Salvà i Manresa, Jaume

Salvà i Manresa, Jaume (s XVI) HIST Portaveu de governació de la corona d´Aragó (Æ governador). Ocupà el càrrec entre els anys 1544 i 1564. No està prou clar si el seu predecessor en el càrrec va ser el seu sogre Bernat Pau Salvà i de Vilamarí , ni si entre ambdós altres persones ocuparen la governació d´Eivissa, bé fos com a titulars o com a interins. El seu substitut va ser Antoni Maura. Els matrimonis endogàmics eren habituals entre els membres de la família Salvà: la seua esposa, Anna Rosa Salvà, era filla de Bernat Pau Salvà , que governà l´illa abans que ell; Jaume Salvà, en canvi, era fill de Joan Benet Salvà (també conegut com Joanot Salvà ) i d´Anna Beneta. La primera informació que es coneix de la seua governació està relacionada amb el seu pare, que l´1 de gener de 1544 presentà, a Eivissa, les credencials del seu fill com a governador. El 14 de novembre de 1549 ja era amb seguretat a Eivissa, perquè assistí a la benedicció i la consagració de l´església del Socors, a la Marina. El 1551 envià un informe a la cort respecte al mal estat en què es trobaven les murades d´Eivissa, a les quals només havia fet unes petites reformes. Proposava fer una nova fortificació, per la importància del lloc. Així, el juny de 1553 arribà, de l´illa de Mallorca, el mestre Simó Ballester, que portà endavant un projecte de reforma de les murades, que finalment no serví per a res i va ser criticat per les successives persones encarregades del nou sistema defensiu que es començà el 1554. Aquell any, en concret el mes de novembre, arribà a Eivissa Gianbattista Calvi que, ben aviat, es posà a treballar en el projecte del nou sistema defensiu. El governador oferí la seua col·laboració a Calvi i aconseguí un préstec de particulars de 1.000 escuts. Com que la quantitat era insuficient, Jaume Salvà reuní el Consell General, amb l´assistència de Calvi, on es reiterà la petició d´ajut. Per la pobresa de l´illa, només es varen poder recollir 2.000 escuts més. Però les actuacions de Jaume Salvà d´aquells anys no només afectaren el sistema defensiu de l´illa. Així el 1553, i després de més de tres segles d´intents, s´aconseguí la unificació de totes les jurisdiccions dels tres consenyors (arquebisbe de Tarragona, ardiaca de Sant Fructuós i el rei) en una de sola. Per tant, a partir d´aquell moment l´única persona que podia impartir justícia a l´illa era el mateix governador. Es mantengué, això sí, el privilegi que feia que a les causes judicials el representant reial fos ajudat pels prohoms, i no per un assessor, com succeïa en altres governacions. Probablement un dels motius pels quals s´acceptà la unificació de jurisdiccions per part dels consenyors eclesiàstics va ser el perill que representaven els constants atacs turcs. De fet, el maig de 1562 sembla que el mateix Jaume Salvà organitzà i dirigí una esquadra per atacar dues naus turques, refugiades a Formentera pel mal temps. La darrera notícia que se´n coneix, com a governador d´Eivissa, es refereix a la seua sortida de l´illa. Així, el 27 d´abril de 1564, amb dues naus i acompanyat de tota la seua família, es dirigí cap a Barcelona. L´estudi del període de govern de Jaume Salvà presenta importants dificultats, per la gran quantitat de vegades que sortí de l´illa, deixant en el seu lloc una altra persona. Cal recordar que el 1544 el seu pare, Joanot Salvà, presentà credencials en el seu nom. El mateix Joanot el substituí entre el 1553 i 1554, i entre el 1554 i el 1555 el càrrec va ser ocupat, també de forma interina, per Pere Esquerrà. Per tant, es difícil saber si quan es produí un determinat fet el governador era Jaume Salvà o un dels seus substituts. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments