Park, Edevain

Park, Edevain (Dublín 1924 — Parcent, Alacant 1989) SOC Escriptora. Tercera de quatre germans, filla de pare escocès i mare angloirlandesa, s’educà en un ambient protestant benestant (el seu rebesavi fou Mungo Park, explorador escocès de l’Àfrica occidental). El seu pare era oficial de la marina mercant en la ruta de l’Índia i la seua mare pertanyia a la família Jameson, destil·ladors de whiskey.

Una fictícia versió de la seua infància va quedar reflectida en The Backward Road: a Novel of Childhood in Ireland (1963) en la qual relata la seua rebel·lió personal contra els valors victorians i el seu entorn burgès.

La seua educació en un internat anglès (1936-39) fou interrompuda pel començament de la Segona Guerra Mundial i els anys següents fou operadora de radar a la Women’s Auxiliary Air Force (WAAF).

Entre 1947 i 1955 treballà com a actriu en una companyia ambulant i després, cansada d’aquesta vida transhumant, treballà com a cambrera i mecanògrafa mentre experimentava la seua vocació literària.

Va visitar Eivissa per primera vegada entre setembre de 1956 i febrer de 1957 i durant la segona estada (gener-juliol de 1963) va revisar la seua novel·la autobiogràfica, que es publicà aquell mateix any a Nova York.

La seua tornada a l’illa fou facilitada per la venda d’una col·lecció de postals escrites per George Bernard Shaw a una actriu i amant, Ellen O’Malley, cosina de la mare de Park. Aquesta col·lecció fou comprada per la Universitat de Texas per 500 lliures esterlines, de les quals Park va rebre la meitat.

Una vegada instal·lada a Dalt Vila, al carrer de Santa Maria, 4, amb companyia de la seua companya, l’arquitecta sud-africana Patricia Arklie, va escriure diversos contes per a revistes nord-americanes i britàniques i també intentà escriure obres dramàtiques, però amb menor èxit.

Dos llibres inèdits d’aquestos anys inclouen una segona novel·la, When the Rats No Longer Run (Quan les rates deixen de córrer), ambientada en un estat orwellià totpoderós; l’altra obra és una biografia de la princesa hindú resident a Eivissa, Indura Kapurthala.

Els habitants de la Marina recorden amb afecte Park i la seua original botiga, Ganga, a la plaça de Sant Telm, núm. 3, a tocar a l’església, que dirigí entre 1971 i 1982. El seu nom ve de la deessa hindú que presideix sobre el riu sagrat de l’Índia. Aquesta botiga fou especialment popular entre els residents de temporada, incloent-hi hippies, que buscaven llibres, mobiliari, roba i altres objectes de segona mà.

El gener de 1982 es traslladà amb Jackie de la Torre a Parcent, un poble de muntanya a 20 km de Dénia, on s’interessà per l’agricultura ecològica.

L’any següent va publicar un curt assaig-memòria eivissenca, “El séptimo velo”, que fou publicat en l’antologia Teoría(s) de Ibiza. El títol deriva d’un ball immortalitzat per Oscar Wilde en la seua obra Salome (1891); extractes d’aquesta obra han aparegut a diversos llibres i pàgines web. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments