Riquer Llobet, Ignasi

Riquer Llobet, Ignasi  POLÍT/SOC  (Ei­vissa 1854 — 1919)  Polític i perio­dista. Era germà del polític i advocat Josep Riquer Llobet. Va realitzar els estudis de batxillerat al Col·legi de Segona Ensenyança d’Eivissa, es gra­duà el setembre de 1869 i revalidà el títol de batxiller el mes de juny de 1871. Estudià dret a les universitats de València i DE Barcelona. Ocupà el càrrec de secretari a l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia durant dos anys i, posteriorment, a l’Ajuntament d’Eivissa durant deu anys. La seua carrera política transcorregué en paral·lel a la del seu germà Josep, que fou en un primer moment cap del Partit Conservador ↑, després del Partit Reformista ↑ i, finalment, dels liberals. Formava part del sector con­servador eivissenc que l’any 1886 s’escindí per integrar-se en el Partit Liberal-Reformista de Romero Ro­bledo, liderat a Eivissa per Josep Riquer Llobet, i que acabà per incor­porar-se al Partit Liberal ↑ l’any 1890. Fou regidor de l’Ajuntament d’Eivissa durant diversos períodes, com l’any 1883, o els mandats bien­nals 1904-05 i 1906-07. La malaltia del seu germà el portà, cap a l’any 1905, a encarregar-se de la direcció del grup liberal. Fou un dels quatre diputats que obtengueren els liberals en les eleccions provincials de 1913. El 12 de maig d’aquell any fou no­menat per ocupar la presidència de la Diputació Provincial, càrrec assu­mit per primera vegada per un eivis­senc i que exercí durant dos anys. Amb els resultats de les eleccions de 1917 tornà a repetir com a diputat provincial. Després de la seua mort, les discrepàncies internes en el partit motivaren la divisió dels liberals en dos grups, el Partit Liberal Històric i el Partit Liberal Dissident ↑. Quant a la seua tasca com a periodista, fou redactor o col·laborador dels diaris normalment afins a la seua ideologia política: La Isla (òrgan del Partit Conservador a partir del mes d’agost de 1884), El Ebusitano (òrgan del Partit Conservador i després del par­tit dels reformistes encapçalat per Romero Robledo), la quarta època d’El Ibicenco (òrgan del Partit Li­beral), El Porvenir i El Liberal. La seua firma també apareix a El Correo de Ibiza, publicació que riva­litzà amb el diari liberal El Porvenir. Fou un dels promotors, juntament amb Bartomeu Ramon Capmany, Isidor Macabich i Francesc Escane­llas, de la reaparició del Diario de Ibiza, en la que seria la seua tercera època, a partir de 1903, justificada per la desaparició dels diaris El Por­venir i El Correo de Ibiza, fet que havia deixat un buit en les publi­ca­cions periòdiques per als eivissencs; igualment en fou un dels seus re­dactors. Era comanador d’Isabel la Catòlica. [ACM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments