Resef-Melqart

Resef-Melqart MIT/HIST

Divinitat masculina de la religió fenícia que és el sincretisme de dos cultes ben estesos a la Mediterrània en època antiga. D'una banda, el culte a Resef, el déu del llamp i la fletxa, que és considerat una divinitat guaridora i alhora guerrera. La seua iconografia i representació està relacionada amb la figura del guerrer totalment armat, el déu triomfant sobre l'enemic. El seu culte és ja conegut al Pròxim Orient des del tercer mil·lenni aC a ciutats com Ebla, i al llarg del segon mil·lenni en altres com Mari i Ugarit.

En aquell període s'introduí en el panteó egipci, a l'imperi nou, durant el regnat d'Amenofis II. El primer mil·lenni aC, el culte a aquesta divinitat fou assimilat de manera diversa per les diferents ciutats regnes semites, que en part adaptaren el culte d'algunes divinitats cananees, tal com passa a ciutats com Sidó o Berito.

Durant aquell període, Resef continuà representant-se com un personatge vencedor que portava diferents armes i un escut. Aquest tipus és conegut sota el nom d'Smiting God, figuretes fetes de metall, normalment bronze. Sembla que en aquest context sorgiren les primeres assimilacions amb el déu Melqart, rei de Tir, a mesura que aquesta ciutat va anar desenvolupant una fructífera política d'expansió comercial i colonial semita en l'àmbit mediterrani.

El déu principal del panteó tiri és associat a les principals divinitats d'algunes ciutats regnes, en primer lloc, i de les colònies a partir del s VIII aC. Així, al temple de Melqart a Cadis hi ha un conjunt d'estatuetes de bronze, exvots, del tipus representatiu de l'Smiting God que presten la seua iconografia per a la representació del déu Melqart; però l'exemple més il·lustratiu d'aquest procés de sincretisme entre aquestes dues divinitats es troba en una inscripció de caràcter votiu del santuari des Culleram (s V-IV aC), en què es fa referència al culte a Resef-Melqart.

Altres representacions d'aquest déu, amb iconografia pròpia de Resef, però consagrades a Melqart, han estat localitzades a Eivissa, com la figureta de plom trobada al baluard de Sant Joan i algunes terracotes del santuari de l'Illa Plana. [GGE]

Descàrregues

Col·laboradors