Frame, Janet

Frame, Janet (Dunedin, Nova Zelanda 1924) LIT Autora d’onze novel·les, cinc col·leccions de contes, un llibre infantil i tres volums d’autobiografia. Frame és reconeguda com l’escriptora neozelandesa més important viva en començar el s XXI. Cresqué en una família molt unida, però de mitjans econòmics reduïts (el seu pare fou treballador dels ferrocarrils). L’interès de la seua mare per la poesia i el descobriment de semblances amb les germanes Brontë foren influències formatives en la seua infantesa. L’accidentada mort de dues germanes seues (es varen negar) i les estades prolongades en hospitals psiquiàtrics marcaren el seu primer èxit literari, una col·lecció de contes titulada The Lagoon (1951), que va guanyar el premi Church Memorial Award, mentre Frame era en un manicomi. Es va salvar de patir una lobotomia gràcies a l’interès del director per la literatura, i fou donada d’alta. Després de viure dos anys en una caravana al jardí d’un altre escriptor, Frank Sargeson, prop d’Auckland, treballant en la seua primera novel·la, Owls do Cry (Els mussols ploren, 1957), Frame se’n va anar a Londres el juliol de 1956 i el novembre d’aquell mateix any va arribar a Eivissa, illa que li havia estat recomanada per l’arquitecte John Goldwater com un lloc de vida barata i agradable. Es va hostatjar al carrer d’Ignasi Riquer núm. 6 per un espai de quatre mesos, escrivint inicialment contes i poemes, aprenent castellà i explorant l’illa amb una bicicleta de lloguer. Es pot llegir la seua forta evocació del camp eivissenc i de la vida quotidiana de Dalt Vila en cinc capítols del tercer volum de la seua autobiografia, The Envoy from Mirror City (1984). A mitjan desembre va tornar a treballar en una novel·la ja iniciada a Nova Zelanda, titulada provisionalment Uncle Pylades. Mai no va ser publicada. La rutina d’escriure fou interrompuda la segona meitat de gener, amb l’arribada d’un segon llogater, l’artista de Nova York, Narvey Cohen, per mitjà de qui Frame va conèixer George Parlette, un excomptable d’Ohio de 30 anys que havia vengut a Eivissa per recuperar-se d’una ferida patida a la península treballant en les feines d’instal·lació d’un oleoducte. La relació va durar dues setmanes i fou la primera relació sentimental de Frame. Va finalitzar de sobte quan Parlette va comentar que seria terrible si Frame quedàs embarassada (de fet, ja ho estava). L’americà se’n va anar d’Eivissa poc després, i Frame es va quedar cinc setmanes més, abans d’anar a Andorra, on va perdre l’infant que esperava i fou festejada per un contrabandista italià. Va tornar a Londres, on es va quedar fins a setembre de 1963 escrivint, entre d’altres llibres, Scented Gardens for the Blind (1963). L’al·lusió a la ciutat d’Eivissa en el títol de la seua autobiografia i en les cartes de Frame, citades en una recent biografia autoritzada, donen més evidència de la relació de l’escriptora amb l’illa. Els episodis eivissencs de la pel·lícula premiada de Jane Campion An Angel at my Table (1990), basada en el seu llibre The Envoy from Mirror City, no foren filmats a l’illa. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments