Resef-Melqart

Resef-Melqart MIT/HIST Divinitat masculina de la religió fenícia que és el sincretisme de dos cultes ben estesos a la Mediterrània en època antiga. D´una banda, el culte a Resef, el déu del llamp i la fletxa, que és considerat una divinitat guaridora i alhora guerrera. La seua iconografia i representació està relacionada amb la figura del guerrer totalment armat, el déu triomfant sobre l´enemic. El seu culte és ja conegut al Pròxim Orient des del tercer mil·lenni aC a ciutats com Ebla, i al llarg del segon mil·lenni en altres com Mari i Ugarit. En aquell període s´introduí en el panteó egipci, a l´imperi nou, durant el regnat d´Amenofis II. El primer mil·lenni aC, el culte a aquesta divinitat fou assimilat de manera diversa per les diferents ciutats regnes semites, que en part adaptaren el culte d´algunes divinitats cananees, tal com passa a ciutats com Sidó o Berito. Durant aquell període, Resef continuà representant-se com un personatge vencedor que portava diferents armes i un escut. Aquest tipus és conegut sota el nom d´Smiting God, figuretes fetes de metall, normalment bronze. Sembla que en aquest context sorgiren les primeres assimilacions amb el déu Melqart, rei de Tir, a mesura que aquesta ciutat va anar desenvolupant una fructífera política d´expansió comercial i colonial semita en l´àmbit mediterrani. El déu principal del panteó tiri és associat a les principals divinitats d´algunes ciutats regnes, en primer lloc, i de les colònies a partir del s VIII aC. Així, al temple de Melqart a Cadis hi ha un conjunt d´estatuetes de bronze, exvots, del tipus representatiu de l´Smiting God que presten la seua iconografia per a la representació del déu Melqart; però l´exemple més il·lustratiu d´aquest procés de sincretisme entre aquestes dues divinitats es troba en una inscripció de caràcter votiu del santuari des Culleram (s V-IV aC), en què es fa referència al culte a Resef-Melqart. Altres representacions d´aquest déu, amb iconografia pròpia de Resef, però consagrades a Melqart, han estat localitzades a Eivissa, com la figureta de plom trobada al baluard de Sant Joan i algunes terracotes del santuari de l´Illa Plana. [GGE]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments