Salinera Espanyola

Salinera Espanyola SOC/ECON Els antecedents d'aquesta empresa s'han de buscar el 1871, any en què com a conseqüència de la segona fase del procés de desamortitzacions de l'Estat espanyol, es tragueren a subhasta pública les salines d'Eivissa. Se les adjudicà per 1.162.062 pessetes una empresa mallorquina encapçalada pel navilier d'aquella illa Josep Astier. Aquesta empresa el 1878 va passar a designar-se Empresa de la Fàbrica de Sal d'Eivissa i amplià el capital fins a 2.250.000 pessetes, representades per 2.250 accions de 1.000 pessetes cada una. Aquesta empresa passà a designar-se amb el nom de Salinera Espanyola a partir de març de 1898; en foren designats Manuel Salas president, Manuel Guasp administrador gerent i Josep Guardiola, Elvir Sans i Rafael Moll vocals.

A partir de 1885 la Salinera havia iniciat una profunda renovació del sistema productiu de les salines, de la mà de l'enginyer Eugeni Molina , que ja havia posat en funcionament les mines de galena argentífera de s'Argentera, a Sant Carles de Peralta; es reconstruïren els estanys, es milloraren les motes, es desviaren les aigües de pluja, es construïren nous canals d'alimentació i es creà una petita xarxa ferroviària interior per a transport de la sal. A més, instal·laren una línia telefònica, la primera de l'illa, entre les salines i les oficines de la ciutat d'Eivissa. També es posà en funcionament un remolcador de vapor que duia les barcasses de sal fins al port d'Eivissa. Tot això va significar la contractació d'una gran quantitat de mà d'obra. Aquestes millores es traduïren en un considerable augment de producció: el 1885 i els anys anteriors tenia una collita del voltant de les 7.500 tones anuals, que el 1891 ja havien passat a les 55.000 tones.

El 1897 la Salinera comprà i inicià també una reforma important de les salines de Formentera.

Durant l'últim quart del s XIX i bona part del XX, aquesta empresa feia funció caciquistal de les Pitiüses; donava suport a un candidat o a un altre, d'un bàndol o del contrari en funció dels seus interessos i exercia una enorme influència sobre la nombrosa mà d'obra a la qual donava feina; això va provocar freqüents canvis de tendència en l'electorat pitiús.

El 1898 fou nomenat president de la Salinera Manuel Salas, que al cap d'uns mesos presentà la seua candidatura com a diputat a Corts per Eivissa. Hi va haver un intent d'oposició per part dels partits eivissencs, que intentaren presentar una candidatura unitària i així fer front a Salas, però no arribaren a cap acord i Manuel Salas fou elegit a les eleccions de març sense oposició. Salas va morir el juliol d'aquell mateix any. L'any següent se celebraren eleccions parcials per cobrir la vacant, que guanyà el conservador Pere Tur i Palau.

En l'època de l'extracció de la sal, que solia durar uns tres mesos, arribava a contractar un miler de jornalers; el salari obtengut era un complement molt important per a l'economia de moltes famílies eivissenques. Els jornalers de la Salinera promogueren la primera vaga de treballadors de les Pitiüses, que va tenir lloc l'any 1897, a causa d'una baixada dels salaris. Al llarg del temps també es produïren diferents vagues, com la de l'any 1919 i algunes durant la II República, en especial les de Formentera, que impossibilitaren la collita de sal durant alguns anys.

A començament dels anys cinquanta del s XX la collita de la sal ocupava uns 500 homes, que s'hi dedicaven una vegada finalitzada la collita agrícola. Aquesta situació canvià a partir de 1955, quan la Salinera començà a emprar nous mètodes i maquinària; amb els obrers estables de l'empresa es podia fer gairebé tota la feina d'extracció. Els temporers passaren a ser molt escassos i la producció de sal es mantengué pels volts de les 70.000 tones.

A començament del s XXI Salinera explota les salines d'Eivissa i les de San Pedro del Pinatar (Múrcia). A causa de la importància de la sal en el pas del s XIX al XX, l'empresa va obrir delegacions a llocs tan distants com Terranova (Canadà) o Calcuta (Índia), o de tanta anomenada per al peix salat com Noruega, les illes Feroe (Dinamarca) o el Regne Unit. Té la seu central a Palma. [FCC]

Descàrregues

Col·laboradors