Kotzebue, August von

Kotzebue, August von (Weimar 1761 — Mannheim 1819) LIT Dramaturg d’enorme èxit a tot Europa a final del segle XVIII i primeria del XIX; Kotzebue és recordat tant per la seua extensíssima obra —230 comèdies i melodrames— com per la seua tràgica mort a mans d’un estudiant de teologia. La seua primera obra de teatre de gran èxit fou Der Eremit auf Formentera (1784, L’ermità de Formentera). En la seua autobiografia recorda la forta influència que li va exercir Robinson Crusoe (1719) de Daniel Defoe, durant la seua infància: “ell és objecte de la meua més cordial admiració (...) una illa, i especialment una illa deserta, fou en aquella època com paraules màgiques per a la meua ànima, a les quals varen anar unides una llarga successió d’imatges encantadores. Si el destí em concedís el meu fervent desig, a través del temps emprendria un viatge en un vaixell que tengués vies d’aigua i naufragaria en una costa deserta”. Després d’estudiar dret a Jena i Duisburg, fou secretari del governador general de Sant Petersburg gràcies a un amic del seu pare, ambaixador de Prússia a Rússia. El 1783 Caterina la Gran el designà regidor i assessor del tribunal d’apel·lació del ducat d’Estònia. Per fomentar la cultura a la capital, Reval (actualment Tallínn), Kotzebue va fundar un teatre alemany i aconseguí el recolzament de l’aristocràcia local a través de la distribució dels seus guanys entre els pobres. Fou un dels primers teatres amb una companyia d’actors estables i les seues representacions també inclogueren obres en llengua estona. Der Eremit auf Formentera es va escriure entre 1783 i 1784 a la casa senyorial de Kiekel (després anomenada Kikkla), Estònia de l’est i reuneix en un escenari mediterrani exòtic —una Formentera despoblada entre els móns islàmics i cristians— amb una intriga romàntica i una tolerància religiosa posada de moda pel despotisme il·lustrat de l’emperadriu Caterina. Tal vegada el tema escollit per Kotzebue tengués alguna relació amb l’òpera de Mozart El rapte en el serrall (1782), acabada d’estrenar amb gran èxit, exemple principal de l’òpera turca, mentre que el marc pitiús recorda l’illa deshabitada de Shakespeare a La tempesta (1610), com també la descripció que apareix a la Diana enamorada (1564) del valencià Gaspar Gil Polo, que esmenta no sols Formentera, sinó també una petita illa situada al seu costat on habita un ermità. En una breu nota preliminar, Kotzebue exposa que l’argument se situa a Formentera, una illa coneguda, no gaire lluny de la costa espanyola, que no és habitable, a causa de la gran quantitat de serps —una creença que es remunta a Estrabó i Ptolomeu i possiblement a una interpretació errada del paper de Bes. A part de l’heroi epònim de l’obra, els altres protagonistes són el criat de l’ermità (Fernando), una jueva turca (Selima), un corsari algerià (Asan Machmut, un nom que és un joc de paraules en alemany), un jove espanyol (Pedro Oliveiro), un corsari turc i uns esclaus espanyols. L’obra es va traduir al danès (1791), a l’holandès (1791), al suec (1797), a l’italià (1820) i al polonès (1820) i les representacions que es varen fer de la versió original foren a Dresden (1790), Munic (1790) i Viena (1793). El text fou també adaptat a diverses òperes; la primera, Der Eremit von Formentera, pel director de l’orquestra de la cort de Weimar, Ernst Wilhelm Wolf (1735-92). Tres adaptacions més amb el títol Der Eremit auf Formentera, foren fetes pels compositors Peter Ritter (1788 Mannheim), Christian Ludwig Dieter (1791 Stuttgart) i H. Dürr. El carrer de Berlín Eremitenstrasse va rebre el nom gràcies a l’òpera de Ritter. El 1785 Kotzebue va emparentar-se amb la noblesa estona i el mateix any fou designat, amb tan sols vint-i-un anys, president de la magistratura del ducat. A pesar de l’endarreriment cultural d’Estònia, Kotzebue sempre va parlar amb gran afecte del país i tres de les seues millors i més conegudes obres —Adelheid von Wulfingen (1788), Misantropia i penediment (1788) i Die Indianer in England (1790)— foren escrites allí. Després de la mort de la seua esposa el 1790, tornà a Alemanya, però no va poder establir-se a Weimar a causa del seu antagonisme amb Goethe: Kotzebue havia impugnat públicament el romanticisme. El 1801 fou exiliat durant quatre mesos a Sibèria sota la sospita de ser un agent jacobí. Després va viure a Berlín fins al 1806, quan va retornar a la seua finca d’Estònia, va continuar escrivint més obres i també les memòries i uns articles contra Napoleó. Després col·laborà amb el ministeri d’afers estrangers de Sant Petersburg i el 1817 fou comissionat per Alexandre I per investigar la política i el sistema educatiu d’occident. Aviat es feren notòries les seues opinions conservadores, divulgades a través d’un periòdic literari editat a Weimar, i assassinat a punyalades per un estudiant durant una visita a Mannheim. El seu segon fill, Otto von Kotzebue (1787-1846) fou un famós explorador rus dels oceans Pacífic i Àrtic, on descobrí 400 illes i un braç de mar d’Alaska que porta el seu nom. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments