Garroveret, torre des

Garroveret, torre des HIST/ ARQUIT/TOPON Nom que rep la més meridional de les torres de vigilància de Formentera i les Pitiüses, situada en una cota de 65 metres sobre el nivell de la mar en una punta del mateix nom, pròxima a la punta des Cap de Barbaria, que es troba en direcció SW, en la vénda del mateix nom. Es coneix també com la torre des Cap de Barbaria.

Fou acabada de construir el 1763. L’execució, com la de la resta de les torres de l’illa, anà a càrrec de l’enginyer García Martínez, que seguí els projectes de 1756 de Joan Ballester.

Es tracta d’una edificació d’estructura troncocònica de nou metres d’alçada, de dues plantes i amb una plataforma superior amb garita i protegida per un parapet seguit. Per la porta d’entrada, que es troba al pis superior, s’accedeix a la primera planta, comunicada amb la planta baixa i amb la plataforma superior amb escales adossades al mur i semiencastades. Les dues cambres són de sostre amb volta.

Els materials de construcció són els mateixos que a la resta de torres de Formentera del segle XVIII: maçoneria de pedra calcària i morter de calç, amb sis nervis de blocs de marès repartits uniformement al llarg del perímetre. Exteriorment presenta dos cordons de pedra arenesta, un a mitja altura i l’altre a la base del parapet.

En els anys immediats a la seua construcció, comptà amb una peça d’artilleria: un canó de 4 dels dos que hi hagué a l’església de Sant Francesc. Tanmateix, el 1824 es trobava desartillada, acomplint funcions de talaia. Tampoc comptà amb torrers permanents fins el 1852, quan es creà aquest cos depenent del Ministeri de la Guerra.

Des de l’emplaçament d’aquesta torre es controlava la navegació en l’arc de migjorn i ponent.

Fou declarada Bé d'Interès Cultural el 1949. [VFM]

Descàrregues

Col·laboradors