Noeggerath, Felix

Noeggerath, Felix (Nova York 1885 — Munic 1960) SOC Traductor i escriptor fracassat que va viure a Sant Antoni de Portmany entre els anys 1932 i 1936, amb la seua tercera esposa i el seu únic fill, fruit del primer matrimoni. Era el segon d’una família amb quatre fills, el pare dels quals era ginecòleg, d’una distingida família de Bonn, i la mare, Rolanda, era neboda del seu marit, filla d’una famosa espiritista belga, Rufina Noeggerath, el nom de família de la qual era Temmermann. Noeggerath fou educat en un ambient bilingüe francoalemany a Wiesbaden, on els seus pares es traslladaren quan Felix tenia un any. Va estudiar al famós institut per a alumnes tísics de Davos, a Suïssa. Entre 1904 i 1919 es va establir a Munic i el 1906 es va casar per primera vegada —es casà quatre vegades— i va tenir el seu únic fill Hans Jakob Noeggerath (1908-1934). Arquetip d’etern estudiant, Felix s’especialitzà en filosofia, indologia i filologia indoeuropea, que completà amb matemàtiques i filologia comparada, estudis que havia iniciat a Munic i que continuà a Berlín, Bonn, Margurg i Erlangen; en aquesta última ciutat va obtenir el doctorat neokantià el 1916. L’abril de 1919, a causa de la tendència esquerrana de la seua família, fou designat, encara que per un sol dia, ministre de cultura de la república soviètica de Baviera, que tengué l’efímera durada de sis dies. Entre 1921 i 1932 s’establí a Berlín, on es va casar dues vegades més, la tercera amb Marietta, comtessa Westarp, matrimoni que durà fins a 1937. A pesar del seu treball com a traductor i com a autor de cartilles d’ortografia, a causa de la inflació galopant del país la seua situació econòmica fou molt precària i va haver de ser ajudat pels seus dos germans. A final dels anys vint —segons Gershom Scholem— va establir contacte de nou amb Walter Benjamin, a qui havia conegut a la universitat de Munic el 1915-16; Benjamin el qualificava amb l’etiqueta d’universal pels seus múltiples estudis. A causa del doctorat del seu fill en filologia catalana a la universitat de Berlín, Felix i la seua esposa es varen traslladar a Eivissa a començament de 1932, un poc abans del primer viatge de Benjamin a l’illa, i varen llogar el seu apartament berlinès —tal com va fer també Benjamin— a canvi d’una casa a Eivissa que no existia. Residiren en una fonda mentre acabaven d’arreglar la casa de la punta des Molí (Sant Antoni de Portmany), la primera estança que Benjamin va compartir amb ells, entre març i juliol de 1932. Fou una estada satisfactòria, però que no es repetí quan l’any següent, després d’un període a París, Benjamin tornà i Noeggerath havia subarrendat la casa de la badia i vivia en una casa del carrer des Far, dins del mateix poble. Les constants molèsties causades per l’incipient boom de la construcció i les desavinences del matrimoni contribuïren a augmentar la tensió que patia Benjamin a causa de les seues dificultats financeres, cosa que va fer que abandonàs l’illa als dos mesos d’haver-hi arribat. Noeggerath va romandre a Eivissa fins a 1936, encara que va passar períodes a Barcelona, on va fer classes particulars o, possiblement, conferències abans de tornar a Berlín. Va viure durant anys fent traduccions i guions cinematogràfics, mentre treballava en un manuscrit perdut, Rebuts imaginaris, esbossos sobre diversos dramaturgs; alguns dels capítols els va enviar a la seua futura esposa, la germanista Marga Bauer. Durant la Segona Guerra Mundial treballà com a traductor al quarter general de l’exèrcit i en el ministeri d’afers estrangers. Després de la guerra va intentar trobar un editor per als seus escrits sobre la filosofia i la mitologia comparada, però l’únic treball que va veure publicat fou un simple article, “Sobre la caducitat de l’art abstracte”, a la revista Merkur (novembre de 1951). Va passar els deu darrers anys de la seua vida a Munic, on es va casar amb Bauer el 1952 i va tornar amb ella a Eivissa el 1958, probablement amb la finalitat de vendre la casa amb jardí que havia tengut llogada durant més de vint anys. Un any després de la seua mort se’n publicà un petit llibre amb poemes, Die Gedichte. La pujant reputació de Walter Benjamin i l’alt concepte que aquest tenia de Noeggerath varen contribuir a despertar un cert interès acadèmic sobre aquest últim. El febrer de 1981 Merkur va publicar un article de Gershom Scholem, “Walter Benjamin und Felix Noeggerath”, i cinc anys després un conte seu, Das Fenster (La finestra), que es publicà com a fullet de la sèrie “Vergessene Autoren der Moderne” (Autors oblidats de temps moderns), ambientat a la Provença i on apareix la fascinació per la filosofia dels símbols, interès que va compartir amb Benjamin i que es reflecteix també en el relat breu de Benjamin publicat en el Frankfurter Zeitung el novembre de 1932 i escrit a la casa de Noeggerath, a la badia de Sant Antoni de Portmany. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments