Mulisch, Harry

Mulisch, Harry (Haarlem, Holanda 1927) LIT Escriptor holandès, el pare del qual, un banquer austríac, va col·laborar amb els nazis durant l’ocupació dels Països Baixos; d’aquesta manera va salvar la seua exmuller (l’únic membre d’aquella família que va sobreviure a l’holocaust) i el seu fill Harry. Aquest últim tenia en un principi l’ambició de ser científic, però afectat per aquestes experiències “entre dos focs” (el pare va estar tres anys empresonat per col·laboracionista), es va decantar per les lletres. La seua obra abraça la ficció (tretze novel·les, la majoria basades al voltant de la Segona Guerra Mundial), el drama, les memòries, l’assaig i els relats breus. Wenken voor de jongste dag (1967, Fer senyals al dia més jove) inclou extractes d’un diari que va escriure durant l’estiu de 1959 sota el títol de Het Narrenschip (El vaixell dels necis). Mulisch es va allotjar amb la seua núvia Ineke en un petit xalet amb vistes a la platja de ses Figueretes i va tenir com a vesins altres dos prometedors escriptors: Cees Nooteboom (holandès) i Hugo Claus (belga-flamenc), així com també les seues esposes. Diverses anècdotes relaciones amb aquesta estada a Eivissa —l’única de Mulisch— són recollides en un article del periodista Gerard Mulder, en un número especial de la revista cultural Vrij Nederland (9 de juny de 1984) i que fou reeditada en una versió ampliada en un volum titulat Literair Ibiza (1989) i més recentment amb el títol d’Escritores y pintores holandeses en las Pitiusas, 1957-1964 (2002, versió bilingüe castellana i anglesa). Entre les anècdotes explicades, Mulder conta una estranya competició amb Nooteboom i Claus d’engolir flams, en la qual se’n menjaren prop de 135. Els tres autors foren dibuixats per Waldemar Post, asseguts a la terrassa de l’Hotel Montesol. Aquestes vacances foren sufragades amb el diner que havia guanyat amb l’èxit de la seua cinquena novel·la Het stenen bruidsbed (1959), que tracta del bombardeig nord-americà de Dresden; era la seua primera novel·la traduïda a l’anglès; anys més tard (1963), fou traduïda al castellà amb el títol de La cama de piedra. Durant l’estada a Eivissa va treballar diligentment corregint les proves de la seua primera obra de teatre Tanchelijn (1960) sobre un heretge d’Anvers del segle XII; també va treballar en el seu diari i la seua disciplina en l’escriptura fou admirada per altres escriptors holandesos, que eren incapaços d’un esforç semblant sota el sol mediterrani. Un relat breu ambientat a Eivissa, Oude lucht, ha estat inclòs en la col·lecció De Verhalen, 1947-1977 (1977, Relats breus, 1947-1977). En l’entrevista que li feren per a l’article de Vrij Nederland, Mulisch explicava per què no pensava tornar a Eivissa després de la seua primera visita de 1959: “Em va agradar la primera vegada, però després em venia de gust una altra cosa. L’any següent vaig anar a Itàlia. Vaig anar a Eivissa perquè estava fascinat per l’antiguitat clàssica; però no m’interessa la cosa típicament espanyola, que sí encanta Nooteboom”. La novel·la de Mulisch, De aanslag (1982, versió castellana El atentado 1986) ha estat traduïda a trenta-dues llengües i ha estat adaptada per al cinema (1986), film que va guanyar l’òscar a la millor pel·lícula estrangera. La seua reputació internacional es va consolidar amb la novel·la èpica De ontdekking von de hemel (1992, versió castellana El descubrimiento del cielo, 1986). [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments