Riba, sa

Riba, sa GEO Sector de la ciutat d´Eivissa que, tradicionalment, ha constituït el front marítim del pla de la Marina . Segons Joan Marí Cardona , només el primer padró de Sant Elm, de 1785, fa menció de la Riba de Mar; hi registra 12 famílies, que reunien 37 persones habitant l´espai entre la drassana (posteriorment, plaça del Marí Riquer) i l´extrem de llevant de la vila, en contacte amb la torre de Mar , que marcava l´entrada al port històric. I al llarg de bona part del s XX encara es coneixia com a riberos aquells que habitaven tota la façana marítima de la Bomba i l´anomenada plaça de sa Riba, malgrat que les obres del port modern havien diferenciat ja aquestos dos sectors. Entre altres referències a la torre, en una recopilació de l´any 1378 que recollia les disposicions anteriors vigents del Llibre del mostassaf, l´ordinació número 58 prohibia tirar terra i pedres del camí de la Torre de Mar davall del camí, assenyalant penes pecuniàries per als infractors, disposició que demostra la importància del camí i del seu manteniment. Per la topografia del terreny, devia d´anar per la riba de mar, de manera semblant al camí de s´Empedrat que, molt posteriorment, resseguí la badia d´Eivissa per la banda de ponent. Es dedueix que el carrer de la Mare de Déu és l´expressió urbana d´aquell antic camí de sa Torre, posteriorment fossilitzat. Això explica el desnivell destacat entre aquesta via i la plaça de sa Riba, salvat mitjançant dues escales de pedra, amb 14 graons, excepcionalment amples amb relació a altres, més la de la vora de la casa de la Consigna o de Sanitat, i menys la que dóna al bell mig de la plaça. L´abundant cartografia existent sobre la ciutat permet fer-se una idea de l´aspecte d´aquesta àrea al llarg dels s XVII, XVIII i XIX. A final d´aquest últim segle i primer decenni del XX, amb la construcció del port dissenyat per l´enginyer Emili Pou, els molls de Ponent i de la Consigna afectaren parcialment les edificacions existents i la ribera de mar va quedar reduïda a la platgeta de sa Riba, just al davant de la plaça; es feia servir de varador dels llaüts de pesca i era lloc de bany dels al·lots del barri, però també es va utilitzar com a drassana per a vaixells de major calat. A la fi del s XIX, tota la via es va retolar amb el nom del diputat Ciprià Garijo, denominació conservada durant una centúria. Durant la Guerra Civil es va construir un refugi antiaeri a la plaça de sa Riba com els dos de Vara de Rey. Una vegada enderrocat, la Comandància de Marina hi va fer una tanca que servia de dipòsit per a carbó pedra, per abastar de combustible els vaixells de vapor de l´armada nacional; posteriorment hi va aixecar una altra construcció per emmagatzemar-hi diferents tipus de materials. L´aspecte dels edificis tradicionals d´aquesta plaça, que oficialment ha recuperat el nom de sa Riba, és comú a la resta dels de la Marina, i especialment als adjacents de la Bomba i el carrer d´Enmig, construïts sobre estaques de pi. Són construccions de dimensions reduïdes, majoritàriament de dues i tres plantes i coberta en terrassa o amb terrat de teulada; moltes tenen entrada pel carrer de la Mare de Déu, on mostren una planta menys. Els balcons en són elements destacables, sempre oberts a la mar i a la vida del carrer, ornats de plantes i parats amb els fils d´estendre roba que tant cridaren l´atenció de l´arxiduc Lluís Salvador; la resta d´obertures a la plaça és escassa, amb finestres reduïdes i petites portes d´accés als pisos, amb unes escaletes estretes i empinades; el sostre és de bigues. Diferent, amb un aire més funcional i modern, era l´edifici de dos pisos que es trobava vora l´escala d´accés a la Casa de Sanitat, al final del carrer de la Mare de Déu i vora la torre de Mar; la planta baixa havia servit d´escola, amb dues grans finestres baixes, gairebé tocant a la vorera. Les imatges de meitat del s XX mostren un estil de vida popular, lligat al predomini de l´activitat pesquera, juntament amb l´adjacent barri de sa Penya . Sobre el moll de la Consigna, arran de la mar, destacaven dues barraques: una era el pòsit de pescadors, on se subhastava el peix, i l´altra la llotja de Marí Tur (Antoni); entre ambdues hi havia uns petits dipòsits per guardar els estris dels pescadors i, d´un extrem a l´altre del moll, les xarxes esteses a assecar i per ser reparades. La funció residencial era dominant i la pràctica totalitat de la població era eivissenca. Mostra de la vitalitat demogràfica és l´escola, que seguia donant el mateix servei els anys seixanta del s XX; l´edifici, el 2008 en ruïna, és propietat de l´Ajuntament, que en té prevista la restauració. Tota aquesta àrea ha conegut canvis importants en la seua morfologia i funcions urbanes, sobretot a partir de la profunda remodelació d´aquest sector del port els dos últims decennis del s XX, que han comportat la desaparició de l´ambient mariner, amb el desplaçament dels pescadors i llurs instal·lacions a un nou moll, cap al nou sector septentrional del port, a continuació del Club Nàutic d´Eivissa. Però de tant en tant, al moll de la Consigna es poden veure vaixells de les flotes de pesca procedents de la regió llevantina peninsular que feinegen en aigües pitiüses. En començar el s XXI, la població resident a la placeta és en vies de desaparició substituïda per una funció de serveis orientats al turisme, ja que totes les plantes baixes, i algun pis, són ocupades per establiments de restauració. Les edificacions conserven en bona part l´aspecte tradicional, però comencen a fer-se notar alguns canvis, tals com àmplies portes d´accés dels restaurants, recreixement de finestres, algun balcó amb reixats metàl·lics o bé d´altres elements no tradicionals i alguna casa amb galeria al pis superior. El paisatge urbà d´aquesta zona de la Marina mostra les intervencions de l´Autoritat Portuària els dos darrers decennis; el varador de sa Riba ha estat substituït per uns nous molls per acollir trànsit comercial i de passatgers; paral·lel a l´interior de l´espigó que tanca el port, popularment conegut com “es Muro”, s´ha plantat una estacada d´amarrada, per permetre-hi l´atracament de creuers, i un pantalà de fusta per a petites embarcacions; l´àrea de via ha estat ampliada per facilitar la circulació rodada en aquesta punta del port, actuació que ha modificat notablement l´accés a l´espigó; visualment, però, s´ha millorat amb la integració en aquest espai de la casa de Sanitat i la Torre (amb la reconstruïda bateria de la torre de Mar), a més del tram d´escullera adjacent, amb una banqueta d´obra. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments