Punta Prima, torre de

Punta Prima, torre de ARQUIT/ HIST Torre de defensa costanera situada al vessant E de la punta Prima, en terrenys del poble de Sant Ferran de ses Roques, sobre una cota de 32 m sobre el nivell de la mar; des d'ella es domina tota la part N i NE del mar formenterer.

És de forma troncocònica, moderadament atalussada, de dos pisos i plataforma amb parapet corregut, construïda amb maçoneria de pedra calcària i morter de calç, reforçat amb sis nervis de carreus de marès repartits simètricament al seu contorn. D'aquest material també està construïda la resta de parts nobles de l'edifici.

El seu volum i el disseny responen a una torre de les catalogades de primera classe i és semblant a la situada a la punta de Comte, o torre d'en Rovira, a Sant Agustí des Vedrà, amb lleugeres modificacions sobre l'esquema teòric de les torres de la seua classe: així es varen suprimir les troneres de l'extrem de la paret divisòria de la cambra principal, que fou substituïda per una finestra en posició diametralment oposada a la porta; a la planta baixa del magatzem únicament té una tronera en lloc de dues i el polvorí té un respirador. Externament no presenta més ornaments que dos cordons, com és propi d´aquestes torres, un a l'altura del primer pis, en línia amb el llindar de la porta, i l'altre al coronament del cos de la torre amb la seua unió amb el parapet, que és vertical.

Aquesta torre fou projectada per Joan Ballester de Zafra a mitjan s XVIII i segurament fou executada per l'enginyer José García Martínez, que degué introduir les modificacions ja assenyalades sobre la traça original. No va ser mai artillada i s'emprà únicament com a simple talaia; tampoc no es tenen notícies que disposàs de torrers de manera permanent fins a la creació d'aquell cos, moment en què li'n foren assignats dos.

Com a la resta de les torres, una vegada que fou abandonada per l'Estat fou utilitzada pels propietaris del terreny.

Fou declarada Bé d'Interès Cultural el 1949.

A començament del s XXI fou sotmesa a importants obres, ja que presentava un pèssim estat de conservació: tenia derruïda la part superior de la porta, l'escala de caragol, el matacà i el garitó superior. També presentava una gran erosió en els seus murs a causa, segons un informe ja de 1806, d´haver-se fet el morter amb aigua de mar. [EPL]

Descàrregues