Museu d’Etnografia d’Eivissa

Museu d’Etnografia d’Eivissa ETNOL Fou inaugurat l’1 de maig de 1994 amb seu a la casa pagesa anomenada can Ros, al puig de Missa de Santa Eulària des Riu. A l’inici dels anys noranta, el Consell Insular es va plantejar la possibilitat de crear un museu etnològic que recollís el patrimoni cultural pitiús i amb aquest objectiu la màxima institució de govern de les Pitiüses va fer públic el seu interès d’adquirir una casa pagesa que pogués donar cabuda a un museu de la pagesia pitiüsa. Es demanava que dins les possibilitats, fos una casa no gaire allunyada i de fàcil accessibilitat per als futurs visitants. Es presentaren tres ofertes: una casa de Sant Vicent de sa Cala, una de Sant Josep de sa Talaia i can Ros del puig de Missa. Ateses les condicions abans esmentades, es va considerar adient l’elecció de can Ros, a Santa Eulària. A partir de mitjan any 1991, iniciada la tercera legislatura, l’equip de govern del Consell Insular accelerà els tràmits. Tanmateix i atès l’interès demostrat per la Fundació Illes Balears , s’arribà a l’acord que fos la Fundació que es fes càrrec d’adquirir l’immoble, mentre que el Consell Insular s’hauria de fer càrrec de la col·lecció museística i de la seua futura gestió. Ambdues institucions, de manera conjunta, procediren a la restauració i la rehabilitació de la casa, el projecte de la qual s’encarregà a l’arquitecte Joan Prats Bonet; s’iniciaren les obres l’any 1992. La distribució i l’estètica original de la casa, coneguda ja des d’un gravat del viatger francès Gaston Vuillier, de final del segle XIX, es va mantenir, però s’acordà afegir-ne una part nova: un trull. Per a la seua construcció es va fer una casa més, a la banda nord-est, que es va equipar amb les peces d’un antic trull que es va poder recuperar de la parròquia de Sant Miquel de Balansat, venut pels seus antics propietaris. Simultàniament la Fundació Illes Balears encarregà a Lina Sansano Costa, historiadora i antropòloga, l’elaboració d’un projecte museogràfic i, amb l’empenta i l’interès de Joan Marí Tur, Conseller de Cultura i Patrimoni, des del Consell Insular d’Eivissa i Formentera es destinà un pressupost anual per a la creació d’un fons patrimonial propi, atès que antigues col·leccions públiques, com la de la desapareguda Casa de Cultura i Biblioteca de “la Caixa” i la del Museu Arqueològic, no varen poder ser incorporades a aquest nou projecte. Per tant el Museu d’Etnografia d’Eivissa es va crear sense cap col·lecció prèvia. L’interès general suscitat en aquest nou museu va ser el que va promoure la localització i la recuperació d’una part del patrimoni etnològic material pitiús que s’ha conservat. En el moment de la seua inauguració, el primer diumenge de maig de 1994, el Museu només comptava amb el fons que estava exposat en aquell moment. Aviat, però, començaren les cessions, donacions i compres de peces característiques del patrimoni cultural pitiús, que feren que deu anys després el fons museogràfic s’hagi multiplicat, fent possible la renovació dels objectes exposats de manera permanent i, especialment, l’organització de diferents mostres o exposicions temporals. Al mateix temps que s’anava treballant per augmentar el fons museogràfic, es va iniciar una biblioteca especialitzada en temes de cultura local, història, fonts orals, antropologia, etnologia, conservació i restauració i museologia a disposició dels investigadors i estudiosos, així com també una petita videoteca centrada en documentals etnogràfics, alguns d’ells produïts pel Consell Insular. D’altra banda, i pel que fa la recuperació de patrimoni, i pel fet que el patrimoni etnològic o patrimoni cultural engloba tant el patrimoni material com l’immaterial o intangible, el Museu d’Etnografia d’Eivissa des del seu inici ha promogut la realització de tallers d’artesania, la gravació de documentals, etc. per tal d’estudiar i difondre els coneixements sobre artesanies diverses, costums i tradicions de l’àmbit rural pitiús.Exposició permanent. Pel que fa al tipus d’exposició, a vegades és clàssica i tradicional, com per exemple pel que fa al tema de l’exposició d’indumentària i joieria, que es disposa en vitrines per a la correcta protecció i conservació del material exposat. Altres vegades, com és el cas de la cova del vi, la cuina i el trull, el visitant es troba una exposició escenogràfica que respecta l’arquitectura de can Ros i les funcions de les seues estances, que reflecteixen una construcció funcional, senzilla i adaptada als recursos presents a l’entorn rural pitiús, vestigi d’aquella “arquitectura sense arquitecte” emprant paraules de l’arquitecte Josep Lluís Sert. Can Ros, com totes les cases pageses, s’aixeca directament sobre el terreny, sense fonaments, amb gruixuts murs fets d’una doble paret de pedra amb rebliment de pedra petita i terra. Les diferents parts de la casa s’adapten als desnivells del terreny del puig de Missa, fins i tot amb les seues peculiaritats que la diferencien d’altres cases pageses, com és l’esmentada cova del vi, la qual cosa, sens dubte, confereix al casament la seua bellesa i el seu atractiu i, a més, des del porxet de dalt es divisa tota l’àrea costanera de Santa Eulària des Riu. Tanmateix aquesta arquitectura, repetida secularment al camp pitiús, ha representat, en certa manera, un handicap a l’hora de projectar l’exposició del Museu. A pesar de la bellesa que comporta ubicar el Museu en un casament antic, aquest determina el tipus de discurs expositiu a emprendre, atès que el respecte pel valor arquitectònic intrínsec de la casa limita els recursos i les possibilitats expositives, a més de les dificultats d’accessibilitat de can Ros; no obstant això, el gaudi de la seua visita és indiscutible.Activitats culturals i exposicions temporals. Pel que fa la gestió, els primers anys d’existència del Museu anaren encaminats a la recuperació del patrimoni etnològic pitiús; es va fer un treball de camp, per tal d’anar iniciant un fons museogràfic susceptible de permetre que part de l’exposició de can Ros no fos permanent, sinó que es pogués plantejar part de l’exposició com a estudi de temes monogràfics, es feren exposicions temporals, com per exemple: “Camins de l’Arxiduc, ahir i avui”, “L’aigua, font de vida”, “Els boscos, font de recursos. Aproximació a l’aprofitament de la fusta i la canya a l’àmbit domèstic”, “Espardenyes i capells”, “Maquetes etnogràfiques”, “Daifa, escultor del fang” i “Armes blanques i armes de foc, la defensa de les Pitiüses” (2a part). D’altra banda també s’han organitzat activitats externes com són les exposicions monogràfiques itinerants: “Formentera, defensa’t!”, “Torres costaneres, la defensa de les Pitiüses”, “Pedra viva, calç blanca” i “La trilogia mediterrània: cereal, olivera i parra”. El Museu d’Etnografia ha participat i ha col·laborat amb diverses exposicions i activitats organitzades per altres entitats culturals, com ara el Grup folklòric de Sant Josep i el GEN. També s’encarrega, cada any i des del seu inici el maig de 2000, de l’organització del racó dels artesans eivissencs del Mercat Medieval, amb motiu de la celebració Eivissa, Patrimoni de la Humanitat, i anteriorment havia col·laborat en les trobades i activitats artesanes de les festes del barri de la Marina.Documentació i investigació. L’any 2004 el Museu d’Etnografia d’Eivissa centra els seus esforços en la informatització de l’inventari del seu fons, la catalogació i la documentació del fons museogràfic, tasca que es complementa amb el treball que comporta l’organització d’exposicions monogràfiques, tot encaminat a sol·licitar el reconeixement com a Museu, tal com estableix la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears, per als centres que no són de titularitat estatal. El bienni 2003-04, des del Museu d’Etnografia d’Eivissa i amb els col·laboradors de l’Associació d’Amics del Museu (Amics), que formà un equip multidisciplinar, es va portar a terme un important projecte d’investigació entorn de la producció d’oli a les Pitiüses, tant des d’un punt de vista històric com actual, es va fer un inventari exhaustiu dels trulls d’ambdues illes (213 trulls), investigació subvencionada amb fons europeus a través del programa Leader. El 2004 s’ha coordinat un monogràfic sobre temes etnogràfics de les Pitiüses de la Revista d’Arts i Tradicions Populars Narria, que edita la Universitat Autònoma de Madrid.Difusió. La feina d’investigació i de documentació queda reflectida tant en la publicació de petits catàlegs monogràfics, com en l’organització d’exposicions itinerants i en l’organització d’activitats socioculturals, com Tallers d’artesania, Nits d’estiu, Dissabtes de museu, Tallers didàctics, com també en la preparació d’un programa didàctic per a grups escolars i darrerament amb la col·laboració amb els alumnes de l’Escola Taller de Patrimoni Arrels, de recuperació de patrimoni etnològic, per a l’habilitació de tot l’entorn de can Ros amb la integració de diferents elements etnològics (pou, forn de calç, corral, cova de baix...). [CSC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments