Nolan, M. H.

Nolan, M. H. GEOL Geòleg francès que la darreria del segle XIX estudià les illes Balears i Pitiüses en el seu conjunt i aportà noves i significatives dades sobre l’estratigrafia del triàsic, del juràssic i del cretaci. Els seus treballs Sur les terrenys triasiques et jurassiques de les îles Baléares i Sur le jurassique et le crétacé des îles Baléares aparegueren publicats els anys 1893 i 1895 als Comptes Rendus hebdomadaires des Séances de l’Académie des Sciences, Paris i Structure géologique d’ensemble de l’archipel Baléare al Butlletin de la Société géologique de France, Paris l’any 1895. Pel que fa a Eivissa reconeix per primera vegada el sequanià, les fàcies calcàries del kimmeridgià i les margues amb fauna pirititzada del tithonià (malm, juràssic superior). Així mateix descobrí tots els termes del cretaci inferior de fàcies margosa amb intercalacions esculloses amb rudistes (fàcies urgonianes) i el cenomanià. Des del punt de vista estructural indicà la presència de dos anticlinals de direcció O-E de nucli triàsic i juràssic i l’afectació dels terrenys per plegaments i falles d’edat anterior al burdigalià. Respecte a Formentera, atribueix al miocè els materials de la Mola, estableix la seua comparació amb el terciari mallorquí i observa la seua disposició en capes horitzontals. A punta Prima descriu la formació dels penya-segats en bancs de marès amb Strombus (gasteròpode marí) que cap a la costa occidental són recoberts per calcàries amb Helix pleistocens (gasteròpode terrestre). [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments