Marí Ribas, Antoni Frígoles

Marí Ribas, Antoni —Frígoles— SOC (Jesús 1934) Mestre terrisser. És el segon de sis germans i, com molts altres al·lots de la seua època, no va poder anar a l’escola i aviat va conèixer el que seria l’ofici al qual dedicaria la seua vida. Quan tenia poc més de nou anys un vell company del seu pare li proposà que deixàs anar Antoni a treballar a la terrisseria que havia muntat amb Joan “es Gerrer” i “Planes” com a socis. Així va començar la seua relació amb el fang a la fàbrica de can Toni d’en Planes, on s’elaborava tot el repertori de la terrisseria popular pitiüsa. Aprenent l’ofici amb l’experiència de la feina diària, començà a descobrir els secrets del fang treballant com a mosso amb un salari diari d’un duro. Encara que, segons ell mateix, no aprenia molt, va continuar treballant cada vegada més interessat pel fang i va oblidar a poc a poc el seu somni d’infantesa de ser mecànic per poder reparar el taxi del seu pare, fins que el 1947 el mestre Joan Planells Tur “Daifa” li va proposar aprendre l’ofici de terrisser treballant amb ell a la fàbrica de can Clavos, per vuit pessetes diàries. La relació entre els dos homes no es va interrompre fins a la mort del mestre, ni tan sols quan el jove “Frígoles” va haver de complir amb el servei militar al polvorí de Santa Gertrudis, ja que continuava treballant a la tarda a can Clavos, feina per la qual ja cobrava 25 pessetes per tarda. Finalitzat el servei militar, “Daifa” li va proposar llogar-li per 500 pessetes al mes el taller de Can Negre que el mestre havia muntat per a un nebot que no volia dedicar-se a l’ofici, amb la condició que si no feia prou sous no li pagaria el lloguer. D’aquesta manera l’any 1956 “Frígoles” inicià una nova etapa en la seua relació amb el fang. Havia finalitzat l’aprenentatge i s’havia convertit en terrisser i va començar la seua etapa en solitari, ajudat per un jornaler. El 1960 va associar-se amb Alejandro Moreno, jove terrisser de Conca, amb el qual treballà al taller de Can Negre. Fou durant aquesta etapa quan les terrisseries locals començaren, com tantes altres coses, una profunda transformació. La irrupció del turisme de masses a les illes va implicar importants transformacions socioeconòmiques que també afectaren la producció terrissera pitiüsa. Per iniciativa del sector turístic, començaren a mostrar la feina a grups de turistes que, enlluernats pel costumisme, adquirien peces per dotzenes, obrint un nou mercat per a la terrisseria local. La creixent demanda i la progressiva reinterpretació de l’objecte de fang a la nova societat insular, obligà a augmentar la producció i a introduir millores, com els forns elèctrics, el sistema de vidrat, etc. També obligà a plantejar-se la necessitat de nous espais d’exposició i venda. Així, el 1969 “Daifa” va proposar als socis obrir una botiga a Eivissa, al carrer Aragó núm. 16, que varen regentar conjuntament fins que Alejandro Moreno va vendre la seua part i “Frígoles” va quedar-se amb la part de “Daifa”, que comprà als hereus del mestre (1995). D’altra banda, com ja havia fet el seu mestre, mostrà la seua obra a diversos espais artístics a través d’exposicions, tant monogràfiques com col·lectives (“la Caixa”, la Casa de la Cúria, etc.). Com a mestre terrisser, ha tramès i continua transmetent els seus coneixements a tots els joves que passen pel seu taller disposats a aprendre a modelar el fang; entre aquestos aprenents destaca Adrià Ribas. L’any 2004 continua treballant al seu taller de Can Negre, donant forma a allò que més li agrada, les peces tradicionals, amb l’esperança que el mil·lenari ofici continuï amb el seu nét i els seus aprenents. [BGF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments