Frit, hort d’en

Frit, hort d’en ARQUEOL Jaciment arqueològic ubicat en un hort proper a la punta des Molí i just al sud-est des Pouet, al marge meridional de la badia de Sant Antoni de Portmany. A principi del s XXI el terreny està urbanitzat i hi ha construïts complexos turístics. Les restes arqueològiques que s’hi trobaren poden considerar-se desaparegudes. Altres dades geotopogràfiques d’interès en relació a l’assentament antic són la ubicació en primera línia marítima i ser antigament un terreny fèrtil, per l’abundància d’aigua. Es tracta d’un lloc completament pla. L’any 1916, Josep Colomines i Roca , comissionat de l’Institut d’Estudis Catalans, hi realitzà una excavació, mentre treballava també a can Prats (també al municipi de Sant Antoni) i a can Gabino (Formentera). Va localitzar-hi una important necròpolis, de la qual va excavar vint-i-vuit tombes senceres, i encara n’hi havia més, de destruïdes. Es tractava de fosses, majoritàriament del tipus cista, és a dir caixes paral·lelepipèdiques formades per quatre cares de pedra petita, allargades i de mesures un poc més grans que les dels cadàvers que havien de contenir, és a dir, de 2,20 a 2,30 m, que originalment estaven tapades amb lloses, moltes de les quals ja havien estat remogudes abans de l’any 1916. En paraules de l’excavador “totes les sepultures estaven formades per caixes rectangulars de pedra seca, desigual i amb estuc ordinari a l’interior”. Es detectaren dos grups de tombes, un a la vora de l’altre, que es distingien per la seua orientació. Les fosses del sector septentrional orientaven el seu eix principal en direcció est-oest, mentre que les situades a migdia de l’anterior tenien una orientació nord-sud. A l’interior d’algunes de les tombes hi havia petits nínxols amb llosetes de pedra, que servien per guardar un o dos gerrets o gerretes i, més rarament, alguna tassa o escudella. Els cadàvers, sovent més d’un a l’interior d’una mateixa fossa, eren també sovent acompanyats per elements d’ornamentació personal, com anells, arracades, collars i monedes d’emperadors dels segles III i IV de l’era cristiana, com Gal·liè i la seua esposa Salonina, Tètric, Claudi el Gòtic o Constantí I. En realitat aquest cementeri tenia tombes des del segle II, les més antigues, fins als segles VI-VII. Cal atribuir-lo a la necròpolis pròpia d’un assentament de pagesos, com és característic de l’antiguitat ebusitana (tant de l’època púnica com la imperial romana i tardoantiga) i segurament també, atesa la situació a la vora del mar, de pescadors, que existí al llarg de tots aquestos segles, sense descartar uns més que probables precedents púnics. [JoRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments