Ribas Ferrer, Bartomeu

Ribas Ferrer, Bartomeu (1882-1971) SOC

Prevere i animador cultural. Va néixer al carrer de la Mare de Déu d'Eivissa i va ser conegut popularment com “es Mico” pel seu caràcter nerviós i forfolladís ja des que era petit. Va ingressar al Seminari d'Eivissa als deu o dotze anys mentre n'era rector Mn. Vicent Serra i Orvay; hi va fer els estudis eclesiàstics i també hi va adquirir uns sòlids coneixements de matemàtiques i física.

Va cantar la primera missa l'any 1907 i exercí el seu primer ministeri a la parròquia de Sant Francesc de ses Salines i més tard a Sant Cristòfol, a l'Hospital, a Sant Carles de Peralta i a Sant Antoni de Portmany.

Tota la seua vida va dedicar-se a ensenyar i a donar cultura a tota la població i així, al costat de les funcions pròpies d'un home de la clerecia, va dur a terme una tasca cultural constant ensenyant a llegir al·lots i gent adulta, organitzant obres de teatre, conferències, excursions, etc. L'etapa més significativa d'aquesta tasca cultural va ser l'estada a Sant Antoni de Portmany entre els anys 1918 i 1941.

Són ben recordats i agraïts els seus esforços per curar la gent del grip sofert durant l'any 1918.

Va ser també el fundador del teatre d'escenari a Sant Antoni de Portmany: per a cada festa assenyalada un grupet d'al·lots preparava una memorització de poemes, una escenificació d'un passatge bíblic o, simplement, una tarda de jocs i entreteniments, és a dir, el teatre per a ell era una eina pedagògica imprescindible. El públic cada diumenge anava augmentant i les comèdies eren una manera d'omplir amb profit les tardes dels diumenges. Aquelles representacions l'animaren a escriure alguns guions per ser representats, inicialment davall els porxos de ca mossènyer i ben aviat s'iniciaren les obres de construcció del local anomenat d'Acció Catòlica, adossat al nord de l'església, amb un bon escenari, inaugurat l'any 1934; més endavant el va aprofitar el grup de teatre Ca Nostra per a la seua activitat. Una de les obres de més èxit va ser la representació del conte popular En Pere Bambo.

L'activitat teatral es va interrompre amb l'inici de la Guerra Civil però l'any següent es va reprendre, encara que dins un ambient de guerra i de desconfiança; n'és una mostra l'obra escrita per ell mateix, inèdita el 2008, titulada Todo por Dios o por la Patria o en el Frente de Aragón, que s'ha de considerar com un document historicosocial de la Guerra Civil.

L'any 1941 va ser destinat per segona vegada a Sant Carles de Peralta, on va estar fins a l'any 1951, que tornà a Sant Antoni de Portmany fins al final de la seua vida.

Cap als anys trenta del s XX, a Sant Antoni de Portmany va crear l'Acadèmia d'Estudis Salvi Huix i, amb l'ajuda del secretari de l'ajuntament Andreu Tur, del farmacèutic Joan Riera i la seua neboda Lola, impartiren classes de totes les matèries, fins i tot de dibuix, de música i d'agricultura.

El seu interès per ensenyar el dugué a crear les Escoles Nocturnes per tal que la gent que treballava al camp pogués assistir a les classes de ca mossènyer. Entre els seus coneixements s'han d'esmentar els d'agricultura, matèria que ensenyava a través de conferències, classes nocturnes i classes pràctiques al seu hort, que era alhora centre d'experimentació, laboratori, aula i biblioteca.

L'any 1964 va publicar les seues lliçons d'agricultura dins un llibret titulat Breves Nociones Teórico-Prácticas de Agricultura, en què explica les diferents classes de sòl de l'illa d'Eivissa, les combinacions i les proporcions adequades d'adobs, el conreu d'hortalisses i de llegums i acaba amb una taula de les plagues i les epidèmies més freqüents i el remei per combatre-les.

Després de la Guerra Civil el Bisbat d'Eivissa publicava l'Hoja Semanal a la qual hi havia una secció agrícola que feia Bartomeu Ribas. Entre els anys 1930 i 1933, amb algunes interrupcions per raons econòmiques, apareixia a Sant Antoni l'Hoja Dominical, que ell redactava i en la qual recollia l'activitat social, parroquial i esportiva de Sant Antoni.

També era un gran home de pesca i de cacera. Són ben conegudes les seues habilitats i manya per a la pesca i també va redactar una carta de les pesqueres de la badia de Portmany, dissortadament perduda. De la caça s'ha de parlar de la doma dels seus cans i del seu gran coneixement de la terra de l'illa d'Eivissa, i així va deixar dibuixat un mapa amb la seua divisió parroquial. [MTT]

Descàrregues

Col·laboradors