Puget Corrons, Josep

Puget Corrons, Josep (Eivissa 1840 — 1901) SOC Farmacèutic, escriptor i dramaturg. Foren els seus pares el metge i cirurgià Esteve Puget i Rabell i Josepa Corrons i Samà. Estudià al seminari d'Eivissa i el batxillerat a Barcelona. El 1859, emigrà a l'Havana (Cuba) amb el seu germà per residir allí com a membres de la influent família catalana de la seua mare, els Samà. Estudià a la Universitat de l'Havana la carrera de farmàcia, on es doctorà el 1885.

Des de 1870, exercí alguns càrrecs voluntaris militars i va rebre diverses condecoracions, entre elles la Creu al Mèrit Militar amb distintiu vermell, el 1871, i la Creu de la Beneficència per serveis prestats a la humanitat, el 1873. Exercí la farmàcia en diverses localitats de Cuba, camp en què treballà constantment fins haver inventat alguns productes farmacèutics que es feren famosos entre els experts i savis d'aquells temps, com el doctor Barned.

Fundà i dirigí el periòdic El Centinela Español a la localitat de Remedios (Cuba), els guanys del qual destinava als impedits de la guerra entre els espanyols i els cubans. Va col·laborar a diversos periòdics de Cuba, entre els quals cal destacar el que dirigia el mallorquí Miquel Alcover, El Sagua, i a Eivissa El Correo de Ibiza.

El 1883 obrí la Farmàcia Puget a Camajuní —Santa Clara (Cuba). Es casà a Cuba amb Antònia Casuso Guerrero, natural de Limonar, província de Matanzas, i hi va tenir sis fills. Viatjà diverses vegades a Eivissa, però el seu viatge definitiu fou a partir de 1895, quan envià primer la seua esposa, fills i nora cap a Eivissa i, després de la guerra hispanocubana de 1898, hi va tornar ell definitivament. Tant a Camajuní (Cuba) com a Eivissa, construí capelles funeràries per a la seua família i descendents.

Com a escriptor, fou autor de nombroses obres dramàtiques i novel·les, unes publicades i unes altres inèdites. El 1860, es representaren amb èxit a l'Havana les seues peces breus còmiques Morir dos veces i Hablarse y no entenderse i el seu drama El infierno de los jugadores. Va escriure i publicar nombroses poesies i en recità algunes amb èxit a les vetllades més selectes de l'Havana d'aquell temps, ja que havien estat els seus mestres de declamació i amics de la família els afamats mestres José Valero i Francisco Camprodón.

Col·laborà els darrers anys de la seua vida en els diaris d'Eivissa de l'època.

Entre la seua bibliografia figura el discurs de 1885 de la seua presa de possessió del doctorat de farmàcia a la Universitat de l'Havana, titulat “¿Puede haber una Farmacopea Universal?”, i les obres de teatre manuscrites Por la boca muere el pez, comèdia en dos actes i prosa de 1872; Marinos ibicencos, drama en tres actes i prosa de 1876; Casimiro Casiveo, peça breu còmica en un acte i vers de 1878; El Infierno de los Jugadores, drama en tres actes i vers de 1878; Un boticario en Ibiza, peça telegràfica de circumstàncies en un acte i prosa de 1899; De culpa a culpa, drama en tres actes i prosa de 1899; Curra la Madrileña, drama en tres actes i prosa de 1899; Morir dos veces, peça breu en un acte i vers sense data; Es un pimpollo, peça breu en un acte i vers sense data; Bienaventurados los que lloran ó El Tigre del Océano, novel·la marítima de 1878; Hablar y no entenderse, peça breu sense data, i Correcciones y notas al Arte de recetar del Dr. Foix y Gual, quadern sense data, entre altres de les quals no es té informació. [JaTP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments