Rubió, vénda des

Rubió, vénda des  GEO  Una de les tres grans véndes que formen el po­ble de Sant Miquel de Balansat, al terme municipal de Sant Joan de Labritja. Ocupa el sector més occi­dental del poble i és una de les de més extensió de l’illa d’Eivissa, amb gairebé 1.500 ha de superfície. Li­mita al N amb la mar, a l’E amb la vénda des Port, al S amb la vénda de Cas Ramons, del poble de Santa Gertrudis de Fruitera (terme muni­cipal de Santa Eulària des Riu), i a l’O amb les véndes de Besora i de Cas Turs, del poble de Sant Mateu d’Albarca (terme municipal de Sant Antoni de Portmany). Cap a la dar­reria del s XIV ja apareixen referèn­cies documentals en una alqueria d’aquest nom, reiterades al llarg del s XV. Abans de la creació de les par­ròquies, al s XVIII, arribà a ocupar una extensió més àmplia que la que té la primera dècada del s XXI, ja que abastava les véndes de Cas Turs i de Besora, de Sant Mateu d’Albarca, i part de la de Cas Ramons, de Santa Gertrudis de Fruitera. A partir del s XVI algunes vegades es diferen­ciava entre es Rubió o Cas Planells, que correspondria a la part més in­terior de la vénda, i ses Torres, la part més propera a la mar. El terreny és predominantment pla al sector més meridional i va fent-se cada ve­gada més accidentat a mesura que hom es desplaça cap al N, de tal manera que les elevacions més im­portants se situen molt prop de la costa. Les terres planes, situades en­tre 150 i 180 m d’altitud, es corres­ponen amb una part del pla Roig, una planícia que s’estén aproxima­dament des del nucli de Santa Ger­trudis de Fruitera fins al de Sant Miquel de Balansat. Dins aquesta vénda a l’extrem S els pendents bai­xen, suaument, en direcció SE, men­tre que més cap al N, superada una carena quasi invisible, els pendents són cap al NE. Per la zona central de la vénda es troben algunes eleva­cions disperses, que arriben a prop de 250 m d’altitud, però és més al N on diverses elevacions conformen una autèntica barrera que separa la mar de les planes interiors. D’O a E hi ha la roca Plana (319 m d’altitud, amb altres crestes que conformen el massís del cap des Rubió), el puig des Mossons (319 m), sa Serra (337 m), el puig de sa Paret (327 m), es Margalló (263 m), el puig Pelat (248 m) i sa Creu del massís de Balansat (o punta de sa Creu, de 233 m). La proximitat de totes aquestes eleva­cions fa que la línia de costa sigui alta i molt accidentada. Es tracta d’un seguit de penya-segats, ben es­pectaculars i amb diversos punts de difícil accés. Correspon a aquesta vénda tot el tram que va des del massís de la punta de sa Creu al mas­sís del cap des Rubió. De l’E cap a l’O, s’inicia a la cala d’en Ferrer, una petita raconada rocallosa situada prop de l’extrem de la punta de sa Creu, enfront de l’illa Murada; aquest mateix extrem, format per penyals ben alts quasi verticals rep el nom des Desesperats. Quan la línia de cos­ta gira cap a migjorn rep el nom de sa Pesquereta. Un poc més endavant forma una petita raconada oberta a mestral, na Xemena, tancada per l’O pels cingles des Clots Negres. El se­güent promontori, en forma de penya elevada, rep el nom de s’Àguila o penyal de s’Àguila, amb una petita raconada al costat (es portet de s’Àguila) que és dels pocs punts d’accés no gaire complicat des de ter­ra. Seguint cap a ponent continuen els penyals, davant els quals hi ha tres petites illetes, els illots des Por­titxol o des Rubió, fins que, després del cap de sa Galera, s’obre una pe­tita raconada, quasi tancada, que es coneix com es Portitxol, on hi ha diverses casetes de pescadors, tot i que no hi ha accés rodat per arribar-hi. Es Portitxol queda tancat per l’O per l’ampli massís del cap des Ru­bió; el seu extrem s’anomena també punta d’en Palerm. El límit oficial de la vénda, i entre els termes mu­nicipals de Sant Joan de Labritja i Sant Antoni de Portmany, és al lloc conegut com es Racó Fosc. Al llarg de tota la costa es repeteixen fenò­mens erosius com coves i balmes. Un petit tram del curs alt del riu de Santa Eulària creua l’extrem SO de la vénda, provinent de Besora i en direcció cap a la font de Cotella, ja en territori de Santa Gertrudis de Fruitera, quan encara és poc més que un torrentó. La resta del territori, tret dels tallserrats de la costa, aboca cap al torrent de Balansat a través de di­verses canalades que circulen de l’O cap a l’E de la vénda; la que es troba més al S prové de la zona de ses Planes i recull les aigües de la meitat N del pla Roig; per la zona central hi ha el torrent des Rubió (antigament conegut també com torrent d’en Ros), i més al N el torrent d’en Jai. Diverses fonts aporten un cabal a vegades relativament abundant en aquestos torrents; fins i tot prop de la font des Rubió, al torrent hi ha un salt d’aigua que en temps de pluges abundants es converteix en un veri­table espectacle de la natura, cone­gut com es raig o es salt des Rubió (que rep també altres noms, com es Ve­rinal). També poden arribar a ser ben espectaculars els salts d’aigua cap a la costa, on les fonts que hi arriben aboquen directament a la mar o des de dalt dels penyals, com el salt d’en Solalles o s’aigua des Portitxol. Al­tres fonts de la vénda són la de ses Torres, la de Cas Planells o la cana­leta d’en Rojal (on es feia ball fins a la meitat del s XX). També hi ha aigües subterrànies, aprofitades a tra­vés de pous, tot i que la sobreex­plotació dels aqüífers ha fet que al llarg del s XX s’hagin hagut de fer perforades cada vegada més profun­des per arribar-hi. Els sòls són rojos i profunds a la zona plana i més prims a les àrees més elevades. La vegetació natural, amb pins i un dens sotabosc, ocupa bona part del territori a la meitat N de la vénda i també s’escampa per la zona del pla, on algunes finques s’han abandonat. A la zona dels penya-segats costa­ners poden trobar-se algunes plantes de gran valor per la seua raresa, com la silene d’Ifac, la llentiera salvatge, la farònia, la frígola de penya o la col de penya, a més del palmer o margalló, l’única palmàcia pròpia de les Pitiüses. El poblament sempre ha estat disseminat, amb major densitat a la zona del pla i menor a les àrees elevades. Al s XVIII, quan es crea­ren les parròquies, aquesta vénda que­dà amb 39 cases, que a la meitat del s XX s’havien convertit en més de 80. A l’inici del s XXI el nombre total supera el centenar, tot i que n’hi ha que s’han abandonat i d’altres que són segones residències. Na Xeme­na, prop de la raconada costanera del mateix nom, és un nucli, bàsicament de segones residències (una trentena), i també amb un hotel, desenvolupat com a Àrea d’Assentament en Pai­satge d’Interès (categoria de la Llei d’espais naturals de 1991). La finca des Margalló, propera a la costa del penyal de s’Àguila, fou adquirida els anys setanta del s XX per una entitat urbanitzadora i s’hi començaren a construir cases, a més d’altres in­fraestructures, com un telefèric que havia de portar des de la urbanit­za­ció fins a la mar; després tot això quedà abandonat, a mig fer, fins que cap al tombant de segle s’acabaren bo­na part de les cases i blocs d’apar­taments i quedà com una urbanitza­ció en una situació legal per definir, anomenada Illa Blanca. A la zona del pla Roig és on es mantenen més les activitats agràries, amb cereals i arbres de secà, i també amb algunes zones amb cultius d’horta i fruita dolça. A la resta del territori també hi ha els mateixos cultius, tot i que de forma més extensiva, a vegades amb algun ramat, no gaire nombrós, d’ovelles i alguns altres animals ha­bituals de les cases pageses eivis­senques (porcs, gallines...). Pel que fa a altres activitats, destaca un esta­bliment situat en una zona molt cèntrica de la vénda, prop de la font des Rubió, que ja era botiga tra­dicional i s’ha transformat en bar i botiga moderns, i també l’Hotel na Xemena, de cinc estrelles. El centre comercial primari d’aquesta zona és el nucli de Sant Miquel de Balansat, o el Port de Sant Miquel per qües­tions d’oci. Travessa la vénda d’E a O la carretera que porta de Sant Miquel a Sant Mateu, amb dues variants (per Besora i per Cas Turs); també en surt la carretera que porta fins a la urbanització Illa Blanca. A na Xe­mena, s’hi arriba per una carretera provinent del port de Sant Miquel. Altres camins, alguns també asfal­tats, arriben a totes les hisendes de la vénda. Tota la zona més elevada quedà protegida per la Llei d’espais naturals: més prop de la costa com a Àrea Natural d’Espacial Interès i la resta, com a Àrea Rural d’Interès Pai­satgístic, dins dels Espais Naturals des Amunts. La resta és sòl rústic comú, tret dels nuclis d’Illa Blanca i na Xemena. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments