Mallorca, teixits de

Mallorca, teixits de TÈXT El buidatge arxivístic fa constants al·lusions als teixits de Mallorca i constitueix una prova documental de la incidència que aquella illa ha tengut en la vida de les Pitiüses, més concretament, en aquest cas, en la configuració de la indumentària i de l’aixovar domèstic. Es té constància de la baieta, del brinet o del llenç, del burell, de l’estam, de l’estamenya, de la llana i de la mitja llana, de la llista, de les mescles de Mallorca... De baieta de Mallorca eren, per exemple, una capa i una mantellina “guarnida de vata negra”, que apareixen inventariades a començament i mitjan s XVIII, respectivament. De brinet o llenç de Mallorca es troben camises i llençols, que es registraren a final del s XVII a la Marina. També de llenç de Mallorca era una camisa d’home, inventariada juntament amb altres de llenç de la terra, a mitjan centúria següent, pràcticament en el mateix moment en què un altre document al·ludeix a les canes de llenç de Mallorca estret. Una menció especial mereix el burell de Mallorca, ja que els Capítols de política i bon govern de l’illa d’Iviça de 1655 fan referència expressa a la prohibició que el seu preu excedís de cinc lliures la cana, sota pena de cinc lliures i la roba venuda perduda. D’altra banda, els Llibres de Juraria consultats per F. Torres Peters contenen contractes relatius a aquest teixit i així el juny de 1668 “Anttoni Arabi” es va obligar “a portar de la siutat de Mallorca cent i sinquanta canas fins a dos-centas de burell negra mallorquí”, per compte de la Universitat, i a pagar “a raó de onse palms, mesures d’esta illa, per cada modí de sal, franca, del nou dret de sa real magestat, posada a bordo de vaxell...”. Pel que fa al seu aprofitament, la documentació notarial parla de casaques i calçons, ja a la primera meitat del s XVII, i de diversos “saios” a final d’aquella centúria. En aquell mateix moment, per a la dona, eren representatives les gonelles de burell mallorquí, a vegades amb gipó o cosset del mateix o d’un altre teixit, com el xamellot morat. D’aquestes gonelles de vegades s’especificava que es donaven a les al·lotes en ocasió del seu matrimoni. De l’estamenya fabricada a Mallorca, ja immediatament després de la reconquista, s’ha assenyalat que la seua manufactura s’atenia a les mateixes directrius i reglamentació que el cordellat. B. Mulet el defineix com un teixit de llana o d’estam assarjat i cru, blanquejat o tenyit d’un sol color, amb lligat de poca densitat, clar i un poc transparent. A Eivissa, la procedència mallorquina d’aquesta roba s’ha documentat en algun gipó o gonella de final del s XVII, en un context urbà. De la llana de Mallorca hi ha proves en alguns davantals inventariats a la ruralia a final del s XVII. Molt més propera resulta la taxació de deu palms de llista mallorquina feta a Sant Francesc de Formentera l’any 1845. Pel que fa a la mitja llana de Mallorca, resulta significatiu el seu aprofitament en els davantals que al llarg del s XVII es troben associats a les gonelles de burell, també mallorquí, d’estamenya burella o, fins i tot, de cordellat blau. Les mescles de Mallorca, per la seua part, i segons consta als anomenats Capítols de 1655, no podien excedir de set lliures la cana, sota pena de cinc lliures i la roba venuda perduda. A tots els teixits precedents, caldria afegir el de seda, igualment procedent de Mallorca. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments