Sala de Cultura de Sa Nostra a Eivissa

Sala de Cultura de “Sa Nostra” a Eivissa ART/SOC Espai de l'Obra Social de “Sa Nostra” Caixa de Balears. Va obrir l'any 1981, encara que va començar a tenir una programació continuada a partir de 1984, sota la direcció d'Albert Ribas Juan , i posteriorment, de Catina Costa Marí.

D'ençà de la seua obertura significà un punt de referència dins l'àmbit cultural de l'illa d'Eivissa, i més tard també de Formentera (Sala de Cultura de “Sa Nostra” a Formentera ), ja que va desenvolupar diverses activitats, com exposicions d'artistes tant locals com de projecció internacional, concerts, presentacions de llibres, lectures poètiques, conferències, cursos, etc. A més va cedir el seu espai a diferents entitats i organismes, establint alhora col·laboracions amb altres institucions per dur a terme diferents propostes, com el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular d'Eivissa, l'Ajuntament d'Eivissa, el Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, etc.

La Sala de Cultura va anar ampliant la seua oferta i realitzava activitats a altres equipaments culturals, com el Club Diario de Ibiza, el Centre Cultural des Puig d'en Valls, Sa Punta des Molí, el Museu Monogràfic del Puig des Molins, la seu universitària d'Eivissa de la UIB, esglésies i places públiques de diferents municipis. Des del seu principi i fins al 2010 va realitzar nombroses exposicions d'artistes locals de trajectòria consolidada com Vicent Ferrer Guasch, Josep Marí, Carles Guasch, Antonio Hormigo, Bartomeu Mayans “Kennedy”, “Gabrielet”, Antoni Pomar o Antoni Marí Ribas “Portmany”, incloent-hi l'edició de catàlegs amb motiu d'una exposició antològica o retrospectiva, com en el cas d'Antoni Pomar, d'Antoni Marí i de l'exposició homenatge a Rafel Tur Costa, per iniciativa del Casal Solleric de Palma, el Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE) i la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, pels quaranta anys de dedicació artística l'any 1997, a més de l'exposició antològica de Narcís Puget (1874-1960) “Pintures, fotografies i dibuixos” l'any 1995; la retrospectiva de Laureà Barrau i la mostra “Paràfrasis” de Vicent Calbet amb la col·laboració del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, l'any 1990.

Aquestes exposicions es varen alternar amb les d'artistes de renom residents a l'illa com les que es detallen a continuació: la d'Erwin Broner, l'any 1994, produïda pel Centre de Cultura de “Sa Nostra” de Palma i pel Col·legi d'Arquitectes de les Balears, que es va exposar simultàniament al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa i que anava acompanyada d'un cicle de conferències; la d'Erwin Bechtold “Comparació. Variació”, que al mateix moment exposà al MACE i a la galeria Van der Voort amb motiu del seu setantè aniversari l'any 1995; les dels fotògrafs Beni Trutmann i Frédéric Barzilay, i també les de Will Faber, Rainer Pfnür, Eduard Micus, Marcel Floris, Antoni Taulé, Pedro Maria Asensio, Gilbert Herreyns, Manuel Bouzo, Frank El Punto i Leopoldo Irriguible, entre altres.

Els joves artistes varen rebre suport a través de la Beca de creació artística Sa Màniga i de la convocatòria d'ajuts per a la creació d'arts plàstiques, els guanyadors dels quals varen mostrat els seus projectes a la Sala, així com els guanyadors del Premi de Tardor de Pintura Jove, organitzat pel Consell Insular i l'Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears. Igualment hi varen tenir lloc les mostres individuals de Luis Romero, Toni Cardona i Fèlix Serra Ribas, entre altres. I col·lectives com “4+1” i l'itinerant que, amb el títol “Arxipèlag”, recollia els joves valors de les Illes Balears.

Amb el temps, la Fundació “Sa Nostra” va crear un fons d'art important que ha exposat a les sales illenques mostres com “Renaixement i postimpresionisme”, “Ventalls/abanicos/fans”, “Tradició i contemporaneïtat” i “Les arts plàstiques en la col·lecció Sa Nostra”, que es va exposar també a la Sala Capitular de l'Ajuntament d'Eivissa i a les sales d'exposicions temporals del Museu Puget.

Les exposicions dedicades a artistes que ja formen part de la història de l'art varen estar nombroses i cal recordar les dels “Gravats de Goya”, l'antològica de Joseph Beuys “Fer Profit a les Ànimes”, els gravats inèdits de Joan Miró que es mostraren conjuntament amb el Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, la mostra de Chillida “Escultures i Gravitacions”, la de Julio González “Dibuixos i escultures”, les dedicades a Piranesi, a Hartung, a les ceràmiques de Picasso i la dels gravats de Marià Fortuny, entre moltes altres.

Cal també fer referència a les exposicions sobre temàtiques socioambientals dedicades a temes molt diversos, entre les quals s'han de destacar les dedicades al patrimoni natural i cultural de les illes (“La moneda a l'Eivissa púnica”, “Les Balears abans dels humans”, “La reserva de la Biosfera a Menorca”, “Sempre Eivissa i Formentera”, “Com volem que siguin es Amunts?”, “Salines a les Balears”, “Corsaris”, “Formentera en les teues mans”) i tantes més com la de “Mobilitat sostenible”, “Fotogràfrica, vides al voltant de la sida”, “Identitat digital. I tu qui ets a internet?”, “La fragilitat en el temps” o “El vidre a l'antiguitat”, en col·laboració amb altres institucions.

La fotografia hi va estar present amb les exposicions “Fotògrafs a les Illes”, que va néixer l'any 1996, amb la voluntat de donar a conèixer la fotografia que es feia a les illes Balears; hi participaren fotògrafs vius, nascuts o residents a l'arxipèlag i de cada un d'ells (setze en total, amb autors tan coneguts com Toni Pomar, Toni Catany, Mario de Ayguavives o Frédéric Barzilay), s'edità un catàleg.

Les presentacions de llibres varen estat una activitat molt freqüent, ja que la Sala de Cultura “Sa Nostra” va donar suport a les editorials pitiüses com l'Editorial Res Publica, l'Editorial Mediterrània o a les edicions de l'Institut d'Estudis Eivissencs, cedint-los l'espai per poder dur a terme les presentacions de diverses obres. Així mateix, s'hi varen presentar obres de nombrosos autors, entre d'altres Marià Villangómez, Vicente Valero, Jean Serra, Toni Roca, Antonio Colinas, Milagros Pierna, Vicent Marí Serra, Antoni Cardona, Bernat Joan i Marí, Julio Herranz, Enrique Fajarnés, Joan Castelló Guasch, Josep Marí, Manel Marí… També el Taller d'Estudis de l'Hàbitat Pitiús (TEHP) hi presentà durant anys consecutius el seu Quadern, amb la participació dels autors dels textos del llibre, així com va fer la revista-almanac El Pitiús, de l'Institut d'Estudis Eivissencs.

A la Sala, i organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, varen tenir lloc diverses edicions de l'Encontre d'escriptors en llengua catalana, dedicats a diferents temes relacionats amb la literatura. L'any 1993 aquesta Associació organitzà l'“Homenatge a Marià Villangomez Llobet”.

La publicació de llibres va estar una altra de les tasques de la Sala; s'han de destacar els tres volums de poesia Obres Completes de Marià Villangómez Llobet, i tants d'altres, com l'editada en col·laboració Vila i ses Feixes. Els camins de l'aigua (projecte guardonat a la convocatòria d'ajuts per a la conservació de la biodiversitat 2006).

Des de l'any 1986 varen iniciar-se les Lectures poètiques , la primera va ser la de Marià Villangómez, seguida per Julio Herranz, Josep Marí, Toni Roca, Rafael Alberti, Antonio Colinas, Francisco Brines i un llarg etc. Cada lectura anava acompanyada de l'edició d'un llibret que prengué el mateix, il·lustrat per diferents artistes i dissenyat per Toni Cardona. L'any 1998 la col·lecció va canviar el nom pel de Veus de paper, amb el primer número dedicat al poeta granadí Luis García Montero i amb el disseny de Leopoldo Irriguible.

Paral·lelament, la Fundació “Sa Nostra” va editar les col·leccions El Turó (poesia) i Tià de sa Real (narrativa), dins de la qual es troben les obres dels autors eivissencs Esquerda, de Fani Tur Riera, Premi Miquel Àngel Riera de Narrativa 2004, i Tal vegada una poètica, de Jean Serra.

Va realitzar un gran nombre de cicles de cinema dedicats a distints vessants dins de la seua història, des de clàssics a monogràfics de directors i cinema negre entre altres. Amb la col·laboració de diferents ajuntaments i de la Direcció General de Política Lingüística del Govern Balear, va portar a terme el cicle Cinema a la fresca, de pel·lícules en català a l'aire lliure amb la intenció de promoure el desenvolupament de la llengua catalana als municipis.

Els concerts varen estar una de les activitats freqüents, amb recitals de música de cambra i altra música clàssica a càrrec de músics de prestigi: cicles com Setmana Internacional d'Orgue, el Cicle de Música Romàntica o el tradicional concert que cada any oferia la Camerata “Sa Nostra”. I també concerts d'altres estils: jazz, soul, cantautors, flamenc, a més del cicle Música sense fronteres: música ètnica i fusions entre música africana, europea i americana. També s'hi oferien concerts familiars, orientats als infants.

Va dur a terme un considerable nombre de conferències sobre temes relacionats amb la cultura, la societat, la filosofia, la literatura, etc. de la mà d'autors, investigadors o historiadors com la professora de literatura Milagros Pierna, la professora de filosofia María de los Llanos Lozano, el poeta Julio Herranz o el doctor Juan Larbán. En aquest sentit, s'ha de remarcar el Cicle de conferències de literatura universal. Segles XIX-XX (1999), el Cicle d'introducció a la música del segle XX i el cicle “Salud mental y Psicoanálisis”.

També hi varen tenir lloc taules redones sobre diversos temes relacionats amb l'actualitat de l'illa (l'ordenació territorial, l'economia, el turisme, la història, els costums, el patrimoni) i cursos monogràfics per a adults sobre obres i artistes importants dins la història de l'art. Des de l'inici, l'Institut d'Estudis Eivissencs oferia cada any, a les seues sales, l'edició del Curs Eivissenc de Cultura, sobre temàtiques íntimament lligades a l'illa. El Curs de Cultura Popular de les Illes Pitiüses , amb la intenció d'apropar al públic diferents aspectes de la cultura popular d'Eivissa i Formentera, va tenir lloc per primera vegada l'any 1998 i va deixar de celebrar-se l'any 2008. Els textos i algunes il·lustracions de les conferències es recollien en una publicació que rebien les persones assistents a les conferències. La coordinació del curs i la presentació dels ponents era a càrrec de Joan-Albert Ribas. Igualment el Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera hi va presentar les seues Jornades d'arqueologia feniciopúnica.

El teatre hi va estar present amb representacions per a infants, espectacles musicals i de titelles, a càrrec de companyies de teatre balears. Als pobles, i amb la col·laboració dels diferents ajuntaments de l'illa, s'hi varen portat espectacles dins del programa de Teatre als Pobles.

Per acabar, cal recordar que la Sala de Cultura, a través de l'Obra Social, posava a disposició dels centres escolars el seu Programa d'activitats educatives amb tot un seguit de propostes didàctiques amb l'objectiu d'apropar els alumnes al coneixement del medi ambient i la sensibilització cap al món de la ciència i l'experimentació, l'art, el teatre i la música... amb itineraris guiats per monitors, concerts, visites guiades a exposicions, tallers, conferències i projeccions de cinema.

L'Institut d'Estudis Eivissencs li concedí la menció d'Honor Sant Jordi 1989-1999, en reconeixement a la seua tasca en l'impuls cultural.

El 2013 passà a regentar-la el Consell Insular d'Eivissa, que hi continuà la tasca expositiva amb el nou nom, Sa Nostra Sala. Sala de Cultura. [CVR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments