Pratt, Sandy

Pratt, Sandy (Dublín 1930) SOC Nascut Ivan Pratt. Menor dels fills d’una família del comtat irlandès de Meath, li donaren el nom de Sandy pel color del seu pèl, semblant al de l’arena.

Ha estat un dels estrangers més coneguts i respectats durant més de cinquanta anys, en part gràcies al famós Sandy’s bar que va regentar i posteriorment com a creador d’originals jardins.

L’agost de 1954 va fer escala a Eivissa en un viatge a Mallorca i quedà captivat per la bellesa de l’illa. Poc després es matriculà de dret en el Trinity College de Dublín però abandonà en el segon curs per traslladar-se a Florència, on realitzà estudis artístics i va aprendre l’italià. També va treballar a Barcelona com a recepcionista d’hotel i va aprendre el castellà.

Una trobada casual amb Chiqui Uruñuela, resident a Eivissa des de feia anys i fundadora de l’empresa Gastón y Daniela de decoració d’interiors va fer que s’establís a l’illa el 1956. El 1958 va obrir un bar a Santa Eulària des Riu, i li posà el nom d’El Caballo Negro, en record d’un pub prop de Maidstone, a Kent, però fou molt més conegut com Sandy’s Bar. Ràpidament es convertí en el centre de reunió d’escriptors, artistes i actors.

Entre molts dels clients habituals, i que arribaren a ser amics personals seus, cal apuntar el duo de cantants Nina i Frederik van Pallandt; actors com Laurence Olivier, Joan Plowright, Diana Rigg, Denholm Elliott, Terry Thomas, John Hurt, April Ashley, Terence Stamp, Nigel Davenport i Leslie Philips; els escriptors Howard Sackler, premiat el 1969 amb el Pulitzer, Robin Maugham, Eva-Lis Wuorio, Robert Sheckley, Robert Goldston, Marilyn Meeske i Herbert Burkholz; els pintors Elmyr d’Hory, Charlie Orloff, Robert Munford, Peter Unsworth, Erwin Bechtold, Manuel Mompó, Antonio Villanueva, Zush i Emilio Padró.

L’èxit de Sandy fou a causa de les relacions discretes i respectuoses que va mantenir amb les autoritats locals i al seu castellà, més que acceptable, la qual cosa li facilità l’amistat amb els vesins i fins i tot va comportar que arribàs a fer les funcions d’intèrpret a les oficines properes de la Guàrdia Civil.

El 1983 va vendre el bar i es dedicà a la creació de jardins. També ha fet ressenyes de llibres biogràfics i de jardineria per a l’Irish Independent.

Es traslladà a la ciutat d’Eivissa, on posseeix una extraordinària biblioteca amb nombrosos llibres dedicats pels seus autors. Entre molts d’ells hi ha els que esmenten el Sandy’s Bar, com les novel·les Draconian New York de Sheckley (1996), Writer-in-Residence de Burkholz (1991) i The White Island (1975) de “Nina Lansdale” (Marilyn Meeske).

Figura també en les memòries de Nina van Pallandt (1973), April Ashley (1982), Erica Rutherford (1993), Susan Elliott (1994), així com en els cròniques de viatges de Paul Richardson (1993) i Stephen Armstrong (2004).

Segons les memòries de Nina van Pallandt les qualitats que convertiren Sandy’s Bar i el seu propietari en una institució entranyable d’Eivissa foren: “...el seu propietari té una memòria increïble per als noms i les històries, i és un dels homes més divertits i cultes que he conegut. En certa manera, Sandy encarna les funcions complexes dels bars d’Eivissa; no únicament proveeixen de menjar i beguda, sinó que són els punts neuràlgics de la vida social. Serveixen com a lloc ideal per a trobades, rebre la correspondència, missatges, etc. Únicament ara [1973], es comença a veure telèfons privats —jo no els vull—, centres socials, oficines per a objectes perduts i són, veritablement, la goma que manté l’inquiet grup de gent internacional de l’illa en contacte”. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments