Movimiento Nacional

Movimiento Nacional HIST Amb el decret d’unificació d’abril de 1937, falangistes i carlins passaren a conformar el partit únic, el Movimiento Nacional, definit com a comunión de voluntades y creencias que asume la tarea de devolver a España el destino profundo de una indestructible unidad de destino y la fe resuelta en su misión católica e imperial, como protagonista de la Historia. Franco n’exercia el control com a cap nacional, encara que era el secretari general qui dirigia directament l’extensa burocràcia del partit. Prova de l’enorme poder assumit per aquest últim és que fins al final del franquisme era a la vegada el delegat nacional de sindicats. Seguint la jerarquia es trobava el Consejo Nacional del Movimiento, òrgan purament consultiu els membres del qual passaren a ser procuradors a Corts des de 1942. Estava bàsicament estructurat en set delegacions nacionals: Províncies —on el cap provincial del partit era també el governador civil—, Associacions, Premsa i propaganda —que controlava tota una xarxa de diaris (com Baleares), revistes, estacions de ràdio i una agència de premsa (PYRESA)—, Secció Femenina, Educació física i esports i Auxili social. La Ley de los principios fundamentales del movimiento de maig de 1958, part imprescindible de l’entramat jurídic del franquisme, establia al seu article primer que España es una unidad de destino en lo universal i al sisè que las entidades naturales de la vida social, familia, municipio y sindicato, son estructuras básicas de la comunidad nacional. Aquella llei explicitava l’evidència de la pèrdua de poder de Falange, la qual cosa no implicava una obertura cap a un règim democràtic. Els Principios Fundamentales instituïen ja la democràcia orgànica, encara que la posterior Ley orgánica del Estado (1967) aclaria que el contrast d’opinions entre les diverses famílies franquistes havia de realitzar-se sempre dins dels principis fonamentals, la qual cosa no deixava lloc a la pluralitat o a la dissidència al si del règim. Suposaven, a la vegada, la institucionalització d’una nova política econòmica, més racionalitzada i liberal, dirigida pels anomenats tecnòcrates, però sempre dins d’un context definit per la figura del mateix Franco i l’immobilisme polític. El Movimiento Nacional fou formalment abolit amb la Constitució de 1978, encara que alguns sectors del franquisme l’utilitzaren com a escenari des del qual oposar-se al procés de reforma i transició política. Seguint la tendència general, a les Pitiüses ja durant la Guerra Civil, l’oligarquia local s’enquadrà dins la FET y de las JONS i, posteriorment, dins l’estructura jeràrquica i burocràtica del Movimiento, monopolitzant les diverses seccions. L’alcalde de cada localitat solia ser, alhora, el cap local del Movimiento i l’alcalde d’Eivissa n’era el delegat insular. Així mateix, la delegació del govern es confonia sovent amb la mateixa jerarquia del Movimiento, com ho mostra la figura de Cèsar Puget Riquer, qui des dels càrrecs d’alcalde d’Eivissa o delegat governatiu, ocupà durant molts anys el càrrec de cap insular del Movimiento. [APG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments