Partit Popular (PP)

Partit Popular (PP) POLÍT Organització política hereva directa de l’antiga Aliança Popular (1976-1989), aquesta formació política d’ideologia liberal i conservadora, d’àmbit estatal però també molt arrelada dins l’arxipèlag Balear, defensa com a eixos fonamentals del seu programa els avantatges de l’economia de mercat, els valors de la família tradicional i el concepte de nació espanyola, indivisible, tot assumint el fet autonòmic que preveu la Constitució de 1978.

Els aclaparadors triomfs aconseguits els anys 1982 i 1986 pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que aleshores encapçalava Felipe González, feren que la vella guàrdia dretana buscàs un altre model, girat cap al centre, per intentar derrotar a les urnes aquella convincent oferta de canvis socials i econòmics proposada pels jerarques del partit del puny i la rosa.

D’aquesta manera, el gener de 1989, a instàncies de Manuel Fraga i altres destacats membres, Aliança Popular va passar a dir-se Partit Popular, nom que conserva a principi del s XXI. José María Aznar, que assolí el càrrec de president del Govern d’Espanya entre 1996 i 2004, esdevengué llavors el factor clau d’aquest procés de renovació i modernització, juntament amb Francisco Álvarez Cascos, secretari general.

Pel que fa a les Pitiüses, l’any 2006 el PP segueix exercint, com ja va succeir durant el període anterior, el paper de principal força política, especialment si es parla de l’illa d’Eivissa, on tan sols ha perdut el poder en comptades ocasions. De fet, ha obtengut la victòria a totes les eleccions generals legislatives al Congrés de Diputats: 14.995 vots (45,8%) el 1989, 18.583 sufragis (46,5%) el 1993, 19.725 (45%) el 1996, 22.924 (54,6%) el 2000 i 23.281 paperetes (46%) el 2004, segons les dades de l’Institut Balear d’Estadística (IBAE) i el Ministeri de l’Interior, sempre relatives al conjunt de les Pitiüses.

Quant als comicis al Parlament Europeu, els fruits del partit conservador han estat els següents: 7.990 (38,7%) el 1989, 16.255 (56,4%) el 1994, 19.345 (51,2%) el 1999 i 13.155 (48,4%) el 2004.

Pel que fa a les eleccions municipals, i ja com a PP, quarta legislatura democràtica, celebrades el 26 de maig de 1991, a l’Ajuntament d’Eivissa presentà Enric Fajarnés Ribas, que obtengué el 47,6% dels vots i 11 regidors; a Santa Eulària des Riu, el veterà Vicent Guasch Tur va obtenir el 59% dels vots i 12 regidors; a Sant Antoni de Portmany, Antoni Marí Tur va obtenir el 47% dels vots i nou regidors; a Sant Josep de sa Talaia, Josep Serra Escandell va obtenir el 52,8% dels vots i deu regidors; a Sant Joan de Labritja, Vicent Guasch Roselló va obtenir el 46% dels vots i cinc regidors; a pesar de ser el partit més votat, el partit socialista va recolzar la candidatura de l’independent Jaume Marí, però el març de 1994 Marí dimití i Guasch Roselló, amb els seus cinc regidors, obtengué l’alcaldia. A Formentera, Vicent Serra Ribas obtengué el 29,3% dels sufragis i quatre regidors.

El Partit Popular va obtenir totes les alcaldies de l’illa d’Eivissa, excepte la de Sant Joan, encara que també hi aconseguí l’alcaldia durant l’últim any de legislatura.

En les següents eleccions, celebrades el 28 de maig de 1995, a l’Ajuntament d’Eivissa Enric Fajarnés Ribas repetí i obtengué el 49% dels vots i 12 regidors; a Santa Eulària des Riu Guasch Tur repetí, amb uns resultats superiors a la convocatòria anterior, amb el 61,5% dels sufragis i 11 regidors; a Sant Antoni de Portmany repetí Antoni Marí Tur, també amb resultats superiors a la convocatòria anterior, 52,3% dels sufragis i deu regidors; a Sant Josep de sa Talaia Josep Serra Escandell, amb el 55% de vots i 11 regidors; a Sant Joan de Labritja Vicent Guasch Roselló obtengué el 67,7% dels vots i vuit regidors; a Formentera, Vicent Serra Ribas aconseguí el 29,1% dels vots i quatre regidors; l’acord entre el Grup d’Independents de Formentera (GUIF) i el PP, que havien presentat una candidatura conjunta al Parlament, donà l’alcaldia a l’independent Antoni Serra Colomar.

Aquestes eleccions foren una nova i aclaparadora majoria del PP, que obtengué totes les alcaldies d’Eivissa i formà part de l’equip de govern de Formentera i a partir de desembre de 1996, per la inhabilitació d’Antoni Serra Colomar i per la renúncia del número u, Vicent Serra Ribas, Vicent Escandell Mayans fou designat alcalde de Formentera.

En les sisenes eleccions, celebrades el 13 de juny de 1999, el Partit Popular s’hagué d’enfrontar a la coalició Pacte Progressista , que a Formentera es denominà Coordinadora d’Organitzacions Progressistes (COP). Aquestes eleccions significaren un canvi en els resultats electorals que normalment obtenia el PP, hegemònic a les Pitiüses. A l’Ajuntament d’Eivissa, Enric Fajarnés Ribas va perdre l’alcaldia, que passà al candidat del Pacte Progressista, Xico Tarrés Marí; el primer va obtenir el 47,10% dels vots i el segon el 47,77%, deu i onze regidors, respectivament; la diferència fou de 86 vots a favor del Pacte. A Santa Eulària des Riu, Vicent Guasch Tur revalidà la seua majoria absoluta, amb el 57,5% dels vots i 13 regidors; a Sant Antoni de Portmany obtengué el 45,6% dels vots i vuit regidors, i Antoni Marí Tur, en ser el candidat de la llista més votada, va accedir a l’alcaldia; a Sant Josep de sa Talaia, Josep Serra Escandell revalidà l’alcaldia, en obtenir el 51,8% dels vots i nou regidors; a Sant Joan de Labritja, Antoni Marí Marí fou alcalde amb el 47,8% dels vots i la llista més votada. A Formentera, el seu candidat Joan Ferrer Juan obtengué únicament el 12,78% dels vots i un regidor.

En els comicis celebrats el 25 de maig de 2003, el Partit Popular afrontà les eleccions amb una forta presència d’Abel Matutes Juan en tota la campanya electoral i els resultats que obtengué foren semblants a altres conteses electorals; a l’Ajuntament d’Eivissa el candidat Joan Marí Tur va obtenir el 42,2% dels vots i deu regidors, amb la qual cosa l’alcaldia fou per al candidat del Pacte, Xico Tarrés; a Santa Eulària des Riu, Vicent Guasch fou alcalde per setena vegada, amb el 58,4% dels vots; a Sant Antoni de Portmany, Josep Sala Torres fou alcalde amb el 45,5% dels vots; a Sant Josep de sa Talaia, Josep Serra revalidà la seua majoria, amb el 49,77% dels vots; a Sant Joan de Labritja, Antoni Marí obtengué una aclaparadora majoria, amb el 83% dels vots; a Formentera, Joan Manuel Costa Escanellas va obtenir el 23,7% dels vots i un pacte amb el GUIF i el Partit Renovador d’Eivissa i Formentera (PREF) li va donar l’alcaldia, encara que dos anys després, una moció de censura signada per la COP i el PREF l’obligà a deixar-la.

A la Cambra Alta, únicament perderen l’escó en la convocatòria de 1996, a mans de Pilar Costa Serra , candidata de la coalició Eivissa i Formentera al Senat, integrada per cinc formacions: Partit Socialista Obrer Espanyol, Esquerra Unida, Entesa Nacionalista i Ecologista, Esquerra Republicana de Catalunya i Els Verds. Costa obtengué 21.327 vots (55,86%) enfront dels 16.852 (44,14%) de l’aspirant del PP, Josep Juan Cardona.

Però la balança va inclinar-se cap al Partit Popular a les altres quatre conteses: Alons Marí Calbet sumà 14.600 vots (47,04%) el 1989 i el mateix Josep Juan Cardona en va treure 17.964 (47,47%) el 1993, mentre que Enric Fajarnés Ribas i Antoni Marí Marí “Carraca”, alcalde de Sant Joan de Labritja arran dels escrutinis de 1999 i 2003, superaren els seus rivals amb 22.173 vots (55,67%) el 2000 i 16.955 (41,85%) el 2004, respectivament.

Pel que fa a les convocatòries autonòmiques, els populars també obtengueren uns excel·lents resultats, almenys a l’illa d’Eivissa: 14.653 sufragis (49,5%) el 1991, 16.399 (50,6%) el 1995 i 20.668 (50,4%) el 2003. A pesar que aplegaren 16.488 vots (47%) a la cita de 1999, únicament 181 paperetes per damunt del Pacte Progressista (46,5%), constituït per les mateixes forces polítiques d’esquerra de 1996, no pogueren impedir l’ascens de Pilar Costa a la presidència de la màxima institució de l’autogovern de les Pitiüses, de 1999 a 2003, gràcies a la contundència de les xifres de la circumscripció de Formentera: 1.529 vots (56,1%) dels esquerrans per 1.102 (40,4%) de l’Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF), de la qual formaven part.

Llevat de Costa, el Consell Insular a penes ha conegut dos presidents més des que existeix com a tal el Partit Popular. Es tracta d’Antoni Marí Calbet (1987-1999) i Pere Palau Torres (de 2003 ençà).

Heus ací la resta de prestacions dels liberals a Formentera, en els dos últims casos dins les files de l’AIPF: 680 vots (28,6%) el 1991, vençuts pel PSOE (40,4%); 1.195 sufragis (49,4%) el 1995, en què guanyaren el partit socialista (44,1%) i, a continuació, 1.647 paperetes (53,4%) sobre les 1.298 (42,1%) de la Coalició d’Organitzacions Progressistes (PSOE, Esquerra Unida i altres), el contrincant del duel de 1999.

Per acabar, els números globals de les disputes als ajuntaments no fan més que corroborar la supremacia del PP a l’àrea geogràfica pitiüsa: 15.951 vots (49,5%) el 1991, 18.409 (52,7%) el 1995, 18.140 (47,3%) el 1999 i 21.728 (48,5%) el 2003.

Vicent Guasch Tur, alcalde de Santa Eulària des Riu, representa el millor exemple d’aquest domini de la tendència dretana, atès que dirigeix la corporació del seu poble des de 1979, quan se celebraren les primeres eleccions municipals lliures després de la mort del dictador Francisco Franco. S’ha emportat, per tant, set majories absolutes consecutives.

D’altra banda, Josep Serra Escandell regeix la corporació de Sant Josep de sa Talaia des de 1983. Ja són, així, sis mandats consecutius. [XLl]

Descàrregues

Col·laboradors