Melqart

Melqart HIST Era el més rellevant al mig de la tríada de déus principals, que juntament amb Astarté i Baal hi havia a Tir. Era fill d’El i d’Astarté i, evidentment, es tracta d’una típica concepció oriental, que segles després heretà el cristianisme amb la Santíssima Trinitat. Era un déu solar i del món subterrani connectat amb el cicle anual de la revegetació. Cada any se celebrava la festa de la seua resurrecció, anomenada ageris pels autors clàssics. El segle X aC Hiram I de Tir li va fer erigir un important santuari urbà. Diversos historiadors antics (Heròdot, Theofrast, Horaci) parlen del temple de Melqart a Tir, que tenia dos pilars, un d’or pur i l’altre de maragdes que brillaven a la nit. Era la divinitat tutelar de Tir i el seu propi nom significa literalment “rei de la ciutat”. Per això i malgrat les seues atribucions orientals primigènies, a causa del fet que Tir va ser la ciutat capdavantera en la colonització fenícia al llarg del tota la part meridional de la Mediterrània i fins a l’Atlàntic, Melqart adquirí connotacions de protector del comerç, de les activitats econòmiques, etc. Es tracta, doncs, d’una divinitat molt estesa al món feniciopúnic. Cal recordar el temple de Melqart a Gadir, famosíssim a tot el món antic, al costat d’altres també famosos i molt antics, segons la literatura clàssica, com els africans de Lixus i d’Útica. O el nom dels dos promontoris a cada costat de l’estret de Gibraltar coneguts com les columnes d’Heracles, és a dir, de Melqart, que marcaven la fi del Mare Nostrum i el començament del llegendari mar exterior o mar oceà, ple de misteri i perills en la mitologia antiga. És important l’assimilació del Melqart fenici amb l’Heracles grec que, com el primer, almenys en època tardana, s’arribà a representar hel·lenitzat, amb la clava i la leonté, sobre les monedes de Gadir. A l’Eivissa púnica el testimoni del culte a Melqart es reflecteix a la inscripció més antiga de la plaqueta des Culleram (segle V o IV aC), que parla clarament de la dedicatòria, tal volta d’un santuari, feta per un personatge a Resef-Melqart, encara que aquí es tractaria de les dues divinitats sincretitzades. Cal afegir que també s’ha testificat algun nom teòfor amb al·lusió a Melqart. L’any 2003 va ser trobada al carrer de Joan Planells cantonada amb la via Púnica una inscripció sobre pedestal de pedra per a una estàtua que esmenta una dedicatòria per part d’un poble —de fet desconegut i que no sembla l’ebusità— al “Melqart de la Roca”, és a dir, el Melqart de Tir. [JoRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments