Portugal, Pere de

Portugal, Pere de (? — 1256) HIST Un dels tres consenyors que participaren en la conquista de les illes d’Eivissa i Formentera als musulmans el 1235. Segons Bartomeu Escandell Bonet, era el tercer fill del rei de Portugal Sanç I i per part de mare era nét de Ramon Berenguer IV. A causa dels problemes sorgits en el repartiment de l’herència, a la mort del seu pare, va ser desterrat. Després de diferents viatges, acabà a la cort del rei Jaume I, que era família seua. El rei gestionà el casament de Pere amb Aurembiaix, comtessa d’Urgell; en morir ella, Pere es convertí en comte d’Urgell. Com que Jaume I estava molt interessat en el comtat d’Urgell, canvià aquest territori a Pere pel senyoriu que el rei tenia a Mallorca. També infeudà les illes d’Eivissa i Formentera a favor de Pere de Portugal i Nunó Sanç, que tenien dos anys per conquerir-les. El termini passà i la conquista no s’arribà a fer. El desembre de 1234 Jaume I concedí en feu les illes Pitiüses a Guillem de Montgrí, qui el mes d’abril de 1235 subscrigué un nou conveni amb Pere de Portugal i Nunó Sanç per portar endavant la conquista entre tots tres. De tota manera, en el document es deixa ben clar el paper preponderant de Guillem de Montgrí, pel que fa als drets senyorials: a les zones rurals, cada un del consenyors aplicava la seua pròpia jurisdicció, però a la ciutat Pere de Portugal i Nunó Sanç eren feudataris de Montgrí. Pere de Portugal deixà de ser senyor de Mallorca el 1244, quan el rei Jaume I la hi canvià per altres territoris, si bé la recuperà una altra vegada el 1254. Morí el 1256 i va ser enterrat a la Seu de Mallorca. Pel que fa a la participació de Pere de Portugal a la conquista de les Pitiüses, es pot deduir que la seua aportació en homes va ser semblant a la de Nunó Sanç i la meitat de la de Guillem de Montgrí. Basant-se en els pactes previs a la conquista, a Pere de Portugal li correspongué una tercera part de les cases de la ciutat (on, s’ha de recordar, era feudatari de Guillem de Montgrí), una quarta part de les rendes de la sal i una quarta part dels territoris del camp de les Pitiüses. En concret, a l’illa d’Eivissa els territoris foren els que més endavant es conegueren com quartó de Santa Eulària o del Rei, i a Formentera, el quartó des Cap. Els territoris que Pere de Portugal tenia a les Pitiüses passaren, segons informa Bartomeu Escandell, primer a mans de Jaume I, per herència, l’any 1256, després de la mort de l’infant. Aquest monarca els cedí després al seu fill, l’infant Jaume de Mallorca, que acabà ocupant una part del senyoriu d’Eivissa i Formentera cap a l’any 1260. La situació, a partir d’aquell moment, no deixava de ser curiosa: a les Pitiüses, el rei era un senyor feudal més, a més de rei, amb la contradicció que a la ciutat era, en teoria, súbdit de l’arquebisbe de Tarragona. Aquesta contradicció portà molts de problemes els segles que seguiren, amb constants topades entre les diferents jurisdiccions, que no es tancaren fins al s XVII. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments