Livi, Tit

Livi, Tit (Pàdua 59 aC — 17 dC) HIST Historiador romà.

Estudià primer retòrica a Pàdua, on també mostrà un cert interès per la filosofia, però com a molt tard el 30 aC ja pot situar-se’l a Roma dedicat a escriure la seua gran obra Ab urbe condita libri (Des de la fundació de Roma). L’obra comprèn des dels orígens llegendaris de Roma (753 aC) fins a la mort de Drus (9 dC). Dels 142 llibres que conformaven l’obra només s’han conservat de l’1 al 10 i del 21 al 45, alguns d’ells de forma fragmentària.

L’èxit obtengut en vida de l’autor li féu guanyar l’amistat de l’emperador Octavi August, tot i que Livi era considerat un republicà, i comportà que molt aviat es redactassin sumaris (periochae) que han permès conèixer el contengut global de l’obra, tot i els llibres que no s’han conservat. La seua a obra es caracteritza per una clara voluntat de transmetre els costums dels avantpassats i per un partidisme clar per la gens Livia.

La intenció de Livi fou crear una obra artística emparentada amb la poesia, per la qual cosa s’observa una clara predilecció pels passatges carregats d’emoció, encara que això impliqui transfigurar la veritat històrica a base de reflexions, prodigis i llegendes. Algunes de les seues fonts són Claudi Quadrigari, Celi Antípater, Polibi i Posidoni.

És un autor de gran transcendència als Països Catalans, ja que apareix citat constantment durant l’Edat Mitjana i l’Humanisme. Fou traduït al català cap al 1383 per iniciativa de l’infant Joan, després Joan I de Catalunya-Aragó.

En el marc dels llibres dedicats a la segona guerra púnica, que enfrontà romans i cartaginesos pel domini de la Mediterrània, es troben algunes referències a l’illa d’Eivissa; en aquells moments la posició d’Eivissa era al costat de Cartago, per la qual cosa el 217 aC a Eivissa “la flota romana atacà dos dies debades i amb gran esforç la ciutat que és la capital de l’illa” mentre les Balears (Mallorca i Menorca segons els autors antics) enviaren legats a Escipió per demanar la pau.

Livi deixà constància a la seua obra del nom de Pitiüsa referit únicament a Eivissa; a l’illa tornaren els cartaginesos després que Gades (Cadis) negàs l’ajut al general cartaginès Magó, després de l’èxit aconseguit pels Escipions que motivaren, fins i tot, un canvi d’aliances i així Gades es passà als romans: “Des d’allà (Gades) amb la flota es va dirigir a l’illa Pitiüsa, a unes 100 milles del continent —aleshores l’habitaven els cartaginesos. Així doncs, hom va acceptar la flota amigablement i no sols els varen oferir proveïments sinó que també els donaren joves i armes per reforçar-la. Confinant en elles, el cartaginès marxà cap a les illes Balears que disten d’allà 50 milles”. [DCG]

Descàrregues

Col·laboradors