Jones, Tristan

Jones, Tristan (Liverpool 1929 — Phuket, Tailàndia 1995) LIT Novel·lista que ha estat comparat amb Jack London. És un dels escriptors sobre navegació que a final del s XX ha gaudit de majors èxits. Els seus relats, ambientats en una diversitat de llocs des del cercle Àrtic fins a la mar Morta, són notables per la combinació de l’experiència de la vida real i d’una invenció total. Fou fill il·legítim amb el nom d’Arthur Jones i es crià a diversos orfenats. La seua petita estatura i la infància difícil feren d’ell un personatge combinació de bel·licositat, força i enginy. La major part dels seus catorze anys a la Marina Reial (1947-60) la passà a terra (de fogoner de segona arribà a la categoria d’enginyer mecànic de primera) i no va aprendre a navegar fins que va invertir els estalvis de tota la vida en la compra d’una llanxa de salvament reformada, la Cresswell. Per aquell temps (1964) adquirí un passaport fals i s’inventà un origen familiar gal·lès i canvià el nom pel de Tristan, en record d’un dels cavallers celtes del rei Artur. Després de diversos viatges a través del canal de la Mànega per passar whisky de contraban, Jones portà la Cresswell a la Mediterrània pels canals que travessen França i entre 1965 i 1970 el port d’Eivissa fou la seua base. No va tardar a guanyar-se fama d’embriac amb un comportament detestable i amb freqüents baralles pels bars de la Marina; però els anys passats a Eivissa aquilataren els seus dos talents innats: la navegació i l’escriptura, que amb el temps li donaren fama mundial. Va perfeccionar l’art de navegar amb excursions portant visitants a s’Espalmador i Formentera i durant llargs viatges per la Mediterrània occidental. La seua posterior carrera d’escriptor es va deure al fet que nombrosos artistes i escriptors visquessin a l’illa: Jones tenia vergonya de la seua ignorància i va començar a llegir els clàssics (Shakespeare, Boswell i Conrad foren els seus favorits) per estar a l’altura dels altres habituals forasters dels bars locals. El seu primer article “Slow Boat to Barcelona”, descriu un viatge des d’Eivissa, el 1968, per lliurar un iot al port de Barcelona, article que aparegué l’any següent a la revista Motor Boat and Yachting. El 1969 començà un període de quatre anys durant el qual fou el patró privat d’Arthur Cohen, home de negocis de Connecticut, sobre el qual es va basar el seu primer llibre The Incredible Voyage (1977), editat en castellà dos anys després amb el títol El increíble viaje: la odisea de un insólito navegante, on narra una sèrie d’aventures a bord de dos iots successius en diversos mars, amb una gran dosi d’exageració i pura i simple invenció. De tota manera està documentat que Jones transportà els seus vaixells a grans distàncies per terra, per intentar superar plusmarques de navegació d’altitud, estimulat per la fama del seu compatriota Sir Francis Chichester, el primer home que va fer la volta al món en solitari (1966-67). Entre 1977 i 1995 es publicaren setze dels llibres de Jones, molts d’ells traduïts a diverses llengües; encara que únicament dos són novel·les. Recentment s’ha sabut que gran part de l’obra narrativa de Jones (sobretot els antecedents navals de la seua família i els seus primers anys a la mar) són producte d’una fèrtil imaginació. En els seus Yarns (1983, Contes) hi ha un relat humorístic ambientat en el port d’Eivissa, “The Saga of Dreadnought”, basat, sembla, en una operació de salvament de l’any 1965. Seagulls in My Soup (1991, Gavines en la meua sopa) ofereix una relació més completa i sembla que veraç, de les seues aventures en aigües pitiüses, on apareix un labrador amb tres cames i la germana del “bisbe de Southchester”, Sissie, ambdós creacions fictícies. En les memòries autobiogràfiques de Peter Kinsley , Bogged Down in County Lyric (2000, Empantanat en el comptat líric), ambientades en bona part a Eivissa, figuren diverses històries en les quals participa Jones. Després de veure com li amputaven les dues cames a causa de sengles accidents complicats per la diabetis, Jones afirmà estoic, que un navegant no necessita cames si pot hissar una vela i una àncora si pot preparar-se el menjar, ja en té prou. A partir de 1986 va viure principalment a Tailàndia on va reescriure dues de les seues novel-les en versió gai i un relat sobre dos constructors de vaixells gais, les tres obres encara resten inèdites. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments