Hispània Citerior

Hispània Citerior HIST Província romana creada l’any 197 aC, quan els romans estructuraren els territoris hispànics que havien conquistat durant la Segona Guerra Púnica en dues províncies: l’Hispània Citerior i l’Hispània Ulterior, anomenades en funció de la seua major proximitat o llunyania d’Itàlia. Des d’aleshores, la República romana comptava amb quatre províncies, ja que les dues hispàniques se sumaven a les de Sardenya i Sicília, conquistades durant la Primera Guerra Púnica. Les Balears —Mallorca i Menorca—, després de la seua conquista per Quint Cecili Metel l’any 123 aC, varen quedar integrades a la província Hispània Citerior. Eivissa i Formentera, en canvi, que no varen ser conquistades militarment, no s’hi integraren fins prop de dos segles després. La Citerior s’estenia des del Cantàbric i els Pirineus, pel nord, fins a Cartago Nova (Cartagena) o, potser, fins el saltus Castulonensis (serra del Segura), pel sud; mentre que el seu límit oriental era el territori dels vacceus, a la plana central del Duero (que va ser incorporat a la Citerior l’any 151 aC), la Sierra Morena i el riu Anas (Guadiana). L’emperador August, entre els anys 27 i 14 aC, va fer un reajustament dels límits territorials provincials, tot dividint la Ulterior en dues províncies senatorials (sota la jurisdicció del Senat) —la Bètica i la Lusitània—, i incorporant a la Citerior, que és convertida en província imperial (sota jurisdicció de l’emperador), els territoris recentment conquerits dels càntabres i dels asturs, en el nord peninsular, així com els importants districtes miners dels bastetans i oretans (a les províncies de Granada i Jaén), que abans pertanyien a la Ulterior. És a partir d’aquesta època que la província Citerior comença a ser anomenada Citerior Tarraconensis —prenent el nom del convent jurídic en el qual es trobava la seua capital, Tarraco— i després simplement Tarraconensis. Així, quan Ebusus s’integrà a les estructures politicoadministratives i territorials de l’Estat romà com a municipi llatí —el Municipium Flavium Ebusus—, a partir del decret de l’emperador Vespasià de l’any 74 dC, ho féu com a part de la província Tarraconense. [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments