Rangheard, Yves

Rangheard, Yves (Lió, França 1933) GEOL

Geòleg. Figura clau del coneixement de la geologia de les Pitiüses. L'any 1959 obtengué el diploma d'estudis superiors de geologia a la Facultat de Ciències de Besançon (regió del Franc Comtat) i a continuació exercí de professor universitari i s'incorporà al Laboratori de Geologia Històrica i Paleontologia de la mateixa localitat, on desenvolupà diverses funcions: ajudant (1959-1960), cap de departament (1960-1962), cap d'equip (1962-1974) i, finalment, en fou nomenat director. Catedràtic titular des de 1974, s'ha dedicat a l'ensenyament en les disciplines de la geologia històrica, l'estratigrafia, la paleogeografia, la geologia de França i la geologia estructural.

També fou director dels Annales Scientifiques de l'Université de Franche-Comté (1973). La seua pròpia tasca investigadora, que en un principi s'havia centrat en l'estudi paleontològic dels ammonits del gènere Hecticocera de la cadena muntanyosa del Jura, canvià d'orientació quan l'any 1961 es va integrar en el grup de recerca Paul Fallot dirigit pel professor Michel Durand Delga a París i, més tard, dins l'equip d'investigacions de la geologia de la Mediterrània occidental i el Laboratori de Geologia Mediterrània, associat al Centre Nacional d'Investigació Científica de França. Fou a partir d'aquell moment quan, seguint l'exemple d'altres eminents geòlegs francesos i d'altres països com Paul Fallot, que ja havien encetat l'estudi geològic de les Pitiüses durant les primeres dècades del s XX, no dubtà a sortir a l'estranger i, seguint les indicacions de Durand Delga, inicià els treballs d'elaboració de la seua tesi doctoral sobre l'estudi geològic de les illes d'Eivissa i Formentera. Per dur a terme aquest treball hi realitzà sis visites de camp de llarga durada: de 1961 a 1966 a Eivissa i el 1966 a Formentera. La gran varietat i la complexitat dels problemes abordats en aquesta obra de síntesi l'obligà a no descuidar cap dels múltiples aspectes de la geologia: estratigrafia, paleogeografia, petrografia, tectònica, estudi de microfàcies, paleontologia i micropaleontologia.

Com que l'estratigrafia sovent se suporta en l'estudi micropaleontològic, tot d'una s'establí una estreta i fructífera col·laboració amb el seu amic Guillem Colom Casasnovas , eminent naturalista i micropaleontòleg mallorquí que s'encarregà d'examinar les microfaunes d'un nombre impressionant de mostres. El resultat d'aquesta col·laboració va ser la publicació de nombroses notes i comunicacions en comú i també amb altres investigadors i en solitari: “Los yacimientos fosilíferos del Oxfordiense superior del sur de la isla de Ibiza (Baleares)” (1962, amb N. Théobald), “Existence du Sénonien dans l'île d'Ibiza (Baléares)” (1962, amb J. Sigal i M. Durand Delga), “Sur le Jurassique supérieur de l'extrémité du sud d'Ibiza (Baléares)” (1964), “Sobre la edad de las calizas 'urgonianas' de Ibiza (Baleares)” (1965, amb G. Colom), “Données nouvelles sur la stratigraphie du Crétacé inférieur dans la moitié sud de l'île d'Ibiza (Baléares)” (1965), “Données nouvelles sur la stratigraphie du Crétacé supérieur d'Ibiza (Baléares, Espagne)” (1965, amb J. Sigal), “Les couches à Protoglobigérines de l'Oxfordien supérieur de l'île d'Ibiza...” (1966, amb G. Colom), “Microfaunes des calcaires du Muschelkalk d'Ibiza” (1966, amb G. Colom), “Microfaunas del cretácico de Ibiza” (1967, amb G. Colom), “Contribution à l'étude des roches éruptives de l'île d'Ibiza (Baléares)” (1967, amb C. Beauseigneur), “Sur le Tortonien de Formentera et d'Ibiza (Baléares, Espagne)” (1968, amb P. Brébion, J.P. Chevalier, G. Colom i G. Lecointre), “Nouvelles observations sur les roches éruptives de l'île d'Ibiza (Baléares)” (1968, amb C. Beauseigner-Carquille), “Sur des Ammonites du Barrémien et de l'Aptien d'Ibiza (Baléares)” (1968, amb J. Sornay) i “Sur des microfaunes de l'Aptien et de l'Albien de l'île d'Ibiza (Baléares)” (1969, amb J. Magné).

Finalment l'estudi conclou amb la presentació de la seua tesi doctoral “Etude géologique des îles d'Ibiza et de Formentera (Baléares)” l'any 1969 a Besançon. La memòria fou publicada tres anys després a Madrid per l'Instituto Geológico y Minero de España i la cartografia que la il·lustrava i la completava fou utilitzada l'any 1970 per a l'edició dels sis fulls del Mapa Geológico de Espanya a escala 1:50.000 que abasten tot el territori de les Pitiüses. En conjunt, aquesta obra representa el primer i únic treball de la màxima rellevància publicat en aquest camp fins al 2008, on es recopilen i revisen les dades d'autors anteriors, es contrasten amb les noves aportacions i, juntament amb una meticulosa cartografia geològica, s'ofereix una visió global extremadament rigorosa i completa de la geologia de les Pitiüses. A l'interior de les seues 478 pàgines, 111 figures, 10 taules, 3 fulls desplegables i 40 fotografies es troba un recull escrupolós i acurat de nombrosos perfils geològics, esquemes estructurals, situació d'afloraments i jaciments fossilífers, talls seriats de l'illa d'Eivissa i moltes altres dades innovadores que demostren un profund coneixement de la regió i una ingent tasca de geologia de camp i de laboratori.

D'altra banda, l'edició del primer mapa geològic detallat i minuciós suposa un pas decisiu per a la comprensió de la història geològica de les illes Pitiüses i es pot considerar com el resultat essencial de les seues investigacions. En el camp de l'estratigrafia, els principals resultats, establerts a la llum de les dades micropaleontològiques, es refereixen al descobriment d'interessants microfaunes de foraminífers a les calcàries del triàsic mitjà i a la datació correcta de la sèrie dolomítica del juràssic inferior, de la formació calcària del titonià-valanginià, de la descoberta de tots els estatges del cretaci superior a les calcàries blanc-ivorines, del langhià a les margues arenoses i del tortonià als penya-segats de Formentera.

Així mateix, l'estudi dels foraminífers i els ammonits de les calcàries noduloses de l'oxfordià i de les margues del cretaci inferior ha enriquit notablement les dades anteriors. En el camp de la tectònica, la cartografia revela una arquitectura molt complexa i força diferent de la que fins llavors era admesa, la cronologia de l'estructuració se situa en el marc de l'E de la serralada Bètica i comporta una fase posterior al cretaci i anterior al miocè, una fase paroxismal postlanghiana i pretortoniana i una fase d'esqueixaments posttortoniana.

Després de la defensa de la seua tesi ha publicat nous treballs sobre les Pitiüses: “Principales données stratigraphiques et tectoniques des îles d'Ibiza et de Formentera (Baléares)” (1970), “Age des formations miocènes d'Ibiza (Baléares) impliquées dans la tectonique tangentielle” (1970, amb G. Colom i J. Magné), “Etude des minéraux lourds de marnes triasiques, jurassiques, crétacées et miocènes d'Ibiza (Baléares)” (1970, amb S. Duplaix) i “Tectonique d'Ibiza et de la Sierra de Majorque” (1970). Durant l'interval dels anys 1969-1972 es dedicà a l'estudi de la serra de Mallorca i realitzà una cartografia geològica amb detall de la zona compresa entre Sóller, Andratx i Palma, on assenyalà la semblança de l'estil tectònic tangencial (plecs tombats cap al NO) entre l'illa d'Eivissa i la serra Nord de Mallorca.

La seua tasca de recerca prosseguí a Eivissa: hi realitzà tres visites durant els anys 1979, 1981 i 1984 a fi d'extreure mostres de les margues del miocè que permetessin revelar al microscopi electrònic el seu contengut en nanofòssils; la presència d'aquestos microorganismes de tan petites mides (2-15 micròmetres) ha permès atribuir al miocè mitjà-superior una sèrie salobre i continental de l'illa d'Eivissa (Acta Geol. Hisp., Barcelona, 1988, amb M. Durand Delga, S. Freneix, J. Magné i H. Méon).

També s'encarregà de la redacció de l'apartat dedicat a la història geològica d'Eivissa i Formentera que apareix a la voluminosa monografia sobre la naturalesa de les Pitiüses Biogeography and Ecology of the Pityusic Islands editada a La Haia (Holanda) l'any 1984; aquest treball, abreujat, aparegué l'any següent publicat al capítol de la història geològica d'Eivissa i Formentera contengut a “La naturalesa de les Pitiüses” (1985, Estudis Baleàrics, any V, núm 16. Institut d´Estudis Baleàrics). En aquesta darrera obra es realitza una síntesi actualitzada dels coneixements geològics de les illes.

Ha realitzat nombrosos treballs d'investigació sobre diferents aspectes de la geologia de la regió del Jura apareguts en diverses publicacions científiques franceses i també ha dut a terme l'aixecament del mapa geològic de Gray (França) a escala 1:50.000. Hidrogeòleg en matèria d'higiene pública pels departaments de l'Alta-Saona i el Territori de Belfort (Franc Comtat) ha realitzat diversos informes per a l'administració local i encara prossegueix amb aquesta funció.

És organista litúrgic i ha acompanyat a l'orgue els oficis religiosos de la catedral d'Eivissa i de les esglésies de Santa Eulària, Sóller i Valldemossa. Durant les seues visites a les Pitiüses ha anat recollint un gran nombre de mostres i fòssils i és per això que des de fa uns anys està dedicat al projecte de la creació d'un museu geològic a Eivissa. [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments