Llotja

Llotja HIST Edifici de caire públic on es reunien mercaders i comerciants per llurs tractes i negocis i que alhora funcionava com a mercat. Es tracta d’un edifici que formava part del paisatge urbà des de l’edat mitjana. Les llotges més senzilles constaven d’un doble pòrtic amb un espai cobert i les més complexes gaudien d’una elaborada arquitectura. Així, destaquen per la seua factura les llotges de Mallorca, Barcelona —amb una gran sala gòtica a l’interior— i València, per citar-ne alguns exemples propers. Com que la llotja d’Eivissa no s’ha conservat, per al seu coneixement cal una remissió a les fonts escrites i arqueològiques de què es disposa. Segons elles, fou construïda al darrer quart del segle XIV i estava ubicada a l’espai ocupat pel mirador posterior de la plaça de la Catedral. Totes les fonts coincideixen a situar-la a la plaça de sa Torreta, l’antic nom de la plaça de la Catedral, “llotja sota els porxos del mirador”. A Eivissa la primera notícia sobre la llotja després de la conquesta catalanoaragonesa de l’any 1235 la dóna un document del Llibre de Clavaria de l’any 1373-74. Aquest document fa referència a l’edifici i a una casa situada davall de la llotja, una sala coberta amb una mitja volta. Altres documents esmenten indistintament aquest espai com un magatzem de gra i com una cisterna. La llotja d’Eivissa era també el lloc on es portaven a terme algunes cerimònies oficials. Diversos documents deixen constància de l’arribada de visitadors eclesiàstics, als quals es retia homenatge i es jurava fidelitat en aquest edifici. Les mateixes fonts documentals informen que aquesta llotja va ser objecte d’una gran reforma, ja que passà a ser anomenada des de l’any 1423 llotja nova. No hi ha constància de les reformes concretes que s’hi realitzaren, això no obstant, se sap que la llotja fou reedificada i reconstruïda el 7 d’octubre de 1435. I així fou coneguda fins a un moment imprecís del segle XVIII, moment a partir del qual no se’n troben més referències a les fonts documentals. L’investigador Antoni Costa Ramon va realitzar un acurat estudi sobre la situació de la llotja a la plaça de la Catedral, basant-se en una anàlisi visual i interpretant els plànols cartogràfics històrics com el realitzat per l’enginyer renaixentista Calvi. El plànol que aquest va fer de la ciutat en arribar a Eivissa permet identificar la façana del pòrtic nord de la llotja, dotada de cinc arcades, situades entre la capella de Sant Salvador i la torre XIV de les murades musulmanes. Les excavacions arqueològiques portades a terme l’any 2003 confirmen aquestes dades i les posen en relació amb el conjunt emmurallat de l’època àrab que va servir de suport a les construccions cristianes. [GGE]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments