Ibicenco, El

Ibicenco, El SOC Periòdic que aparegué i desaparegué fins a tres vegades durant el darrer terç del segle XIX. És un clar exponent dels vaivens polítics entre liberals i conservadors.

El primer número de la primera època sortí a la llum el 16 de juliol de 1874 amb el subtítol “periódico de intereses locales”. Es presentava com una publicació independent encara que, segons Isidor Macabich, de seguida caigué en l’òrbita política i per tant en la lluita política comuna a la majoria de publicacions de l’època. Posteriorment tengué altres subtítols: “periódico semanal”, “periódico semanal defensor de los intereses generales de la isla” i “periódico enciclopédico ajeno a toda asociación política y consagrado principalmente a la defensa de los intereses generales de la isla”, fins que el suprimí a partir del número 279 de 13 de març de 1880.

Fou fundat per Pere Escanellas Suñer i s’editava a la impremta de Josep Verdera, situada a la plaça de Sant Elm núm. 8. En foren directors Josep Verdera Ramon durant el primer any, Joan Tur Marquès, Felip Curtoys Valls, que n’havia estat anteriorment redactor en cap i, a principi de 1878, el seu propietari, Josep Verdera Ramon, tornà a fer-se càrrec de la direcció.

Polemitzà amb el setmanari La Isla quan passà a mans del conservador Marià Palerm, que el definia com a l’òrgan del partit fusionista.

El seu format era de quatre pàgines de 31 x 22 cm, a dues columnes, a excepció dels suplements que tan sols comptaven amb dues pàgines, i el preu era de dos reals al mes i el número solt, cinc quarts.

Segons José V. Serradilla, el cos de redacció era format per Joan Mayans Marí, Guillem Ramon Colomar, Ignasi Riquer Llobet, Pere Escanellas Suñer, Vicent Jordan Mira i Llorenç Pujol Valls.

Comptà amb diversos col·laboradors com Joan Arabí Respeto, Isidor Tur Planells, Josep Felicó Serra, Joan Marí Riera i Joan Gotarredona Gea, a més dels pseudònims Bachiller Pascual, Abelardo, Clemente, Bermudo i Luis Jacinto, entre d’altres.

El contingut era format per les seccions “Pensamientos varios”, “Higiene”, “Agricultura”, “Orden Público”, “Administración”, “Municipio”, a més d’anuncis, trencaclosques i poesies.

Va deixar de publicar-se el 6 de gener de 1885.

La segona època del setmanari El Ibicenco, amb el subtítol “periódico semanal defensor de los intereses generales de la isla”, es publicà a Eivissa des del 14 de gener fins al 27 de juliol de 1890, amb un total de 29 números. En el segon número canvià el disseny de la capçalera. S’editava a la impremta de Josep Verdera, i l’administració i la redacció estaven situades a la plaça de la Constitució núm 2.

Es definia com un periòdic local d’interessos morals i materials, on tan sols es publicarien els escrits d’interès públic. Així i tot, de seguida es definí com a l’òrgan del partit liberal liderat a nivell nacional per Sagasta.

El seu preu era de 75 cèntims al mes o una pesseta per als subscriptors de fora de l’illa, amb un format de quatre pàgines de 42 x 32 cm a tres columnes.

Felip Curtoys en fou director, i comptà com a redactors o col·laboradors amb Lluc Costa Ferrer, Antoni Pujol Torres, Vicent Jordan Mira, Emili Morales Cirer, Innocenci Val, a més dels pseudònims Piquet, Bernardo, i Beltran, entre d’altres.

Algunes de les seccions que formaven el seu contingut eren “Crónica local”, “Noticias”, “Cuchicheos”, “Fondo”, “Desde San Antonio”, “Desde San José”, a més de poesies, anuncis i publicitat. També publicà les seccions titulades “Siluetas de estudiantes ibicencos” que dedicà als estudiants Lluc Costa Ferrer, Ramon Curtoys Gotarredona, Emili Morales Cirer, Vicent Juan Guasch i Joan Tur Bonet, “Perfiles políticos” que dedicà a polítics nacionals com Sagasta, Cánovas, E. Castelar, F. Romero Robledo, i C. Navarro Rodrigo, entre d’altres, “Caracteres de la política local” que dedica als grups moderat, conservador i fusionista, “Obras municipales” sobre la necessitat de realitzar millores a la font pública, a l’escorxador o ampliar el cementeri, i diversos articles sobre la recent segregació de l’Ajuntament de Formentera i sobre la supressió de la Comandància de Marina. El dia 13 de juliol felicitava la caiguda de Práxedes Mateo Sagasta i l’arribada de Cánovas del Castillo a la presidència del Govern.

Com a conseqüència de la ruptura dels liberals i el nomenament de Felip Curtoys com a secretari del Govern Civil de la Província sota el govern conservador, el dia 1 d’agost s’acomiadà dels lectors amb un full solt titulat “Hasta mañana”, imprès a la impremta de Francesc Escanellas, per donar pas a la publicació del setmanari Ibiza.

El setmanari El Ibicenco tornà a sortir el 19 d’agost de 1890 amb el mateix subtítol “periódico semanal defensor de los intereses generales de la isla” per defensar els liberals i moderats, contraris als Tur i als que s’havien separat del partit liberal de la Marina. Com a tal, polemitzà molt durament amb el setmanari Ibiza que havia aparegut com a òrgan dels liberals-conservadors o conservadors i per defensar Felip Curtoys.

En fou propietari i director Josep Verdera Ramon, qui alternà la direcció amb Josep Pujol Valls, Enric Miró i Antoni Palerm Marí.

En el primer número saludava els que se n’havien anat amb els conservadors, sobretot Felip Curtoys per haver-se distanciat del partit liberal.

Segons José V. Serradilla comptà com a redactors o col·laboradors amb Josep Riquer Llobet, Ignasi Riquer Llobet, Guillem Ramon Colomar, Joan Gotarredona Gea, Emili Carles i Buil Martín de Velasco, entre d’altres.

El seu format era de quatre pàgines de 44 x 32 cm a tres columnes i el preu era de 50 cèntims al mes i de 75 cèntims per als subscriptors de fora d’Eivissa.

En aquesta tercera època, desaparegué el 1892. [ACM]

Descàrregues

Col·laboradors