Nebel, Gerhard

Nebel, Gerhard (Dessau, Alemanya 1903 — Stuttgart, Alemanya 1974) LIT Cronista de viatges i especialista en filosofia grega, va incloure en el seu cinquè llibre de viatges, An den Säulen des Herakles: Andalusische und marokkanische Begegnungen (1957, Per les columnes d’Heracles: encontres andalusos i marroquins), un llarg capítol dedicat a Eivissa, on va viure durant la primavera i l’estiu de 1955. La primerenca mort dels seus pares —ell era mestre d’escola— va fer que passàs a viure amb un germà major a Coblença, on en acabar els estudis exercí temporalment de periodista, abans de dedicar-se a l’estudi de la filosofia i de la filologia a les universitats de Friburg, Marburg, Heildeberg i Tubinga, entre 1923 i 1927. Entre els seus professors hi havia Martin Heidegger, que l’influí notòriament. Posteriorment va treballar com a administratiu i mestre a Colònia i Düsseldorf durant deu anys, que alternà amb dos llargs viatges a Àfrica, el primer a Egipte, 1934-35 i el segon a l’excolònia alemanya de Tanganyika, 1938-39. Aquest segon viatge va donar com a resultat el seu primer llibre de cròniques africanes, Feuer und Wasser: Ostafrikanische Bilder und Erinnerungen (1939 i 1955, Foc i aigua, imatges i memòries de l’est d’Àfrica), amb una avaluació positiva del sistema colonial alemany i que va fer que es reeditàs el 1941 amb el títol Vom Geist der Savanne (Sobre l’esperit de la sabana). Durant la II Guerra Mundial fou destinat a París amb la Luftwaffe com a traductor, però fou destituït quan fou denunciat per comparar en un article les forces aèries del Reich amb “insectes”. Després d’un període com a sapador a l’illa anglonormanda d’Alderney, tornà a treballar com a traductor a Itàlia i redactà el seu diari sobre la guerra, que guanyà un premi quan el 1948-50 fou publicat en tres volums. Entre 1945 i 1955, a més d’ensenyar en instituts, va organitzar congressos sobre filosofia i va publicar les seues cròniques d’Algèria (Die Reise nach Tuggurt, 1952) i les illes Canàries (Phäakische Inseln: eine Reise zum Kanarischen Archipel, 1954), llibres sobre el nacionalsocialisme i la filosofia grega. A conseqüència d’una malaltia renal que arrossegava des de la guerra, el 1955 va deixar l’ensenyament i la pensió que va obtenir li va permetre dedicar-se plenament a les lletres; a més d’articles per a diversos periòdics, va escriure cinc llibres més sobre els seus viatges per la Mediterrània, amb una barreja entre el diari i l’assaig amb la seua erudita descripció de l’antiguitat. Nebel havia après aquesta tècnica de l’assagista Ernst Jünger, a qui dedicà molts dels seus primers treballs i amb qui va mantenir una interessant correspondència que es publicà el 2003. La seua tornada al cristianisme, després de la guerra, sembla que cerca uns vincles amb l’antiga Grècia i Roma, a través dels seus mites, tragèdies i filosofia, mentre que el pessimisme de moltes de les seues obres fa que el relacionin amb l’existencialisme francès. Aquest últim resulta evident en els comentaris que fa sobre les Balears a An den Säulen des Herakles: “Les masses del món, desitjant escapar d’elles mateixes, formen un cercle viciós quan són transportades de nou a la massificació per la indústria de l’oci... que ha convertit el paisatge natural en un fons degradat on sols resten hotels, amb la indesitjable companyia dels bars de còctels i de les piscines”, referit a la Mallorca de 1955; però Eivissa no surt més ben parada quan afirma: “Fa dos anys que l’illa es podia caracteritzar pel seu ambient impol·lut, però el pas lent i inexorable del temps, tal com m’havien pronosticat, ha portat el progrés en forma de manades salvatges del Nord que, en la cerca de sol i de vi barat, han devastat tots els racons i platges verges de l’indret. Qui vulgui trobar de nou l’antic ambient d’Eivissa haurà de recórrer a Formentera, on la civilització, en forma d’electricitat i hotels, encara no ha arribat”. Encara no s’ha traduït cap dels treballs de Nebel a pesar que amb motiu del seu centenari s’anunciaren els projectes d’algunes publicacions amb estudis complementaris de la seua obra per Erik Lehnert, Gerhard Nebel: Wächter des Normativen (2004, Gerhard Nebel: protector de valors), però aquest autor ha quedat relegat a un cert oblit. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments