Molina Serra, Eugeni

Molina Serra, Eugeni GEOL (? — Palma 1908) Enginyer de mines. El 1885 fou designat director de les salines d'Eivissa i fou l'encarregat de projectar i dirigir unes importants reformes que permeteren augmentar exponencialment la producció de sal. Es passà d'unes collites d'unes 9.000 tones anuals a unes 55.000 l'any 1891. El 1897, ja amb el nom de Salinera Espanyola, comprà les salines de Formentera i inicià també reformes per augmentar la producció de sal.

El 1885 va fer instal·lar el primer telèfon de l'illa, que unia les oficines que Salinera Espanyola tenia al port d'Eivissa, amb la casa de la direcció de ses Salines, a sa Canal. També se li deu l'embarcador de sa Cova Llarga, popularment conegut com es Guafe, que va permetre que els vaixells que venien a carregar sal ho fessin a sa Canal i no al port d'Eivissa. I també és seu el disseny del trenet que portava la sal des dels estanys a l'embarcador.

És autor, juntament amb Lluís M. Vidal, d'un dels pimers estudis sobre la geologia de les Pitiüses, "Reseña Física y Geológica de las Islas de Ibiza y Formentera", publicat el 1888 a Madrid al Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España, treball que fa una breu però completa descripció física de les dues illes i testimonia l'aprofitament de recursos (marès, sal, roques calcàries, galena argentífera) que es duia a terme en aquella època. L'estudiu estratigràfic reconeix i descriu per primera vegada l'existència de l'oxfordià fossilífer, les fàcies urgonianes amb rudistes i orbitolines així com el miocè superior i el quaternari a Eivissa i, especialment, a Formentera. En matèria de tectònica s'hi troben algunes incorreccions.

Molina també va intervenir en la política pitiüsa i fou un partidari decidit del partit fusionista (liberal), encapçalat per Cipriano Garijo, cosa que comportà durs atacs dels conservadors, ja que Salinera era el major empleador de les Pitiüses i se l'acusava de manipular el vot dels seus obrers. Aquesta militància política va fer que en guanyar els conservadors, fos traslladat com a cap provincial de mines de Balears a la província de Huelva, cosa que finalment no s'executà.

El 1887 fou nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat d'Eivissa, quan era alcalde el seu correligionari Federico Lavilla; entre altres mèrits, a més de la modernització de les salines, s'apuntava la seua contribució al desenvolupament de la indústria minera. El 1899 se li dedicà el carrer de les andanes del port, que fins a aquell moment era el carrer del Dos de Maig i que el s XXI porta el nom de Lluís Tur i Palau. [FCC/XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments