picassa és nou. Les cases que l´any 1785 foren assignades a la nova parròquia eren 136, distribuïdes per véndes de la manera següent: vénda des Port 71, vénda des Rubió 8, vénda de Santa Maria 12, vénda de Cala Llonga 31 i vénda de sa Picassa 14.

El temple parroquial començà a edificar-se just en haver-se erigit la parròquia; el 1794 hi ha constància que ja se n´havia construït una part. Es pogué inaugurar el 1797, poc després que el de Sant Rafel, encara que únicament comprenia la part essencial de l´església. Pel que fa a la façana principal, ha estat molt modificada al llarg del temps. Inicialment no tenia el porxo de davant. Si en el projecte inicial no es pensava en el porxo, molt menys es pensava a aixecar un pis damunt del porxo, ja que d´altra manera no tendria sentit que hi haguessin deixat el finestró ovalat que, en adossar-li la nova construcció, va quedar tapat. El ninxolet que hi ha damunt la porta resta també dins el porxo. També l´escaleta que puja al cor té l´entrada pel porxo i no per dins la nau.

La reforma que s´ha dut a terme a cavall del pas del s XX al XXI és l´obertura de les finestres grans damunt el porxo, que donen a la plaça i que havien restat tapades durant molts d´anys.

Per tot l´anterior es pot inferir que el campanar no pot ser el primitiu senzillament perquè no existia la paret sobre la qual s´aguanta. L´actual, un dels més grans de tota l´illa, sembla que és de final del s XIX. La campana, feta a Barcelona, du la data de 1899. A la banda de tramuntana de la nau s´aixecà a començament del s XX l´anomenada capella nova o fonda, també dita del Cor de Jesús. La volta de la nau destaca per les formes i els ornaments molt diferents de la resta d´esglésies de la pagesia.

Segons l´arxiduc Lluís Salvador, els pobladors de Santa Gertrudis eren 816 l´any 1840, 1.020 el 1850 i 956 el 1860, any en què hi havia 13 cases agrupades als voltants de l´església. [JMC]


Societat

Tradicionalment Santa Gertrudis de Fruitera ha estat una societat agrària, ocupada en una agricultura de secà encara que l´abundància de fonts i, en especial, el riu de Santa Eulària, ha permès des de sempre una agricultura de regadiu. Una forma d´aprofitament de l´aigua del riu és mitjançant les nombroses basses que es construïren al llarg de la seua llera; són petites rescloses fetes de pedra i argamassa amb la finalitat d´alçar el nivell de l´aigua i poder-la derivar fora del seu llit i obtenir importants extensions d´hort. Les basses de les quals es té memòria, de N a S, són: des Miquelí, des Passadís, de s´Escanyacà, des Porvoler, des Pont, d´en Serreta, d´en Pere Rafal, d´en Formiga, des Trull, de n´Andreu, des Ribes, Grossa, d´en Font, d´en Cantó i d´en Sopes. A començament del s XIX quasi han desaparegut totalment, bé per torrentades bé per la utilització de maquinària per netejar la malesa, i perquè amb els nous sistemes d´extracció d´aigua i la manca de cabal no s´han reparat les parets de les basses.

La majoria d´hisendes del poble, com a bona part dels pobles del N de l´illa, eren dels propietaris que les cultivaven, tot i que un petit nombre eren de propietat de senyors de Vila que les donaven a cultivar en règim de majoral.

La major finca del poble és Fruitera, que ha donat nom a una vénda i fins i tot nom al poble; tenia un petit oratori i era proverbial la grandària del seu safareig. Aquesta hisenda ha estat des de temps antics propietat de la família Llobet.

La família Tur, de Vila, també havia posseït diferents hisendes, situades a la vénda de Cas Savions, com can Sopes, can Roig i es Pou des Cans. Encara a començament del s XXI posseeix can Carrasco, a la vénda de Santa Maria, amb un edifici ben singular.

Una altra hisenda ben grossa i també propietat d´una família de Vila era sa Fontassa, a la vénda de Fruitera; en les seues terres hi ha la font que li dóna nom i de la qual els il·lustrats, a final del s XVIII, volien aprofitar les aigües per dur-les mitjançant una canonada a la ciutat d´Eivissa, segons un projecte de l´enginyer Pedro Grolliez de Servien , encara que finalment s´escollí un pou del coll de Portmany, a Sant Rafel de sa Creu. Sa Fontassa pertanyia a la família Palau, l´últim terç del s XIX fou venuda a Federico Lavilla i González de Turija, que la va perdre el 1907 a causa del fracàs de la companyia Minas de Ibiza, explotadora de les mines de s´Argentera, i passà a mans del comerciant i navilier Josep Roig Pijoan.

Ca na Pujoleta, amb la casa a migjorn del temple parroquial, era propietat de la família Matutes i sembla que tots els béns de la parròquia i el grup de cases de la banda de ponent de la plaça havien pertangut a aquesta hisenda; d´aquesta finca també era el trull de ca na Pujoleta, la primera casa que es troba a mà esquerra sortint de l´església a la part de migdia.

Una altra gran hisenda és can Vidal, de la família Roig, a la vénda de sa Picassa, que encara va créixer més quan hi uniren cas Iai; tenia trull i molí de sang.

La botiga més antiga del poble és Can Pep Roig, que existeix des dels últims anys del s XIX i que durant molt de temps fou l´única del poble. A Ca sa Coixa, propietat de la família “Serreta”, la família Ferragut, procedent de Vila, hi muntà un estany i botiga abans de la Guerra Civil. Can Partit és una botiga oberta després de la Guerra Civil per la família Escandell. Durant la guerra i els primers anys de la postguerra, quan hi havia moltes dificultats per moldre gra, la gent del poble solia anar als molins d´aigua de Sant Miquel de Balansat i també a un molí de sang de can Puig de Dins, a la vénda de Cas Serres, a la partió amb Sant Rafel de sa Creu.

A la postguerra hi havia els molins de gas pobre de ca n´Andreu, a la carretera, vora can Carrasco, i l´intent d´Antoni Planells “Reial” de muntar una màquina semblant, a la vénda des Poble. El primer cafè del poble fou el de Can Pep Roig i abans de la Guerra, a la planta baixa des Trull de ca na Pujoleta, Antoni Ferragut va obrir un altre cafè, que després de la contesa fou regentat per la família “Rei”, i que obria alguns dies a la setmana. També de la postguerra és Can Costa i a partir de la dècada dels anys setanta del s XX s´obrí en un local de ca n´Escandell el restaurant Santa Gertrudis.

La primera escola funcionà en una casa vora ca n´Escandell, on a començament del s XX en Pep de na Gertrudis ensenyava les primeres lletres, mentre esperava el seu ingrés a la guàrdia civil. També s´impartia costura —primeres lletres— per a al·lotes en un local de can Pep Roig. L´escola nacional fou creada el 1917 i l´Ajuntament de Santa Eulària des Riu llogà una de les cases de ca n´Escandell, vora les futures escoles, i al porxo s´impartia classe; la resta era habitatge per al mestre.

Les escoles velles foren una iniciativa de l´inspector d´educació en cap de Balears, Joan Capó Valldepadrines, que aconseguí que en una “magna assemblea de batles de les Balears” (1926) s´acordàs aixecar més de 500 escoles unitàries. L´Ajuntament comprà un solar de la hisenda de can Serreta i el 1930 l´arquitecte Guillem Forteza Pinya va redactar el projecte; l´any següent se n´iniciaren les obres i el 1934 es pogueren inaugurar.

Les noves necessitats d´escolarització varen fer que a començament dels anys cinquanta s´obrís una escola al puig d´en Cristòfol, casa propietat de Joan Roselló “Canals”, que hi atenia els al·lots dels voltants: de les véndes de Cas Serres i de Fruitera, principalment. A la darreria dels cinquanta fou necessari llogar un local de ca n´Escandell, a la plaça del poble, que durant un lustre va atendre els al·lots més petits. Després, per iniciativa dels pares, s´aixecaren dues aules més al pati de les escoles, amb la qual cosa passà a tenir quatre unitats. Amb l´habilitació de diversos espais, a final dels anys setanta ja eren vuit les unitats escolars del poble.

El 1986 s´inauguraren les escoles noves. La fusteria del poble era a can Pep Roig, que existia des de final del s XIX. A la vora hi havia la ferreria de cas Ferrer des Puig, una altra de les cases més velles del poble. La roba, la cosien a ca n´Escandell. El considerat millor picapedrer del poble era en “Savió”, mestre d´obres que després aixecà importants cases a la ciutat d´Eivissa.

Els anys cinquanta del s XX s´instaurà una cooperativa agrícola per a la compra de fertilitzants i comercialitzar els productes del camp; era presidida per Joan Roselló “Canals” i el secretari era Josep Torres “Pereta”; no va tenir gaire èxit. La dècada dels seixanta Joan Roig “Serreta” i Joan Serra “Miquelet” posaren en marxa les conserves d´albercocs secs en un magatzem de Ca sa Coixa, iniciativa que durà uns anys.

Els darrers anys del s XX i a començament del XXI Santa Gertrudis de Fruitera ha augmentat la població de manera ingent, amb la urbanització i la parcel·lació de les hisendes de ca na Pujoleta i des Puig.

Dins del camp de l´hoteleria i el turisme, cal apuntar l´important nombre de restaurants, així com dos establiments d´agroturisme, Can Marquet, a la vénda de Parada, i Cas Gasí, a la de Cas Serres.

L´any 1973 a la plana d´en Vidal, a la vénda de sa Picassa, un grup sindical de colonització, amb la participació d´una dotzena de socis, instal·là la Granja Santa Gertrudis. Importaren unes 500 vaques de raça frisona productores de llet, d´Holanda i algunes d´Anglaterra. L´any 1983 se´n va fer càrrec l´Agrupació Hotelera Doliga, del grup d´empreses Matutes; aquesta granja produeix llet per a la venda i per a l´elaboració de formatge, i els vedells es venen com a carn. A començament del s XXI compta amb unes 150 vaques i, a més de can Vidal, la granja conrea altres hisendes per a la producció de farratges per a l´alimentació dels animals.

Una altra iniciativa empresarial, començada l´any 1998 per Joan Lluís Ferrà, és Companatge, situada a l´antiga hisenda de can Caus, a la vénda de Santa Maria, empresa transformadora de productes lactis com formatge procedent de la llet d´una cabanya d´unes 800 cabres i unes 450 ovelles. També té indústria càrnia que, a més de comercialitzar carn fresca, elabora productes de la matança típica eivissenca; compta també amb botiga i restaurant. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments