Marieta, ca na

Marieta, ca na ARQUEOL Finca situada als afores de la ciutat d’Eivissa, molt prop de la finca coneguda amb el nom de s’hort des Palmer , on durant el segle XIX es varen realitzar diverses troballes arqueològiques.

En primer lloc es va localitzar una làpida amb inscripció feta en pedra calcària amb unes mides de 56 cm d’amplada, 44,5 d’alçada i 36 cm de fons màxim. La data exacta de la troballa d’aquesta peça no és segura, Aranaz l’any 1859 la recull a la seua obra i Hübner també dóna notícies d’aquesta inscripció a la primera edició del seu Corpus Inscriptionum Latinarum l’any 1869. Aquesta peça, que té la inscripció DM/L SEMPRONIO·APOL/LONIO·MEDICO/ L SEMPRONIVUS PHI/LOXENVS PATRI PIO·F, ha estat estudiada per Jaume Juan Castelló en el seu llibre Epigrafía romana de Ebusus, qui la data a la primera meitat del segle II dC, i la tradueix com: als Déus Manes. A Luci Semproni Apoloni, metge. Luci Semproni Filoxé el va fer al seu pietós pare.

Posteriorment, l’any 1889, es va trobar un anell de planxa d’or amb la inscripció següent, disposada en dues línies separades per una creu: IN D(omi)INO BENEDICTO/TEC(um) VIFREDE, VITA, que es pot traduir com: en el Senyor beneït, en tu, Vifred, la vida. Aquest anell, que té unes mides de 17 mm de diàmetre interior, 20 mm de diàmetre exterior i una alçada del cilíndric de 9 mm, ha estat estudiat per Koening en el marc d’un estudi de materials vàndals a la península Ibèrica, a les illes mediterrànies centrals i occidentals i al nord d’Àfrica, assenyalant que podria haver pertangut a una persona important de la vida pública amb nom germànic, tal volta vàndal, en missió oficial.

Al mateix temps que es va trobar l’anell, i segons assenyala Roman Calbet a la seua obra, es varen localitzar també en aquesta finca restes de diverses tombes d’inhumacions, el segell d’un anell d’època romana amb la representació de la deessa Diana caçadora, amb l’arc a la mà dreta i el braç esquerre cap endarrere per agafar una fletxa del carcaix que porta a la seua esquena, a més de diverses monedes de Constantí i alguns objectes de vidre.

Tot això permet considerar aquest indret com un possible jaciment amb una cronologia ampla, ja que hi ha una làpida i un segell d’anell del segle II dC, monedes que es poden datar al segle IV dC i un anell del segle VII dC. [AMO]

Descàrregues

Col·laboradors