Nooteboom, Cees

Nooteboom, Cees (la Haia, Holanda 1933) LIT Autor de deu relats de viatges, deu llibres de poesia i set novel·les (la majoria de les quals han estat traduïdes al castellà). Nooteboom, juntament amb els també holandesos Harry Mulisch i Hugo Claus va viure durant un temps a Eivissa, a final dels anys cinquanta, a la vegada que creixia el seu prestigi internacional. Després de perdre el seu pare en un bombardeig, va fer el batxillerat en un internat dels franciscans i dels agustins, que no finalitzà per començar a treballar en un banc. La seua primera novel·la Philip en de anderen (1955, El paradís és aquí a la vora) era inspirada en un llarg viatge per França i Itàlia fent autoestop amb un fotògraf. L’any següent (1954) va fer la seua primera visita a Espanya, en especial a Santiago. El segon llibre que va publicar fou una col·lecció de poemes De doden zoeken een huis (1956, Els morts busquen casa) amb el qual aconseguí una beca que li permeté finançar-se un viatge. El 1957 s’enrolà com a mariner en un vaixell de càrrega a Surinam; el mateix any va casar-se amb Fanny Lichtveld. L’octubre la parella va fer un viatge de noces a Eivissa, d’un any de durada, fent cas a una recomanació de l’escriptor holandès Esteban López . Les primeres notes que esbossà Nooteboom sobre les Pitiüses foren una sèrie d’articles encarregats per la revista holandesa Elseviers Weekblad (desembre 1957-març 1958), en un dels quals, “Met Manolito naar Formentera”, narra que el corrent elèctric el va tallar un capellà que pretenia mantenir d’aquesta manera la rebel·lia de la feligresia sota el seu control. Aquest article, juntament amb altres quatre més sobre Eivissa, fou reeditat en la col·lecció de notes de viatge De koning van Suriname (1993, El rei de Surinam) i també en alemany en Auf Reisen 4 (2005). Els seus poemes eivissencs Koude gedichten (1959, Poemes del fred/Poemes freds) varen guanyar el premi de poesia del municipi d’Amsterdam el 1960 i foren reeditats en la col·lecció “Vuurtijd, ijstijd, gedichten 1955-1981” (1984, Temps de foc i temps de fred). El 1963, tres anys després de la seua marxa d’Eivissa, ja consagrat com a escriptor, va publicar la seua quarta obra de ficció De ridder is gestorven (El cavaller ha mort), ambientada en una illa que s’identifica d’immediat amb Eivissa; tracta d’una jove promesa de les lletres, André Steenkamp, ancorat en un projecte novel·lístic sense sortida. La major part de la història descriu una bohèmia peregrinació as Culleram —la cova sagrada de la deessa Lluna— en taxi i a peu. El repartiment secundari d’excèntrics anglosaxons inclou el novaiorquès Philip North (inspirat en John Anthony West, autor de la novel·la sobre Eivissa Osborne’s Army), el poeta irlandès Alaska Ben, “alter ego” de “Fat George”, originari de Boston, el pintor abstracte nord-americà Andrew Schramm i el possiblement compositor anglès Cyril Clarence, inspirat en l’eminent pintor, saurí, curandero i organista Cyril Wilson (1911-2002). El cavaller del títol sembla que podria ser tant aquest anglès quixotesc (el personatge més pintoresc del llibre) com l’ancorat escriptor holandès, ja que els dos moren a les últimes pàgines i es troben enterrats en un cementeri barceloní. Tal vegada és significatiu que Nooteboom no escrigués més literatura de ficció en els següents disset anys i es dedicàs a cinc col·leccions de viatges, que abraçaven Àfrica, Amèrica del Sud i el Pròxim Orient; alguns d’aquestos viatges eren com a periodista del diari De Volksrant (a partir de 1961) i com a articulista de la revista Avenue (a partir de 1967). Retornà al gènere de la ficció amb una novel·la curta guanyadora de dos premis, Rituales (1980), que el 1989 fou duta al cinema per Herbert Curiel. Tal vegada la seua obra de ficció més coneguda és Het volgende verhaal (1991, Premi Aristeion per a la literatura europea, La història següent), traduïda a trenta idiomes. Dues obres ambientades a Berlín han estat particularment ben rebudes en els països de parla germana, Berlijnse notities (1990, La desaparición del muro, 1992) i la novel·la experimental Allerzielen (1999, El día de todas las ánimas). La seua novel·la més recent Paradijs Verloren (2004), ha estat traduïda al castellà com Perdido el paraíso (2006). El seu amor cap a Espanya i especialment cap a Castella es manifesta a De omweg naar Santiago (1992, El desvío de Santiago, 1993), una col·lecció de vint-i-cinc assaigs, el seu únic llibre de viatges traduït al castellà. L’extens article de 1984 de Gerard Mulder per a Vrij Nederland sobre la colònia d’escriptors holandesos a Eivissa i reeditat com Literair Ibiza (1989) i en castellà com Escritores y pintores holandeses en las Pitiusas 1957-1964 (2002) inclou fragments de De ridder is gestorven i també algunes anècdotes de Nooteboom, com quan confessa en una entrevista que “mai no havia passat tant de fred com aquell hivern, 1957/58 a Eivissa” i que per aquell motiu el títol dels poemes feia referència al fred passat. També reflexiona sobre els possibles literats holandesos que encara romanien a l’illa i deia que si hi eren encara, era que estaven tocats del bolet. La seua novel·la sobre Eivissa és l’única que no s’ha traduït al castellà, encara que se’n publicà una versió francesa Le chevalier est mort. A vegades s’ha qualificat Nooteboom com un escriptor per a escriptors, urbà, pensador, cosmopolita, que mescla ficció amb meditació poètica i que tendeix moderadament cap a l’experimentació. Durant la seua carrera ha rebut quinze premis nacionals de cultura i literatura, fins i tot el premi més prestigiós d’Holanda, el Premi P. C. Hooft (2004), a més d’altres guardons estrangers, com són la Gran Orde del Mèrit d’Alemanya (1992), el Premi Nacional d’Àustria de Literatura Europea (2003), el Commandeur des Arts et des Lettres i el Légion d’Honneur de França, i l’Encomienda de número de Mérito Civil (2003) d’Espanya. Actualment divideix el seu temps entre Amsterdam i Menorca, que va visitar per primera vegada el 1965, i on va comprar una casa el 1970. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments