Res Publica Ebusitana

Res Publica Ebusitana HIST/ EPIG Res publica és una expressió llatina que literalment vol dir ‘cosa pública´, la qual s´emprava en el dret romà per referir-se a tot allò que era d´ús o d´interès públic i, per tant, no era de propietat privada. De fet, aquest terme és l´origen de la paraula república, que defineix una determinada forma de govern, per bé que els romans la utilitzaren en el sentit més ampli d´‘Estat´, independentment de la seua forma d´organització política. La república per antonomàsia era Roma (fins i tot en època imperial, si més no formalment), però el terme Res publica seguit d´un nom de ciutat o d´un gentilici designava aquella formació estatal radicada en un territori determinat, amb institucions de govern i un cos social de ciutadans propis. Hi ha testimoni d´una inscripció eivissenca d´època romana el 2008 perduda (C.I.L. II, 3664), coneguda mercès a la col·lecció epigràfica feta per Jacobo Strada al s XVI, que recull el testament d´un personatge, el nom del qual no es conserva en estar l´epígraf incomplet i mancar-li la part inicial; per aquest motiu, el nom d´un dels hereus i comarmessor testamentari tampoc no s´ha conservat; l´altre hereu i comarmessor és Gai Corneli Servinus, un dels germans de la família Cornèlia que apareix, juntament a altres membres d´aquesta gens, en una altra inscripció (C.I.L. II, 3663) segons la qual aquestos personatges paguen la canalització de l´aigua per al Municipium Flavium Ebusum . Aquest individu desconegut de qui s´executa el testament deixa, d´una banda, 90.000 sestercis a la “república ebusitana”, “perquè d´ells —segons diu literalment— es pagàs l´impost anual als romans i que no s´obligàs els ciutadans a satisfer l´import dels tributs en temps difícils”. D´altra banda, deixa també 6.000 sestercis més “per ser prestats a crèdit perquè amb els seus interessos se celebrassin anualment jocs amb vasos de llum el dia del seu aniversari”. Es tracta, doncs, d´un acte d´evergetisme amb el qual aquesta família ebusitana dels Cornelis cercava augmentar el seu prestigi i influència en la vida ciutadana d´Ebusus. Atès que, gràcies a la segona inscripció abans esmentada, se sap que Eivissa, després d´haver estat una ciutat federada (civitas foederata ), va esdevenir un municipi de dret llatí per aplicació del decret de Vespasià de l´any 74 dC, alguns investigadors, com ara Cristòfol Veny, han argumentat que pel fet que l´esmentada inscripció es refereixi a Ebusus, no com a municipi, sinó com a R(ei) P(ublicae) Ebusi[t](anae), cal creure que la seua data és anterior a la del decret de 74 dC. Fins i tot, algun altre estudiós ha plantejat que, en el cas de les ciutats fenícies d´Hispània, el tractat de federació amb Roma no només comportaria les clàusules habituals que imposaven el subministrament de tropes auxiliars, de naus i de queviures, sinó que, probablement, tampoc no les dispensava del pagament de tributs, segons ho mostraria aquesta inscripció eivissenca. Això no obstant, altres investigadors no accepten aquest plantejament. En primer lloc, perquè el terme Res publica no permet deduir la forma d´organització de govern d´una ciutat determinada, ni el seu grau d´integració a l´Estat romà perquè, tal com mostren els estudis d´aquest fenomen en regions com el nord d´Àfrica i la Bètica, s´utilitza per referir-se a ciutats amb estatuts jurídics molt diferents (colònia, municipi, etc.); també perquè fou emprat de forma molt desigual a l´epigrafia oficial de diferents províncies, de tal manera que mentre el seu ús va ser freqüent al nord d´Àfrica, a la Narbonesa apareix molt rarament. Per això, altres investigadors, com Jaume Juan Castelló , basant-se en aquestos i altres arguments creuen, d´una banda, que el seu ús respon a una terminologia genèrica, que implica que Ebusus era una comunitat cívica amb institucions pròpies, però no pressuposa l´estatut jurídic de què gaudia en aquell moment i, d´una altra, que ha de ser d´una data posterior que hauria de situar-se a final del s I, o fins i tot a l´inici del II dC. En conseqüència, no pot creure´s que els tributs esmentats en la inscripció tenguin a veure amb les obligacions del foedus d´Ebusus amb Roma, sinó que, més aviat, tendrien a veure amb la nova situació tributària que es produiria en adquirir l´estatut de municipi de dret llatí. Justament, segons argumenta Jaume Juan, l´expressió de pagar l´impost anual “als romans” s´ha d´entendre com una evidència del caràcter de municipi llatí recentment assolit quan va fer-se la inscripció, on la consciència dels orígens púnics encara devia ser palesa entre bona part de la ciutadania, i els membres que gaudirien de la condició jurídica de veritable “ciutadà romà” devien ser només una petita minoria de privilegiats, com els membres de la família Cornèlia. [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments