Hort, cala d’

Hort, cala d’ GEO Accident orogràfic de la costa de l’illa d’Eivissa situat al seu sud-oest. Forma part de la parròquia des Cubells, per bé que serveix de partió amb la parròquia de Sant Josep.

Cala d’Hort es troba enclavada en la vénda de Cala d’Hort i forma part del terme municipal de Sant Josep de sa Talaia. Es tracta d’una cala molt oberta entre ponent i migjorn; presenta recer segur amb vents entre tramuntana i migjorn. Al seu sud-oest se situen les illes des Vedrà i es Vedranell. És el principal indret costaner de la plana de cala d’Hort. Les seues fites naturals són la punta des Boldador i la punta de sa Cativa, al nord-oest, trobant-se en la mateixa direcció, una mica més cap el nord, cala Truja. L’altre límit és el port Brut, al sud-est, amb es cap Blanc com a accident proper més important al sud. Hi desemboca el torrent de ses Alfàbies.

Morfològicament, es tracta d’una cala oberta amb una estreta platja d’arena i de còdols en el seu fons. Té com a màxima amplitud 50 m entre la part més alta i la riba i 200 m de longitud en sentit NW-SE i es veu alimentada pels materials de deposició que hi arriben amb el torrent de ses Alfàbies. La part plana de cala d’Hort es troba envoltada per tallserrats d’entre 60 i 70 m d’altura, de materials arenosos i argilosos, excepte en el lloc al qual arriba l’esmentat torrent. S’ha de tenir en compte que la platja va ser objecte de diverses operacions de deposició de sediment arenós d’origen submarí d’altres indrets de l’illa. D’aquestes operacions, molt corrents a Eivissa, la darrera es va dur a terme a mitjan anys noranta del s XX.

Les activitats humanes a cala d’Hort vénen protagonitzades, per una part, per uns vint-i-cinc varadors que es troben als dos extrems de la platja; en algunes ocasions, esllavissades dels inconsistents tallserrats que se situen al seu voltant han ocasionat importants danys a aquestos elements patrimonials. A més, s’hi troben determinats serveis; d’una banda, una pensió, tres restaurants i una botiga de souvenirs; de l’altra, a l’estiu s’hi despleguen concessions administratives de lloguer d’elements temporals com són gandules, para-sols i lloguer d’embarcacions d’oci, a part de tenir abalisades les zones reservades al bany i a la navegació.

S’ha de tenir en compte que es tracta d’una platja amb una altíssima concurrència d’usuaris a l’estiu, fet que la fa una de les platges eivissenques que presenten una major densitat d’usuaris i activitats en relació a la superfície útil d’arena, només d’uns 3.500 m2. Hi existeix un panell indicant els serveis dels quals disposa cala d’Hort.

Un altre servei, bé que sense la deguda ordenació, és el d’aparcament de vehicles que es du a terme als voltants del vial que condueix a la cala i, sobretot, a la desembocadura del torrent de ses Alfàbies, abans de la platja. L’accés rodat a cala d’Hort es realitza a través d’una carretera municipal que presenta un desnivell del 12% en la part final del trajecte. A poc més d’un quilòmetre, hi ha una bifurcació que permet dirigir-se cap al nord-oest i a les cales que es troben més al nord d’ella, i cap al sud-est, en direcció al coll de cala d’Hort i el poble des Cubells.

Des de l’any 2002 forma part del Parc Natural de cala d’Hort, cap Llentrisca i sa Talaia, i les reserves naturals des Vedrà i es Vedranell i dels illots de Ponent. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors