Sanoguera, Alons

Sanoguera, Alons  (s XVI — XVII)  HIST  Portaveu de governació de la Corona d’Aragó (→ governador). Era fill de Ferran Sanoguera ↑ i el succeí en el càrrec a partir de final de 1594.

La informació que es co­neix del seu mandat és més aviat escassa. Havia ocupat abans càrrecs d’una certa importància, com la bat­lia general de València, que contro­lava l’administració de la hisenda reial en aquell regne, així com d’al­tres a Terol.

El 10 de novembre de 1594 presentà un memorial davant el Consell d’Ara­gó, en què demanava el pagament de diferents deutes i de les des­peses que comportava el seu des­plaça­ment a l’illa. Això darrer era habitual i, de fet, al mateix Alons Sanoguera se li concediren 400 lliu­res el 1586, quan va ser destinat a la governació d’Eivissa, si bé no arribà a incorporar-s’hi mai i el càrrec seguí ocupat pel seu pare Ferran. Després d’escoltat el Consell d’Aragó, el mo­narca decidí fer un pagament al nou governador per valor de 500 lliures, amb càrrec a les rendes reials d’Ei­vissa. Això comportà que el nou go­vernador cobràs el deute en sal, que podia vendre lliurement i que, a més, estava exempta de determinats im­postos, la qual cosa feia que el seu preu fos més baix que la que co­mer­cialitzava la Universitat, fet que solia comportar les protestes dels jurats.

En algun moment indeterminat, abans de final de 1598, deixà el càrrec en mans del seu fill Bernardí Sanogue­ra, que el 14 de desembre de 1598 presidí el funeral que es va fer a la parròquia de Santa Maria en honor al rei Felip II. Sembla que aquesta sortida de l’illa va ser per denúncies d’alguns particulars contra ell. Des­prés de presentar-se davant un jutge (segons tots els indicis, a la ciutat de València), el 6 de setembre de 1599 tornà a Eivissa, junt amb la seua esposa, la filla i el gendre. Sobre la base d’un document posterior, sem­bla que els sis particulars que el denunciaren varen ser desterrats de l’illa i no hi pogueren tornar mai més.

El 8 de juny de 1609 rebé, amb la resta d’autoritats de l’illa, les tres monges canongeses agustines ↑ que ven­gueren del convent de Santa Mar­galida de Palma per formar un grup de dones eivissenques, amb la inten­ció de fundar un monestir sota la titularitat de sant Cristòfol.

Segons tots els indicis, deixà el càrrec l’any 1608 i va ser substituït per Baltasar de Borja. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments