Richler, Mordecai

Richler, Mordecai (Mont-real 1931 — 2001) LIT Novel·lista, guionista i assagista. Va combinar una brillant carrera literària amb una desbordant personalitat, molt semblant a la d´Ernest Hemingway, a qui admirava. The Acrobats (1954, reeditat el 1955 com Wicked We Love —Ens encanta ser entremaliats—, novel·la de gènere groc) i Joshua Then and Now (1980, Joshua aleshores i ara), la primera de les seues novel·les, ambientades a València i Eivissa, respectivament, es troben inspirades en les persones que va conèixer i les experiències que va viure a la ciutat d´Eivissa i a Sant Antoni de Portmany durant la primera meitat de l´any 1951. També és un testimoni de la seua estada a l´illa un manuscrit trobat el 2002 pel seu biògraf John Ayre, que es troba a la biblioteca canadenca de Calgari, “The Rotten People” (La gent podrida). Richler era fill d´un ferraller, es formà a la Sir George Williams University (coneguda després com Universitat de la Concòrdia, Mont-real), però abandonà els estudis per seguir les passes d´una anterior generació d´escriptors americans a París. Allí va començar a treballar la tardor de 1950 en una novel·la inèdita, abans de traslladar-se a Barcelona i a Eivissa, a començament de 1951, on es va fer amic del cirurgià Joan Villangómez Llobet, a qui donà el nom de “Guillermo” en una escena breu però eloqüent de St. Urbain´s Horseman (1971, versió castellana, El jinete de San Urbano, 1975). Quan es va traslladar a viure a Sant Antoni de Portmany va conèixer la família jueva Hanauer (els “Freiberg” a Joshua Then and Now), propietaris de la pensió Parador Playa (Casa del Sol, a la novel·la). Entre els clients habituals hi havia el nazi suís exiliat René Fonjallaz (nascut a Lausana el 1907). La creixent tensió entre el jove canadenc jueu i violent i el nazi va ser la característica de les seues dues primeres novel·les. Una de les figures principals de The Acrobats (i anteriorment “The Rotten People”) era el coronel de les SS jubilat Roger Kraus; cal recordar que el pare de Fonjallaz fou un conegut coronel suís, caigut en desgràcia per les seues relacions amb el règim nazi. Posteriorment a Joshua Then and Now Fonjallaz és convertit en el Dr. Muller, escriptor alemany de novel·les de l´oest, una figura més complexa i més digna del novel·lista madur. El mateix Fonjallaz era l´autor de deu llibres (novel·les i relats) escrits la dècada dels trenta i, igual que el seu alter ego en la ficció, posseïa títols de dues universitats: Lausana i Harvard. A més, com el coronel Kraus a The Acrobats, havia estat, juntament amb dos germans seus, membre d´un equip olímpic de bob (1928). Decidit a descobrir els secrets del seu adversari, Richler va entrar a la casa de Fonjallaz (Casa Rusa, prop de la punta Galera), fet transformat en la conjuntura crítica de Joshua... i per la qual cosa fou expulsat de l´illa, acusat d´espia (sembla que Fonjallaz havia estat condecorat per Franco pels seus serveis durant la Guerra Civil). Eivissa és també esmentada en la tercera novel·la de Richler, A Choice of Enemies (1957, Una elecció d´enemics; versió italiana Scegli il tuo nemico, 1991), esmentada breument pel protagonista en l´escena de l´aventura amorosa amb Nina, escriptora americana de novel·les pornogràfiques que s´assembla molt a la novaiorquesa Marilyn Meeske , figura clau de l´Olympia Press (editorial pornogràfica parisina de Maurice Girodias) que va escriure, amb el pseudònim de Nina Lansdale, una novel·la de suspens ambientada a Eivissa. Després de ser expulsat, Richler es va establir en el sud de França (Tourrette-sur-Loup, prop de Niça) per acabar l´agost de 1951 la seua novel·la sobre Eivissa (The Rotten People, transformada després en The Acrobats). Retornà a Mont-real, on durant dos anys col·laborà com a redactor de notícies per a la televisió CBC (Canadian Broadcasting Corporation); després passà a Londres dues dècades, a partir de 1953, amb un èxit creixent com a novel·lista, periodista i guionista per a la ràdio, la televisió i el cinema. La seua obra, ambientada principalment en el medi jueu de Mont-real i la més coneguda de les seues novel·les, The Apprenticeship of Duddy Kravitz (1959, L´aprenentatge de Duddy Kravitz), descriu l´ascens social d´un jove jueu molt ambiciós, a la vegada que el de l´autor a l´èxit literari des de la pobresa. Quinze anys després (1974), el director Ted Kotcheff la convertí en una pel·lícula de gran èxit, nominada per a l´Òscar de Hollywood, per l´adaptació que va fer-ne Richler per al cinema. L´autor canadenc tenia aptituds per escriure guions i crear caràcters de la classe obrera, cosa que harmonitzà amb l´augment de la cultura pop britànica durant els anys seixanta. Després de traslladar-se a Mont-real el 1972, Richler va visitar Eivissa breument el 1974 i novament el 1976, per preparar la introducció d´un llibre de fotos de Peter Christopher, Images of Spain (1977). També va iniciar una nota biogràfica sobre la seua estada de 1951, que inclou la confessió d´haver violat el domicili de Fonjallaz, seguint els consells de la seua esposa; transformà aquest relat personal en la novel·la Joshua Then and Now (ambientada parcialment a Mont-real) en la qual l´illa i l´autor queden contrastats i comparats al llarg del temps. D´aquest llibre, també se´n va fer una pel·lícula, dirigida igualment per Ted Kotcheff (1985, titulada Vidas turbulentas, en la seua versió espanyola), que no va tenir l´èxit de l´anterior. Aquesta última novel·la encara no ha estat traduïda al castellà, però n´existeixen versions en portuguès (Joshua entao e agora, Rio de Janeiro 1982) i en francès (Joshua: mode d´emploi 2004). Els assaigs i el periodisme constitueixen una part important de la seua producció literària a partir dels anys setanta, amb nou col·leccions editades, en què dirigeix crítiques incisives i agudes al “provincialisme” canadenc, a la política interna (sobretot al moviment separatista del Quebec), a la identitat jueva i als aspectes més absurds de la vida quotidiana de final del s XX. Va escriure també tres llibres infantils (originalment per als seus cinc fills), tots guardonats amb premis: Jacob Two-Two, una sèrie d´èxit sobre un nen de sis anys que ha de repetir les paraules dues vegades perquè l´entenguin ha estat traduïda a diversos idiomes (2003, en castellà Jacobo dos dos) i fins i tot se n´ha fet un musical. William Weintraub, un altre escriptor i periodista de Mont-real que va conèixer Richler per primera vegada a París i que el visità a Eivissa l´abril-maig de 1951, va recordar l´experiència en les seus memòries Getting Started (2001, Llançant-se) i també en un article per a la revista Maclean´s (24 de juny de 2002), “Oh to be young, fun-loving and foolish on Ibiza! (Ai, ser jove, tronera i esbojarrat a Eivissa), que inclou les frases següents: “A Eivissa la llet no es repartia per les cases, però deixaven el vi cada matí a la nostra porta, a 18 centaus el litre. Amb aquestos preus podíem donar unes festes molt brillants; les més notables començaven en el poble de Sant Antoni, on vivíem, en companyia d´alguns eivissencs, recorrent tots els bars de pescadors de l´illa” —relat que recorda el lema de l´editorial en el llom de Wicked We Love (1955, Ens encanta ser entremaliats). D´entre les altres peces escrites per Richler sobre Eivissa, hi ha un article per a Maclean´s de l´any 1961 i un guió per a la ràdio de la sèrie Speaker´s Choice de la CBC, emès cap a l´any 1956. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments