Heinemann, Armin

Heinemann, Armin (Mönchengladbach, Alemanya 1942) SOC Arquitecte, dissenyador de moda, dissenyador escenogràfic i director d’escena. Estudià arquitectura a Hannover, a Zuric amb el professor Hoesli i a Stuttgart. Al mateix temps realitzà estudis musicals, la diplomatura d’intèrpret en francès i anglès, treballs de figurant d’òpera i cursos d’escenografia a Salzburg. Després d’obtenir el seu títol d’arquitecte, treballà amb el professor Kraemer a Colònia, participà en diferents concursos i obtengué diversos primers premis i, a més, projectà la construcció d’una fàbrica i el disseny d’interiors per a algunes botigues.

Per raons personals, el 1972 deixà la seua vida a Alemanya i s’instal·là a Eivissa amb la idea de seguir amb el seu treball d’arquitecte. Integrat en la vida hippy del moment, adquirí un petit local que havia estat una botiga de roba al carrer de la Mare de Déu, a sa Penya, com a part d’una operació comercial. L’atzar va fer que una antiga clienta alemanya de la desapareguda botiga de roba deixàs un sobre amb una comanda de bruses. Això provocà que Armin Heinemann es decidís a iniciar-se en el món de la moda. Localitzà a Santa Gertrudis la modista eivissenca que havia treballat per als antics propietaris del seu local, fet que li donà l’oportunitat per conèixer i endinsar-se en la idiosincràsia de la gent eivissenca del camp. Aquestos esdeveniments l’iniciaren en un nou sentit comercial i decidí continuar amb el comerç de moda que havia existit en aquell local, inaugurant la seua pròpia botiga sota el nom de Paula’s, en honor al nom de la seua filla. Al mateix temps, conegué el que seria el seu soci, Stuart Rudnick, que demostrà uns grans dots per a la decoració i la venda.

Després d’alguns experiments amb teles per als seus vestits, decidí dibuixar els seus propis motius florals, creant el que fou conegut com l’estil Paula’s. La producció de les teles va haver de realitzar-se a Catalunya i la plantilla de personal amb l’única modista del seu inici es va haver d’ampliar, fins a crear una xarxa de cosidores que treballaren per a la seua firma. La boutique Paula’s es convertí en un referent de la nova moda a Eivissa, gràcies als dissenys exclusius i a la decoració exquisida i innovadora del seu soci.

Durant la dècada dels setanta del s. XX, Armin Heinemann traslladà els seus dots i coneixements artisticoteatrals a les desfilades de moda que organitzà, que eren una mescla de teatre de carrer, ball, música i mostra de roba, i eren freqüents les seues aparicions en els carrers propers al carrer de la Mare de Déu, al port d’Eivissa, o a les discoteques Glory’s, Ku i Pachá. Amb motiu del vintè aniversari de la seua firma de moda, l’any 1992 realitzà un gran espectacle a la sala de festes del Casino d’Eivissa, en el qual participaren models de l’alta costura de París i ballarines del Ballet Nacional de Cuba. L’any 1997 edità 25 años Paula’s Ibiza, un llibre de fotografies sobre les seues actuacions i l’ambient de l’Eivissa de les dècades dels setanta i dels vuitanta. Aprofità també aquell moment per treure al mercat els seus propis perfums en tres fragàncies: Voile de Esmeralda, Voile de Zafiro i Voile de Rubí. La seua relació amb el món de l’òpera i el ballet a Espanya es remunta a la dècada dels vuitanta, quan assistia assíduament al Teatre del Liceu i al Palau de la Música de Barcelona. Connectava cada vegada més amb el món de les artistes d’òpera i acabà sent consultor de moda de moltes d’elles. Han vestit les seues creacions les cantants Dolora Zajick, Hanna Schwarz, Gabriele Schnaut, Leonie Rysanek, Deborah Voigt i Edita Gruberova.

En un dels seus viatges conegué la ballarina i directora de ballet cubana Alicia Alonso, amb qui va fer una íntima amistat, cosa que el portà a mantenir una estreta cooperació de disseny de vestits per a ella mateixa i vestuaris i escenografies per als seus ballets. Cal destacar els seus dissenys de vestuari per als ballets Retrato de un vals, La Cenicienta, Cleopatra Eterna i Yurisleydi. D’aquella relació aconseguí que, l’any 2004, el Teatre Líric de Cuba li confiàs la direcció d’escena, la decoració i el vestuari de l’òpera de Mozart Così fan tutte, que obtengué un gran èxit.

De la mescla de la seua experiència en arquitectura, moda, disseny escenogràfic i direcció d’escena nasqué el somni d’enriquir la cultura d’Eivissa amb el muntatge d’òperes, comptant amb artistes alemanys i espanyols i l’assessorament del director d’escena alemany Peter Konwitschny. Les seues produccions operístiques es remunten als anys 2004 i 2006, amb l’òpera Così fan tutte de Mozart, realitzada a l’Havana.

L’any 2006 produí la primera òpera a Eivissa, amb La Traviata de Giuseppe Verdi. Des de l’any 2008, les seues produccions operístiques són continuades i rebudes amb entusiasme pel públic. Han estat els següents: 2008: Il signor Bruschino de Rossini a Santa Florentina i Rigoletto de Verdi a Santa Eulària des Riu. 2009: La bohème de Puccini i La legió d’honor de Martínez Valls a Calella; Il signor Bruschino de Rossini a la Ciutat d’Eivissa i La bohème de Puccini a Santa Eulària des Riu. 2010: Il signor Bruschino de Rossini a Panamà; La serva padrona de Pergolesi a Santa Florentina i Barcelona, i La flauta màgica de Mozart a Santa Eulària des Riu. 2011: Don Giovanni de Mozart a Santa Eulària des Riu. Entre les seues afeccions es pot comptar amb la del col·leccionisme de pintura catalana de retrats de dones. L’any 2004 edità un llibre titulat La mujer pintada, amb obres de la seua col·lecció privada de tots els pintors importants de Barcelona des de la meitat del s. XIX fins a l’any 2000. L’any 2007 organitzà una exposició del mateix tema, La dona del quadre, al Museu Diocesà de Barcelona. A partir de 2012 ha realitzat a Eivissa les òperes: Tosca de Puccini; La cerentola de Rossini, 2013; Carmen de Bizet, 2014; La ratapinyada de Johann Strauss, 2015, Madama Butterfly de Puccini, 2016, i Falstaff de Verdi, 2017.

Aquestes representacions es realitzaren generalment al Palau de Congressos d’Eivissa, amb cantants rellevants, acompanyats amb una orquestra i cor anomenada Orquestra d’Amics de l’Òpera d’Eivissa. Els vestuaris han estat dissenyats sempre per ell mateix i el seu amic Stuart Rudnick, i els decorats de les representacions d’aquestos darrers anys han estat realitzats per l’artista Jull. [JaTP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments